L’horitzó dels 50 graus

Aquesta setmana hem vist com l’arribada d’una onada de calor al començament del mes de juny pot deixar màximes de fins a 45 graus a Catalunya. Davant aquesta xifra de calor infernal, impensable fa tan sols uns anys, són molts els qui es demanen què passarà si arriba una onada de calor tan intensa en ple mes d’agost, durant la canícula, quan els termòmetres estaran encara més disparats que ara. O anant fins i tot més enllà, què passarà en futurs estius en què el canvi climàtic augmenti encara més la temperatura mitjana. La directora del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), Sarai Sarroca, ha advertit que algun dia Catalunya podria arribar a extrems fins i tot de 50 graus.

¿Però quan podria passar? ¿En quins escenaris? ¿I quines són les zones que podrien quedar afectades per aquestes temperatures tan extremes? La ciència apunta que la resposta a totes aquestes preguntes depèn, en una gran part, de la rapidesa amb què avanci el canvi climàtic i, sobretot, de quines mesures prenem per mitigar-ne l’auge.

Els últims anys s’ha fet una gran quantitat de treballs per entendre com l’escalfament global podria modificar el clima en diferents racons del planeta i, més concretament, com podria augmentar les temperatures màximes a què s’exposen. Les anàlisis assenyalen el Mediterrani com un dels "punts vermells" de l’escalfament global, atès que de mitjana s’observa que les temperatures en aquesta regió augmenten més que no pas la mitjana planetària.

Catalunya és un dels territoris més afectats per aquest fenomen, ja que, segons apunten els registres, la temperatura mitjana ha augmentat 1,8 graus respecte al període preindustrial. I a l’estiu, l’època en què més es nota aquest fenomen, s’estima que els termòmetres marquen ara temperatures fins a 2,6 graus més altes que fa un segle. I això és el que estableix les bases del problema.

Més intenses i freqüents

Sabem que la crisi climàtica provoca un augment de la temperatura mitjana en el dia a dia. Però més enllà d’això, tal com assenyalen els estudis més exhaustius que s’han portat a terme fins ara, l’escalfament global també fa que hi hagi onades de calor cada vegada més intenses i freqüents. Això, a la pràctica, provoca que l’arribada d’un episodi així en un clima ja sobreescalfat dispari encara més les temperatures a què es pot arribar.

Els últims anys, sense anar més lluny, a Figueres s’han registrat màximes de fins a 45,3 graus mentre que en estacions com Darnius i Navata s’ha sobrepassat el llindar dels 45. El canvi climàtic augmenta les probabilitats que l’escenari d’extrems es repeteixi en el futur pròxim. I fins i tot obre les portes que ho superi.