BCN, aparador internacional de la rellotgeria de luxe

Hi va haver un temps en què el ritual d’anar a comprar un rellotge de luxe a Barcelona exigia acudir a alguna joieria-rellotgeria prestigiosa, on es concentraven les millors marques de la indústria. Però aquesta fórmula ja va passar a la història, amb l’enlairament de les boutiques pròpies amb què les grans firmes no solament volen més protagonisme, sinó convertir la seva presència a peu de carrer en un exercici publicitari, on el passeig de Gràcia exerceix de meca de les peces de luxe. Els dos últims anys hi ha hagut un boom d’estrenes, tot i que el sector no dubta que millorar la seguretat de la capital catalana comportaria un increment de les vendes tant a públic local com a turistes.

La Copa Amèrica, amb molts patrocinadors vinculats a la rellotgeria més top, va semblar esperonar les obertures de botigues monomarca, tot i que al Col·legi Oficial de Joiers, d’Orfebres, de Rellotgers i Gemmòlegs de Catalunya (JORC) asseguren que ja era una tendència clara. Si el rei de vendes d’alta gamma, Rolex, ja havia portat el seu propi rètol al carrer anys enrere, de mica en mica altres segells de luxe van fer el mateix. Xavier Belmonte, president de l’àrea de rellotgeria del gremi, apunta que aquesta presència més visible és la que ha canviat la percepció i ha convertit l’eix d’or del comerç de Barcelona en una ruta imprescindible per a qui busca un rellotge elitista.

A Barcelona establiments com Unió Suïssa o Rabat mantenen una selecció de primeres marques, però cada vegada són més els qui volen encapçalar el seu propi local. Belmonte –que, a més, té un negoci de reparació de les millors marques– assenyala que d’aquesta manera les marques busquen "imatge, singularitat, publicitat, prestigi, luxe i exclusivitat". Prèviament, van anar restringint els punts de distribució i incrementant els requisits per a la comercialització. I en l’actualitat les boutiques són la seva targeta de presentació i dibuixen una experiència de compra, per intentar també centralitzar serveis de postvenda i recanvis, i de vegades en aliança amb operadors locals i del sector.

El passeig de Gràcia concentra la millor oferta, amb establiments que fan les delícies dels fans dels rellotges d’alt nivell però també de les tendències. Alinea Rabat Boutique (passeig de Gràcia 59), Rabat (al 94), Boutique Rolex (75), Cartier (82), Bvlgari (74), Tiffany & Co. (61), Tag Heuer (59), Casa Tous Barcelona (99), Teresa Q (passeig de Gràcia, 130), Swatch Store (18), Patek Philippe (111), Hublot (78), Panerai (104), Tudor (35) o Audemars Piguet (37). A prop, a la Diagonal, s’hi afegeix Unión Suïssa, que recentment va fer 185 anys.

Turisme i riscos

El president de l’Associació del Passeig de Gràcia, Luis Sans, destaca que aquest desembarcament progressiu no solament eleva el nivell comercial de l’eix, sinó que "diversifica" el seu atractiu, aliat amb la moda i els complements. Destaca que "hi continua havent molt d’interès" del sector per obrir amb marques pròpies al passeig, però que la rellotgeria i la joieria sempre han tingut algunes dificultats per la tipologia de locals del vial, ja que la majoria són de grans dimensions, mentre que aquest tipus d’articles necessiten espais més petits, tot i que exclusius. Però no dubta que Barcelona resulta molt "rendible" per als cotitzats segells.

En aquest exercici el turisme té un gran pes, que fluctua quant a nacionalitats: del malbaratament del rus fa uns anys, a l’asiàtic. Tot i que fonts del sector assenyalen que els preus estan estipulats per les firmes, amb molt lleugeres desviacions respecte a altres ciutats, per la qual cosa aquest no és un factor de pes en les vendes de la capital catalana. De fet, la fiscalitat als països d’origen ha suposat algunes traves perquè Barcelona sigui una destinació de compres. I també s’ha de tenir en compte que la producció de les firmes més prestigioses és intencionadament limitada i que és freqüent que al client se li mostrin uns models no disponibles o reservats per encàrrec, cosa que encara els fa més desitjats.

Tampoc hi ha ajudat el problema dels robatoris de rellotges de polsera en ple carrer per grups organitzats, especialitzats en aquest tipus de sostraccions i la difusió de les quals multipliquen les xarxes socials. Al JORG no dubten que aquestes situacions són un fre per a les vendes, ja que hi ha barcelonins que després del robatori d’un rellotge perden les ganes de comprar-ne un altre, si no el poden lluir i gaudir-ne amb tranquil·litat.

De la mateixa manera, a molts hotels adverteixen els hostes que tapin els rellotges cars o els deixin a la caixa forta. Belmonte destaca la tasca policial, però reivindica endurir la legislació. Perquè aquestes males experiències també afecten el prestigiós segment local dels tallers de reparació de rellotges: si no es fan servir no es fan malbé ni s’hi inverteix. Alguns barcelonins s’estimen més optar per una imitació, una gamma inferior, un rellotge tecnològic o la segona mà, apunta.

Sans corrobora que la lluita contra els furts en ple carrer "ha millorat" per la forta pressió policial els últims temps, però alerta de la presència de delinqüents del sud d’Itàlia, als quals cal estrènyer el cèrcol. Remarca que hi ha en joc el prestigi de la ciutat i la bona marxa del comerç.