Els pisos turístics de Madrid s’expandeixen del centre als barris més vulnerables: «Només està a 15 minuts amb metro»

Al carrer Juanelo de Madrid, al costat de la Plaza de Cascorro, ja amb prou feines queden negocis dels d’abans; el mes passat va tancar la mítica botiga de fotos Churchill. Els ‘lockers’ per deixar-hi les maletes es barregen amb els pisos turístics que han conquerit els baixos i amb algun negoci a l’engròs que amb prou feines resisteix. «Juanelo és plena de pisos turístics, però vaja, com tot Espanya», raona un veí d’aquest carrer de tot just 350 metres que compta amb més de 20 apartaments per a turistes (els més cars, els àtics, s’arriben a llogar per 600 euros al dia). Es podria dir que el carrer Juanelo és el paradigma del que passa amb el barri de Lavapiés, en ple centre històric de Madrid, però en veritat qualsevol dels seus carrers ho és.

El districte Centro on se situa té 4.338 pisos turístics que ofereixen un total de 15.564 places, segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) actualitzades aquesta setmana. Això significa que Centro, on hi pot haver una diferència de fins a 20.000 euros en la renda mitjana per llar entre Justicia –el barri amb més poder adquisitiu– i Embajadores –on la renda és mitjana-baixa–, concentra el 40% dels Habitatges d’Ús Turístic (HUT) de tota la ciutat (10.836). Però alguna cosa està canviant.

El Pla Reside de l’Ajuntament, que va posar límit als pisos turístics al districte Centro, ha provocat un moviment a altres zones

El districte, amb el preu per metre quadrat disparat –a 7.636, euros segons Idealista – «està saturat», coincideixen els experts, i l’Ajuntament de Madrid ha mirat de posar-hi fre amb elPla Reside, aprovat l’agost de l’any passat. Aquesta normativa prohibeix els pisos turístics dispersos en edificis residencials, fins i tot en plantes baixes, en determinades zones de la zona central de la ciutat, concretament als barris de Sol, Palacio, Cortes, Embajadores (Lavapiés), Justicia (Chueca), Universidad (Malasaña), La Latina, Huertas i una part d’Arganzuela. Al següent cinturó es prohibeix, de forma paral·lela, la transformació de locals en habitatges i pisos turístics.

Tetuán, segon districte amb més HUT

Aquests dos factors –el preu molt elevat del metre quadrat i el pla de José Luis Martínez-Almeida– han fet que els HUT comencin a estendre’s com una taca d’oli per altres barris més humils, obrers i alguns de perifèrics, amb una incidència especial a les zones travessades «per les línies 1, 3 i 5 de Metro, que permeten una alta connectivitat, i a les zones properes a l’aeroport», explica a EL PERIÓDICO Enrique Villalobos, president de la Federació Regional d’Associacions Veïnals de Madrid i expert en habitatge.

Tetuán suma 824 pisos; Puente de Vallecas, 443 i Ciudad Lineal, 412. L’oferta més gran és a Centro (4.338)

«Hi ha un hipercentre, que acumula molts HUT, que es van escampant a través d’altres districtes comCiudad Lineal i Puente de Vallecas, on ja hi ha dades preocupants», precisa. El primer n’acumula 412 i el segon 443.

El novembre passat, d’acord amb les mateixes dades de l’INE, només dos barris obrers s’infiltraven en la llista dels set districtes amb més pisos turístics: Tetuán, que ocupava la tercera posició, i Carabanchel, la setena.

Ara, amb les dades del maig a la mà, Tetuán ha passat a ser el segon lloc amb més HUT i ha superat el districte de Salamanca (824 per 657). A més, a la llista s’hi ha colat Ciudad Lineal, just a l’altra banda de la M-30, fora del nucli central de la ciutat, amb una renda mitjana de 43.738 euros per llar, entre un 4% i un 6% per sota de la mitjana municipal, segons dades del consistori.

Així, el top 7 actual queda així: Centro té 4.338 pisos turístics; Tetuán en té 824; Salamanca, 657; Chamberí, 612; Arganzuela, 542; Carabanchel, 443 i Ciudad Lineal, 412.

El ‘Brooklyn’ madrileny

Puerta del Ángel, al costat del Parc lineal de Madrid Río i la Casa de Campo, era fins fa poc un barri humil del districte de Latina. Era conegut com el barri dels ionquis perquè ha allotjat durant dècades un centre per a drogodependents, als quals es continua veient en algunes places. A primera hora coincideixen al supermercat Dia del Passeig d’Extremadura toxicòmansdemanant diners ituristes i nòmades digitals amb el seu gos comprant-se un suc i pagant amb el seu Iphone últim model. Llogar un pis de tres habitacions s’acosta als 1.800-2000 euros al mes. Ara, per allò que està al costat del riu Manzanares, l’anomenen el Brooklyn madrileny. «Ens estan fent fora», diu el Manuel, veí del barri des de fa vuit anys.

«Els turistes també busquen alguna cosa més autèntica, barris no tan cèntrics i ben comunicats»

Blanca Garcia Henche, professora de Màrqueting Turístic de la Universitat d’Alcalá

De gentrificar-se amb madrilenys com Manuel que fugien del centre buscant lloguers més baixos ha passat ara a turistificar-se amb Airbnb en antics locals comercials, cafeteries d’especialitat, llocs healthy i fleques sense gluten. «El teu disseny em puja el lloguer» és una pintada que es pot llegir en una cafeteria del carrer de la senyora Urraca, on un cafè costa com a mínim 2,50 euros.

«S’estan carregant els nostres barris, s’han convertit en parcs temàtics. Especular amb l’habitatge i gentrificar i impersonalitzar-los va en contra dels nostres drets, hauria de ser una qüestió política», opina Inma, una altra veïna del barri.

Barris vulnerables com Nueva Numancia, San Diego, Usera i Orcasur viuen amb estupefacció el fenomen. «És que, a més, anirà a més en aquells llocs on és més fàcil arribar al centre d’una manera directa i on la diferència de preus els fa rendibles», apunta Villalobos sobre el mateix Pla Reside, que genera un efecte frontera en alguns barris, com Tetuán.

«És clar, si prohibeixes fer pisos turístics en un barri, el que hi ha just al costat se’n veu perjudicat perquè els acabaran fent allà». Aquí venen només a dormir. Tenen Sol a 15 minuts al metro», raonen a l’associació de veïns de Tetuán-Cuatro Caminos, un barri humil, comercial i multicultural que ara és el rei de les HUT al costat de Centre. Ja és el barri més densificat de la capital, si bé adverteixen en l’associació que «encara hi ha molts solars buits».

Més facilitats per a pisos turístics

«Els turistes també busquen alguna cosa més autèntica, barris no tan cèntrics i ben comunicats», aprecia per la seva banda Blanca Garcia Henche, professora titular de Màrqueting Turístic de la Universitat d’Alcalá, que assenyala que es nota quan la turistificació ha arribat al barri quan apareixen determinats negocis, com «cafès d’especialitat o restaurants gastro. Prosperidad, per exemple, està canviant radicalment». «A més, en zones antigues és més fàcil fer pisos turístics, són pisos grans que es poden dividir en apartaments i hi ha molt local tancat», afegeix.

Una altra de les claus és que els turistes van només a l’apartament a dormir. Si té comoditats i està ben situat, per a molts visitants ja és suficient. «Nosaltres estem a menys de 30 minuts d’Atocha i vam llogar dues habitacions. Tenim preus accessibles que en zones cèntriques no podríem posar», assenyala John Lucke, extreballador d’hotels d’alt estànding, sobre el seu pis a Orcasitas, que és en un bloc amb piscina i del qual lloguen habitacions a Airbnb. El barri té una renda per llar un 30% per sota de la mitjana de la ciutat, però ells miren que l’experiència sigui única. «Nosaltres facilitem amenities com si fos un hotel».

Segons Elena Cerdá, investigadora i professora a la Universitat d’Alacant al Departament d’Organització d’Empreses, aquesta expansió dels pisos turístics és lleugerament diferent de la de Barcelona perquè «té un model turístic diferent, també de sol i platja», cosa que fa que «s’hagi diversificat més» des de fa temps. «Puente de Vallecas no pateix el mateix efecte que la Mina [un dels barris més vulnerables de Barcelona, on ja hi ha més d’un centenar de pisos turístics]», conclou.