Té una mirada profunda, d’aquelles que costen d’oblidar. El seu nom és Dream i és una àliga de Harris que viu al Centre d’Apropament a la Natura – Granja Natura de Navàs. Va arribar-hi cedida per un falconer que ja no la podia fer servir per caçar perquè tenia les urpes deformades. Biel Bricollé, un dels cuidadors del centre, l’agafa amb delicadesa i se la posa sobre un guant mentre li ofereix petits trossos de menjar. Entre tots dos s’hi endevina una confiança que només es construeix a base de temps i constància. «És un animal molt noble. Les àligues, de vegades, poden ser traïdores, però amb el Dream estem molt tranquils», explica Bricollé.
Poques vegades tenim l’oportunitat d’observar tan de prop un animal salvatge com una àliga de Harris, però en centres d’apropament a la natura com el de Navàs és possible. A la Catalunya central hi ha diversos espais oberts a les visites de la ciutadania que permeten descobrir la fauna que ens envolta i que tenen una funció clau per la supervivència i el benestar de centenars d’espècies. Més enllà de les visites i de la tasca de sensibilització ambiental, són centres que permeten donar refugi als animals que no podrien sobreviure a la natura, sigui per lesions o perquè han crescut en captivitat. D’altres són animals exòtics rescatats de particulars o d’espais on no rebien les cures que necessitaven.
«La idea és ser un centre d’acollida, donar una casa a tots aquests animals que a la natura no sobreviurien», resumeix Bricollé, format en gestió forestal i medi ambient, mentre observa com el Dream desplega les ales. Amb l’ajuda d’Alba Ferrer, biòloga del centre, el fan volar d’un costat a l’altre mentre el premien amb petites porcions de menjar. Més que un entrenament, sembla un joc de complicitat entre l’animal i els cuidadors. L’àliga respon a les seves crides i torna al guant amb una naturalitat que reflecteix el vincle que han anat construint amb els anys. «És una feina molt vocacional. Si un animal es posa malalt, no pots dir que ja has plegat. Moltes vegades la jornada s’allarga una mica més», explica Ferrer, que destaca que el benestar dels animals acaba marcant el ritme del dia a dia.
Fa 23 anys que el centre Granja Natura va obrir les portes. El seu fundador, Àngel Martínez, va detectar la necessitat de crear un refugi per a aquells animals que havien crescut en captivitat o que, després de ser recuperats d’una lesió, ja no podien tornar a viure en llibertat. Avui el centre acull prop d’un centenar d’animals de 35 espècies diferents, i darrere de cadascun hi ha una història.
«Els animals ens arriben per motius molt diversos. Hi ha rèptils que la gent es cansa de tenir a casa», explica Bricollé mentre assenyala una iguana que descansa immòbil al sol. Ferrer recorda que, quan és adulta, aquesta espècie pot arribar al metre i mig de llargada i pesar fins a 15 quilos. «Fins fa pocs anys era molt fàcil comprar-ne una sense ser conscient del que implicava. Amb la llei de benestar animal del 2023, els rèptils que superen els dos quilos en edat adulta van deixar de poder-se tenir com a animals de companyia», assenyala.
També hi arriben animals decomissats pels cossos policials perquè vivien en males condicions, o exemplars irrecuperables procedents de centres de recuperació. És el cas d’una guineu cega o d’un gran duc que va perdre mitja ala. «Com que no es poden reintroduir a la natura, normalment acaben venint aquí», resumeix Bricollé.
La majoria dels animals que arriben al centre s’hi queden a viure. Tot i això, la Granja Natura també participa en alguns projectes de conservació. Un és el de la tortuga mediterrània: les cries neixen al centre i, quan tenen dos anys, es traslladen al Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), a Masquefa, des d’on s’alliberen. També col·laboren amb eriçons europeus. Quan els centres de recuperació consideren que estan preparats per tornar al medi natural, els traslladen a Navàs perquè acabin el procés en un entorn més natural abans de ser alliberats.
Un refugi d’animals al Pirineu
En un altre punt de la Catalunya Central, al municipi d’Odèn, al Solsonès, el Zoo del Pirineu també s’ha convertit en un refugi per a la fauna salvatge. A diferència d’altres centres, combina l’acollida d’animals que ja no poden tornar a la natura amb la funció de centre de recuperació. «Es va crear per ajudar tota aquella fauna salvatge que ho necessita. Els centres públics atenen les espècies protegides, però n’hi ha moltes altres que quedaven sense cap lloc on recuperar-se o viure si tenien una lesió irreversible», explica Anna Tristany, responsable de comunicació del centre.
El centre acull prop de 260 animals de 65 espècies diferents. La majoria són aus rapinyaires , com ara mussols, falcons, àligues o voltors, però també hi viuen cabirols, daines, senglars, cérvols, guineus i fures. «Normalment ens arriben animals ferits, com els atropellats a la carretera, o animals salvatges que algú ha tingut a casa. Quan han crescut envoltats de persones, perden l’instint i ja no saben buscar aliment ni sobreviure sols», explica.
És el cas de la Nikki, una guineu que un home va recollir del bosc quan era una cria i es va endur a casa. «En comptes de portar-la a un centre de recuperació, va decidir quedar-se-la», recorda Eloi Arenas, cofundador del Zoo del Pirineu. Amb el temps, la Nikki va acabar adoptant les rutines de la llar: sortia a passejar amb els gossos i un dia fins i tot va destrossar un microones. «Les guineus són precioses, però no són animals per viure en una casa», recorda Arenas. Per això defensa que l’educació ambiental és una de les grans missions del centre: «Cal que, des de petits, aprenguem a respectar els animals sense voler convertir-los en animals de companyia».
És el cas de la Nikki, una guineu que un home va recollir del bosc quan era una cria i es va endur a casa. «En comptes de portar-la a un centre de recuperació, va decidir quedar-se-la», recorda Eloi Arenas, cofundador del Zoo del Pirineu. Amb el temps, la Nikki va acabar adoptant les rutines de la llar: sortia a passejar amb els gossos i un dia fins i tot va destrossar un microones. «Les guineus són precioses, però no són animals per viure en una casa», recorda Arenas. Per això defensa que l’educació ambiental és una de les grans missions del centre: «Cal que, des de petits, aprenguem a respectar els animals sense voler convertir-los en animals de companyia».
La seva altra gran tasca és la recuperació. Només l’any passat van atendre uns 550 animals i en van poder reintroduir el 75%. La majoria són cries de coloms, garses, tudons, tórtores o guineus. Tres cops per setmana recullen animals a l’àrea de Barcelona, els alimenten, els curen i els preparen per tornar al medi natural. «Quan arriba el moment d’alliberar-los és la millor recompensa. És una satisfacció immensa», assegura l’equip.
L’estiu és l’època més intensa. Coincidint amb la cria, les trucades es multipliquen i sovint els falten mans i espai per atendre tots els animals que els arriben. Com a centre privat, es mantenen gràcies al suport de les administracions locals, però sobretot de visitants, socis, padrins i donants. «L’any passat les donacions van créixer un 12%. Ens agrada pensar que és un senyal que cada vegada hi ha més consciència sobre la necessitat de protegir la fauna salvatge», conclou Tristany.
Refugis que fan pedagogia sobre el benestar animal
Els centres d’apropament a la natura tenen una doble vessant. D’una banda, són un refugi per a aquells animals salvatges que no podrien sobreviure en llibertat, ja sigui perquè han crescut en captivitat o perquè han patit alguna ferida que els impedeix tornar al seu hàbitat natural. D’altra banda, el fet d’acollir una gran diversitat d’espècies els converteix en espais ideals per apropar la ciutadania a la fauna salvatge i transmetre la importància del respecte i el benestar animal.
«Generalment, encara falta molta educació ambiental», assegura Alba Ferrer, biòloga del Centre d’Apropament a la Natura - Granja Natura de Navàs. Sovint, els animals arriben al centre perquè els seus propietaris no han tingut prou en compte quines són les seves necessitats reals en el moment d’adquirir-los. «És el típic cas d’un nen petit a qui li compren una tortuga perquè sembla un animal molt fàcil de cuidar, però sense tenir en compte que una tortuga pot viure 50 anys i que això implica una responsabilitat durant tota la seva vida», explica Ferrer.
La biòloga recorda que al centre escolten sovint històries de famílies que expliquen que se’ls ha mort el conill o la tortuga que tenien a casa, quan en realitat aquests animals haurien pogut viure molts més anys si haguessin rebut les cures adequades. «Moltes vegades no som conscients que tenir un animal és un compromís a llarg termini i que darrere de cada espècie hi ha unes necessitats concretes», destaca.
Fa uns anys, explica, era més habitual que alguns particulars volguessin tenir a casa espècies exòtiques com serps o iguanes, «a vegades sense ser conscients de com s’han de cuidar aquests animals i sense saber que, quan creixen, poden arribar a tenir una mida considerable». Actualment, però, assegura que la situació està més regulada i que els venedors han de disposar de certificats que garanteixin que coneixen aspectes com l’alimentació o el maneig d’aquestes espècies.
Daines i rapinyaires, animals estrella
Biel Bricollé, un dels cuidadors de Granja Natura de Navàs, destaca que alguns dels animals que més sorprenen els visitants són les daines o les aus rapinyaires, sobretot durant les exhibicions de vol. «Ens serveixen perquè facin exercici i, al mateix temps, són una activitat que agrada molt als visitants», explica. Pel que fa a les reaccions del públic, Bricollé assegura que hi ha una mica de tot i que depèn molt del grup i de les edats. «Amb els nens petits, sovint els hem d’ajudar a perdre la por, a estar tranquils i a entendre que els animals no són una amenaça. Amb els més grans ja no hi ha tant respecte o temor, i ens podem centrar a explicar per què l’animal ha arribat fins aquí i què podem fer nosaltres per evitar que aquestes situacions es repeteixin», comenta.
En la mateixa línia, Eloi Arenas, del Zoo del Pirineu d’Odèn, al Solsonès, explica que molts dels animals que arriben al centre i que ja no poden tornar a la natura són casos que, en certa manera, s’haurien pogut evitar amb una major consciència per part de la ciutadania. «Molta gent, quan veu un cérvol petit sol enmig del bosc, no és conscient que probablement la mare l’està vigilant des de la llunyania. Si algú l’agafa, l’animal pot quedar impregnat de l’olor de la persona i la mare pot deixar de reconèixer-lo», explica Arenas. Per aquest motiu, insisteix en la importància de no tocar les cries d’animals salvatges i de respectar els seus ritmes i comportaments naturals. Per als cuidadors d’aquests centres, apropar els animals salvatges a la ciutadania i donar a conèixer el seu cicle vital i la seva manera de comportar-se és un primer pas per protegir-los.
STANIA KUSPERTOVA
Fundadora i directora del Zoo del Pirineu
«Els animals no protegits és com si no existissin»
Stania Kuspertova va néixer a la República Txeca, però, les casualitats de la vida la van dur a treballar a Odèn, al Solsonès, on l’any 2014 va acabar fundant, juntament amb la seva parella, Eloi Arenas, el Zoo del Pirineu. El centre va néixer com un refugi i espai de recuperació d’animals salvatges amb l’objectiu de sensibilitzar la societat sobre la natura.
Com va sorgir la idea de muntar el zoo?
Soc txeca, però amb 18 anys vaig marxar a Alemanya a treballar en un centre de cria de falcons. El 2006, aquest centre es va traslladar a Odèn. La necessitat d’estar amb els animals sempre hi havia sigut des de petita, però això de treballar en un centre comercial per vendre’ls no m’omplia. Aleshores vaig conèixer l’Eloi (la seva parella) i va sorgir aquesta idea. Al començament només era un refugi per als animals i fèiem educació ambiental, explicant a les persones com d’increïble és el seu país i el seu patrimoni natural.
Hi ha molta desconeixença dels animals que tenim al territori?
Als estrangers ens passa molt que, quan venim aquí, ens quedem amb la boca oberta de com és de brutal aquest entorn. Quan passen els ocells pel cel és com: «Fua!», i la gent d’aquí diu: «Però què hi veieu?». Suposo que el que tens no ho valores. Però, sovint quan coneixes més els animals, és quan t’hi comences a implicar més.
Això és el que intenten transmetre als nens.
Els que veuen els nens són animals que ja no poden tornar a la natura, però moltes vegades els motius pels quals estan aquí es podrien evitar si la gent fos més sensible.
Quines són les situacions més comunes?
El més comú són els accidents a la carretera, que són complicats d’evitar. També tenim animals lesionats a propòsit, i això sí que és molt cruel. Aquest any va arribar un petit ocell ferit perquè uns nens havien jugat amb ell com si fos una pilota. Aquestes coses no haurien de passar.
Fan falta més recursos pels centres de rescat?
Els animals que no estan protegits és com si no existissin. Però, penso que, si l’administració no se’n precupa, és perquè la ciutadania tampoc hi està al darrere. El que intentem nosaltres és que la gent entengui i s’estimi la natura, i això ja obligarà l’administració a moure’s.
El fet de conviure amb els animals els manté actius 365 dies a l’any.
És la meva vocació. Portem un any amb el meu marit sense ni un dia lliure. Potser estaria bé poder descansar, però és important que els animals puguin tirar endavant. Suposo que la gent que fa una feina per guanyar-se la vida necessita descansar, però nosaltres vivim i treballem del nostre somni.
Un centre de recuperació de rèptils i amfibis
En un equipament de Masquefa, a l’Anoia, s’hi poden trobar cocodrils, caimans, iguanes, tortugues, granotes i molts altres tipus d’amfibis i rèptils. Es tracta del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), una entitat que fa més de tres dècades que es dedica a donar una segona oportunitat als amfibis i rèptils perduts, abandonats o decomissats per les forces de seguretat que es troben arreu de Catalunya, i també d’Espanya, i a tornar tots els que es pugui al medi natural, on han d’estar. Malauradament, no tots es poden tornar al medi natural i alguns es queden al centre exposats per ser clau en una tasca pedagògica centrada a explicar a la ciutadania que aquest tipus d’animals no són mascotes. De fet, una de les potes del CRARC és l’educació. El centre es pot visitar els caps de setmana a títol particular i durant la setmana és habitual veure escoles i casals d’estiu que visiten les instal·lacions per veure els amfibis i rèptils que hi ha exposats. El CRARC també funciona com a espai per acollir aquells animals que la gent no vol. En tot aquest temps, el CRARC ha gestionat més de 45.000 exemplars de rèptils i amfibis, entre els quals, la tortuga de terra mediterrània ha estat l’espècie més alliberada (16.000 exemplars), en el marc de diversos projectes de conservació.
