El Govern destaca que la seva gestió forestal ha evitat fins ara els megaincendis

El Govern defensa el seu pla de gestió forestal a Catalunya, que amb prou feines s’ha començat a desenvolupar i del qual queda molta feina per fer. I amb dades a la mà esgrimeix que sense les tasques de gestió forestal fetes fins ara i el paper dels agricultors, els incendis de l’última setmana, que van començar amb el foc de les Gavarres al Baix Empordà i que van desembocar més endavant en un tens episodi de simultaneïtat d’incendis (Carme, Sentmenat, Pla de Manlleu), haurien sigut molt més nocius.El Govern defensa el seu pla de gestió forestal a Catalunya, que amb prou feines ha començat a desenvolupar-se i del qual queda molta feina per fer. I amb dades a la mà esgrimeix que sense les tasques de gestió forestal realitzades fins ara i el paper dels agricultors, els incendis de l’última setmana, que van començar amb el foc de les Gavarres al Baix Empordà i que van desembocar més endavant en un tens episodi de simultaneïtat d’incendis (Carme, Sentmenat, Pla de Manlleu), haurien sigut molt més nocius.

Per exemplificar-ho, dos dirigents de les conselleries d’Interior i Agricultura van detallar com les tasques de prevenció fetes van evitar conseqüències més greus.Per exemplificar-ho, dos dirigents de les conselleries d’Interior i Agricultura han detallat com les tasques de prevenció que ja s’havien realitzat han servit per evitar conseqüències molt més greus.

El primer cas paradigmàtic és el del foc de les Gavarres, que va afectar més de 2.400 hectàrees. Aquest massís del Baix Empordà és un dels espais naturals en què més s’havia avançat en gestió forestal. Malgrat que quedaven actuacions per abordar, s’havien aconseguit retirar 23.000 metres cúbics de fusta de pi. Aquests treballs, segons les estimacions dels bombers, van servir per frenar un megaincendi que podia haver cremat tot el massís sencer. Eliminant tot aquest combustible al coll de la Ganga i el puig d’Arques es va facilitar la feina dels bombers, disposaven de més camins i llocs d’accés i hi havia menys material per cremar.El primer cas paradigmàtic és el del foc de Les Gavarres, que va afectar més de 2.400 hectàrees. Aquest massís del Baix Empordà és un dels espais naturals en què més s’havia avançat en gestió forestal. Malgrat que quedaven actuacions per abordar, s’havien aconseguit retirar 23.000 metres cúbics de fusta de pi. Aquests treballs, segons les estimacions dels bombers, van servir per frenar un megaincendi que podia haver cremat tot el massís sencer. En concret, a l’eliminar tot aquest combustible al coll de la Ganga i Puig d’Arques es va facilitar la feina dels bombers, disposaven de més camins i llocs d’accés i alhora hi havia menys material per cremar.

Vinyes providencials

"A les Gavarres, malgrat que no es va parar el foc en algunes infraestructures previstes, els equips d’extinció van aconseguir entrar al bosc i anticipar-se al foc gràcies a les tasques executades prèviament", destaca Tamara García de la Calle, directora general de Prevenció i Extinció d’Incendis. "La gestió forestal va canviar el paisatge del massís completament i va contribuir a evitar un incendi molt pitjor", constata Jaume Minguell, director general de Boscos."A Les Gavarres, malgrat que no es va parar el foc en algunes de les infraestructures previstes, els equips d’extinció van aconseguir entrar al bosc i anticipar-se al foc gràcies a les tasques executades prèviament", destaca Tamara García de la Calle, directora general de Prevenció i Extinció d’Incendis. "La gestió forestal va canviar el paisatge del massís per complet i va contribuir a evitar un incendi molt pitjor", constata Jaume Minguell, director general de Bosques.

En el cas de l’incendi de l’Anoia, iniciat al municipi del Pla de Manlleu, van ser les vinyes de la zona l’element que va actuar com a barrera. "Les àrees cultivades van contenir el perímetre real de l’incendi i també el potencial", resumeix García de la Calle. En concret, es va passar d’un potencial de 10.000 hectàrees, cosa que es correspondria amb un megaincendi, a un de 500.En el cas de l’incendi de l’Anoia, iniciat al municipi del Pla de Manlleu, van ser les vinyes de la zona els que van actuar com a barrera. "Les àrees cultivades van contenir el perímetre real de l’incendi i també el potencial", resumeix García de la Calle. En concret, es va passar d’un potencial de 10.000 hectàrees, cosa que correspondria a un megaincendi, a un de 500 (les afectades finalment en van ser 80).

En el cas del foc forestal de Sant Andreu de la Barca, la gestió forestal va mantenir l’incendi dins de la capacitat d’extinció dels bombers. "Sense gestió prèvia, l’incendi podia haver saltat cap al sud i arrasar molt més terreny", assenyala la directora general.En el cas del foc forestal de Sant Andreu de la Barca, la gestió forestal realitzada va mantenir l’incendi dins de la capacitat d’extinció dels bombers. "Sense gestió prèvia, l’incendi podia haver saltat cap al sud i arrasar molt més terreny", assegura la directora general.

Per organitzar les àrees prioritàries, a més dels plans de gestió de cada espai (molts pendents, a diferència de les Gavarres), Catalunya ha posat sobre el mapa àrees clau per accelerar la tala d’arbres als boscos.Per organitzar les àrees prioritàries, a més dels plans de gestió de cada espai (molts dels quals estan pendents, a diferència del que passava a les Gavarres), Catalunya ha posat sobre el mapa àrees clau en les quals s’ha d’accelerar la tala d’arbres als boscos.

S’han establert 13 eixos de contenció, cinc de marcats com a urgents. En aquestes zones, es retiraran arbres per prevenir megaincendis. "Es tracta d’infraestructures que no evitaran focs com els que hem tingut aquesta setmana, però que sí que han de frenar un incendi amb capacitat de saltar d’un massís a l’altre", diu Minguell.S’han establert un total de 13 eixos de contenció dels quals cinc s’han marcat com a urgents. La idea, en aquestes zones, és retirar arbres per prevenir megaincendis. "Es tracta d’infraestructures que no evitaran focs com els que hem tingut aquesta setmana, però que sí que han de frenar un incendi amb capacitat de saltar d’un massís a l’altre", diu Minguell.

Ara com ara, s’han licitat un 36% dels treballs previstos. El Govern calcula tenir-los tots acabats d’aquí a cinc anys.De moment, s’han licitat un 36% de les feines previstes. El Govern calcula tenir-los tots acabats d’aquí a cinc anys.

També de cara al 2030, la conselleria s’ha proposat tenir a punt les franges de prevenció d’urbanitzacions i municipis amb cases limítrofes amb els boscos. La meitat de les localitats encara en tenen l’elaboració pendent i el Govern va obrir una línia de subvencions de 15 milions d’euros perquè puguin fer les franges.També de cara al 2030, la conselleria s’ha proposat tenir llestes les franges de prevenció d’urbanitzacions i municipis que tenen cases limítrofes amb els boscos. La meitat de les localitats encara tenen pendent la seva elaboració i el Govern ha obert una línia de subvencions de 15 milions d’euros perquè puguin realitzar les franges.

Dos exemples

Per destacar la importància de les franges, els bombers comparen el que ha passat a la urbanització de les Garrigues, a Carme (Anoia), i a la del Farell, a Sentmenat (Vallès Oriental).Per destacar la importància de les franges, els bombers comparen el que ha passat a la urbanització de les Garrigues, a Carme (Anoia), i la del Farell, a Sentmenat (Vallès Oriental).

En la primera, les franges (que davant els incendis de sisena generació hauran de sobredimensionar-se i superar els 25 metres) estaven ben fetes i els bombers podien garantir la seguretat dels veïns. De fet, malgrat que el foc va entrar a la urbanització, només hi va haver afectacions a les parts perifèriques de 14 edificis dels més de 120 que hi havia.En la primera, les franges (que davant els incendis de sisena generació hauran de sobredimensionar-se i superar els 25 metres) estaven ben fetes i els bombers podien garantir la seguretat dels veïns. De fet, malgrat que el foc va entrar a la urbanització, només hi va haver afectacions a les parts perifèriques de 14 edificis dels més de 120 que hi havia. En la segona, el bosc cobria les teulades de les cases i no es va poder assegurar la protecció dels habitatges.En la segona, en canvi, el bosc cobria les teulades de les cases i no es va poder assegurar la protecció de les vivendes.

Les imatges aèries mostren clarament la diferència entre una urbanització amb franges i una sense. "Les franges busquen allunyar la massa forestal de les cases i hem de posar una marxa més en la seva creació", afirma Minguell. "Quan ens posem el cinturó de seguretat, si tenim un accident greu, pot ser que no ens salvem, però en la majoria de casos sí que ens servirà", conclou.Les imatges aèries mostren clarament la diferència entre una urbanització amb franges i una sense elles. "Les franges busquen allunyar la massa forestal de les cases i hem de posar una marxa més en la seva creació", afirma Minguell. "Quan ens posem el cinturó de seguretat, si tenim un accident greu, pot ser que no ens salvem, però en la majoria de casos sí que ens servirà", conclou.

A més d’avançar en tots els treballs que s’han planificat, Minguell explica que cal "mecanitzar" i "modernitzar" els plans de gestió forestal dissenyats per poder-los fer tots amb la capacitat de treball actual.A més d’avançar en tots els treballs planificats, Minguell explica que és necessari "mecanitzar" i "modernitzar" els plans de gestió forestal dissenyats per poder fer-los tots amb l’actual capacitat de treball.

Subscriu-te per seguir llegint