Els pisos turístics de Madrid s’estenen a uns barris més vulnerables

Al carrer Juanelo de Madrid, al costat de la plaça de Cascorro, ja amb prou feines queden negocis dels d’abans. Els lockers per deixar la maleta es barregen amb els pisos turístics que han conquerit els baixos i algun negoci a l’engròs que es manté amb dificultats. "Juanelo està ple de pisos turístics, però vaja, com tot Espanya", raona un veí d’aquest carrer, de només 350 metres i que ja allotja més de 20 apartaments per a turistes (els més cars, els àtics, s’arriben a llogar per 600 euros al dia). Es podria dir que el carrer Juanelo és el paradigma del que passa amb el barri de Lavapiés, en ple centre històric de Madrid, però en realitat qualsevol dels carrers de la ciutat exemplifica la situació.

El districte Centro, on se situa el carrer Juanelo, té 4.338 pisos turístics que ofereixen un total de 15.564 places, segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) actualitzades aquesta setmana. Això vol dir que Centro suma el 40% dels habitatges d’ús turístic (HUT) de tota la ciutat (10.836). Però alguna cosa està canviant. El districte, que té un preu per metre quadrat pels núvols, "està saturat", coincideixen els experts, i l’Ajuntament de Madrid ha mirat de posar-hi el fre amb el pla Reside, aprovat l’agost de l’any passat. Aquesta normativa prohibeix els pisos turístics dispersos en edificis residencials, fins i tot en planta baixa, en determinades parts de l’ametlla central, concretament als barris de Sol, Palacio, Cortes, Embajadores (Lavapiés), Justicia (Chueca), Universidad (Malasaña), La Latina, Huertas i part d’Arganzuela. Al següent cinturó es prohibeix la transformació de locals en vivendes i pisos turístics.

El ‘Brooklyn madrileny’

Aquests dos factors –el preu tan elevat del metre quadrat i el pla de José Luis Martínez Almeida– han fet que les HUT comencin a estendre’s com una taca d’oli per altres barris més humils, obrers, alguns a la perifèria, amb especial incidència a les zones creuades "per les línies 1, 3 i 5 del Metro, que permeten alta connectivitat, i a les zones pròximes a l’aeroport", explica a EL PERIÓDICO Enrique Villalobos, president de la Federació Regional d’Associacions Veïnals de Madrid, expert en habitatge. "Hi ha un hipercentre que acumula moltes HUT i que es van escampant a través d’altres districtes com Ciudad Lineal i Puente de Vallecas, on hi ha dades preocupants", comenta. El primer n’acumula 412 i el segon, 443.

El novembre passat, d’acord amb les mateixes dades de l’INE, només es colaven dos barris obrers a la llista dels 7 districtes amb més pisos turístics (Tetuán, que ocupava la tercera posició, i Carabanchel, la setena). Al maig, Tetuán ha passat a ser el segon lloc amb més HUT i ja supera el districte de Salamanca (824 per 657). A més, a la llista s’ha colat Ciudad Lineal, just a l’altre costat de l’M-30, fora del centre, i que té una renda mitjana de 43.738 euros per llar, d’un 4% a 6% per sota de la mitjana municipal, segons dades del consistori. Així, el top 7 actual queda així: Centro té 4.338 pisos turístics; Tetuán en té 824; Salamanca, 657; Chamberí, 612; Arganzuela, 542; Carabanchel, 443 i Ciudad Lineal, 412.

Puerta del Ángel, al costat del Parque Lineal de Madrid Río i Casa de Campo, era fins fa poc un barri humil del districte de Latina. Era conegut com el barri dels jonquis perquè durant dècades ha allotjat un centre per a drogodependents, als quals es continua veient en algunes places. Llogar un pis de tres habitacions s’acosta als 1.800-2000 euros al mes. Ara, a la zona que hi ha al costat del riu Manzanares l’anomenen el Brooklyn madrileny. "Ens estan fent fora", diu el Manuel, veí del barri des de fa vuit anys.

De gentrificar-se amb madrilenys com el Manuel que fugien del centre buscant lloguers més baixos, ha passat ara a turistificar-se amb Airbnb en antics locals comercials, cafeteries d’especialitat, llocs healthy i forns de pa sense gluten. "El teu disseny m’apuja el lloguer" és un grafiti en una cafeteria cool del carrer de Doña Urraca, on el cafè val almenys 2,50 euros. "S’estan carregant els nostres barris, s’han convertit en parcs temàtics. Especular amb l’habitatge i gentrificar i impersonalitzar-los va en contra dels nostres drets; hauria de ser una qüestió política", opina la Inma, una altra veïna del barri.

Efecte frontera

Barris vulnerables com Nueva Numancia, San Diego, Usera i Orcasur viuen el fenomen amb estupefacció. "És que, a sobre, anirà a més en aquells llocs on és més fàcil acostar-se al centre d’una manera directa i on la compensació en els preus els fa rendible", apunta Villalobos sobre el pla Reside, que genera un efecte frontera en alguns barris, com Tetuán. "És clar, si tu prohibeixes fer pisos turístics en un barri, el que hi ha just al costat es veu perjudicat perquè els faran allà. Aquí venen només a dormir. Tenen Sol a 15 minuts en metro", raonen des de l’associació de veïns de Tetuán-Cuatro Caminos, un barri humil i comercial que ara és el rei de les HUT al costat de Centro.

"Els turistes també busquen alguna cosa més autèntica, uns barris no tan cèntrics i ben comunicats", assenyala Blanca García Henche, professora titular de Màrqueting Turístic de la Universitat d’Alcalá, que assenyala que es nota quan la turistificació ha arribat al barri quan apareixen determinats negocis, com "cafeteries d’especialitat o restaurants gastro. Prosperidad, per exemple, està canviant radicalment".

Una altra de les claus és que els turistes van només a l’apartament a dormir. Si tofereix comoditats i està ben situat, per a molts visitants ja n’hi ha prou. "Nosaltres estem a menys de 30 minuts d’Atocha i vam llogar dues habitacions. Tenim preus accessibles que en zones cèntriques no podríem posar", assenyala John Lucke sobre el seu pis a Orcasitas, del qual lloguen habitacions a Airbnb. El barri té una renda per llar un 30% per sota de la mitjana de la ciutat, però ells miren que l’experiència sigui única: "Facilitem amenities com si fos un hotel".