Una exposició recrea al Cementiri de Montjuïc, amb figures de Playmobil, rituals de la mort de diverses cultures

Fèlix Arias i Jordi Òdena són companys d’afició. Tots dos són membres de l’associació Imagin Click Experience, un col·lectiu de prop de 50 persones de Catalunya, sobretot de Barcelona, que «pretén acostar la gent als Playmobil i a tot el que es pot fer amb aquestes figures», explica Arias. «Soc col·leccionista. Vaig començar els Playmobil com una afició i després vaig començar a muntar diorames. Se me’n va anar de les mans i ara munto diorames allà on em deixen», explica Arias.

Un diorama, diu, és «una maqueta que intenta recrear una escena real o imaginària amb figures de Playmobil, edificis, arbres. Hi ha puristes que només utilitzen aquestes figures, nosaltres intentem compaginar maquetisme amb coses de Playmobil», prossegueix. «Nosaltres» són Arias i Òdena, que fa temps que elaboren conjuntament els seus projectes. Tenen un local a Barcelona per a això, i dediquen moltes tardes i alguns caps de setmana a fer els seus diorames.

Un treball de dos

Asseguren que no és una cosa gaire habitual entre la resta de membres d’Imagin. Però ells ja treballen en grup de forma estable. «Vam veure que fent les coses junts podíem crear projectes molt més ambiciosos, per ajuntar material, idees. És un esperit de col·laboració, d’autoconstrucció», explica Òdena. En la seva vida professional, Arias és consultor d’un programa informàtic de gestió, Òdena té un establiment turístic.

Tots dos són responsables d’una exposició organitzada per Imagin Click i Cementeris de Barcelona que pot veure’s des de la ‘Nit dels Museus’, el 16 de maig, al Cementiri de Montjuïc, a la nau en què es mostren carrosses fúnebres. Continuarà oberta almenys al juliol i agost, els caps de setmana. Però cada dia rep visites de grups, escoles, per exemple, que recorren després tot el cementiri barceloní.

Al marge de l’empresa

A primera vista, sembla lògic pensar que una iniciativa com aquesta tingui un vincle amb l’empresa que fabrica les figures, però la veritat és que això no és així: «No es pot dir que Playmobil tracti molt bé associacions com la nostra. No ens fa cap favor. «No ens fa cap descompte, ni tan sols els que ofereix als particulars», subratlla Arias.

Abans de disposar del local, havien de construir els diorames als seus pisos, ocupant temporalment el menjador familiar. No és el mateix, diuen, ser col·leccionista que fer diorames. «El meu primer diorama el vaig fer a Manresa, de pirates. Vaig fer cinc taules de cinc per quatre metres. Va ser el meu primer gran repte», explica Arias.

«Som col·leccionistes, però quan passes al costat fosc del ‘dioramisme’ la col·lecció queda una mica apartada perquè necessites material», apunta Òdena, que creu que ell conserva les dues condicions.

«A un col·leccionista li agrada que la caixa estigui perfecta i que compti amb tots els elements. Hi ha gent que ni obre la caixa. També hi pot haver especulació per si hi ha pujada de valor. Al dioramista no li interessa tenir la caixa, si no ajuntar tots els animals, aquí els de l’Àfrica, aquí els de l’Amazones. Aquí, animals de granja. Acabes tenint on buscar material per als diorames. Els personatges d’Egipte, els de Roma», afegeix Arias. Els dioramistes busquen també peces soltes, i algunes que saben que poden servir per representar altres elements. Per exemple, un dels cotxes fúnebres que apareix en un dels diorames de l’exposició era el vehicle de ‘Caçafantasmes’ i va tocar adaptar-lo a un ús una mica menys festiu.

L’exposició

A Montjuïc es poden veure escenes de ritus mortuoris de totes les èpoques, inclosa la que no existeix: els enterraments del futur. En un plafó s’hi representa una cultura espacial i, com un difunt, una figura translúcida s’eleva cap a allò desconegut.. Però abans, escenes més reconeixibles: una comunitat de caçadors-recol·lectors neandertal acomiada un dels seus membres, que descansa en posició flexionada en una fossa dins d’una cova.

També Egipte: la mort vista com una transició cap a l’inframon, l’Amenti, en un entorn desèrtic. Un altre diorama, Grècia: el detall de la moneda als ulls o la boca del mort per poder pagar Caronte, el barquer que et porta a l’altre costat, i evitar així vagar per tota l’eternitat. També n’hi ha un dedicat als anys seixanta del segle XX –on apareix el cotxe tunejat de ‘Caçafantasmes’– i un altre a l’antiga Roma, amb músics i ploraneres en un gran espectacle públic. També hi ha una interlocutòria de fe de la Inquisició.

El diorama més gran és el que reprodueix el seguici fúnebre d’Antoni Gaudí, el 12 de juny del 1926. Els dos autors han recreat un tram del passeig de Gràcia, inclòs un edifici modernista. Adrià Terol, historiador i gestor cultural a Cementiris de Barcelona, explica que la mostra ha tingut molt èxit, i que ha incrementat en un 20% el nombre de visitants respecte del mateix període del 2025. Sembla una exposició més que adequada per anar introduint els nens en el complicat abordatge de quin serà, inevitablement, el final que ens espera a tots.

Cotxeres de Sants i Montblanc

Cada any hi ha dues fires de Playmobil, les dues cites més rellevants a Catalunya. A les Cotxeres de Sants al febrer, i a Montblanc a l’octubre o al novembre, si bé en aquest segon cas no es farà aquest any per reformes a la seu que l’acull. A Montblanc van exposar un homenatge a la pel·lícula ‘Grease’, i a Cotxeres, un altre que recreava Tenochtitlán i l’arribada dels conqueridors espanyols a la ciutat.

Òdena i Arias tenen per davant un estiu de molta feina. «Ara muntarem la retirada del 1939, al final de la Guerra Civil, per Camprodon. Ens deixen tota l’església del monestir de Sant Pere», explica Òdena. Fa temps que hi treballen en això, perquè, precisa Arias, a Camprodon col·locaran 10 diorames de les diferents etapes històriques de la localitat: mentre ell prepara les muntanyes de la retirada de 1939, Òdena crea un campament romà amb 500 legionaris. També hi haurà un diorama del mercat del segle XII i d’unes mines. Tot això es podrà veure a partir de l’agost o al setembre.