La tuneladora de l’L9 arribarà a l’estació El Putxet aquest juliol

El forat del Putxet ha tornat el protagonisme a les llargues obres de l’L9, la línia de metro que creuarà tota la zona alta de Barcelona. La tuneladora perfora el subsòl del barri de la Bonanova amb l’objectiu d’arribar aquest mateix juliol a l’estació de FGC del Putxet, futur intercanviador de les dues xarxes ferroviàries. Sortirà de sota dels edificis afectats pròximament i farà un parell de control i manteniment que ja estava programat.

Des del Putxet ja només li quedarà per excavar un quilòmetre de nova galeria subterrània per arribar a Lesseps, detallen fonts de Territori a EL PERIÓDICO. Tot el túnel necessari per al tram central de l’L9 quedarà acabat aquesta tardor, si no sorgeixen nous contratemps. En paral·lel, la Generalitat preveu que aquest estiu comencin els treballs d’arquitectura i instal·lacions a les estacions de plaça de Maragall i de Guinardó | Hospital de Sant Pau.

A finals del 2027 arribaria la primera estrena per als viatgers: un nou tram operatiu de l’L9/L10 amb quatre estacions noves. Finalitzar per complet la línia requereix uns mil milions, calcula el Govern. La tuneladora està formada per un llarg tren de 95 metres amb un capçal alhora perforador i constructor. Al capdavant hi ha la roda de tall de 12 metres de diàmetre, que obre camí, seguida de la cambra de terres on un cargol sense fi empeny el material extret cap a una cinta transportadora que el porta al tren. Just després hi ha la maquinària que col·loca automàticament un anell de set dovelles per al revestiment de la cavitat, de manera que quedi el túnel totalment construït a mesura que avança la tuneladora. El forat va aparèixer poc després que aquest capçal complex passés 45 metres per sota de l’illa que formen els carrers Teodora Lamadrid, Rubinstein i Sant Gervasi de Cassoles, on hi ha les vuit finques afectades.

Canvi sobtat de terreny

Dimarts, la tuneladora era ja 12 metres per davant del punt de l’enfonsament. Els estudis geològics previs de la línia L9 ja indicaven el punt del clot del Putxet com una de les zones més delicades del traçat.

Albert Vendayol, membre de l’observatori Georisc del Col·legi de Geòlegs, va explicar a l’agència ACN que la perforació avançava per un terreny granític fins a arribar a un punt on el subsòl canvia a pissarres, unes roques molt més toves. Aquest canvi hauria provocat una sobreexcavació, és a dir, que la màquina hauria arrossegat més material del necessari i s’hauria generat un buit sobre el sostre del túnel. Aquest hauria anat progressant verticalment fins a provocar el col·lapse en superfície.