Els ritus de la mort, segons Playmobil

Fèlix Arias i Jordi Òdena són companys d’afició. Tots dos són membres de l’associació Imagin Click Experience, un col·lectiu de prop de 50 persones de Catalunya, sobretot de Barcelona, que "persegueix acostar la gent als Playmobil i a tot el que es pot fer amb ells", explica Arias. "Soc un col·leccionista, vaig començar com a afició amb els playmobils, i després amb els dioramas. Se me’n va anar de les mans i ara monto diorames allà on em deixen", explica Arias.

Un diorama, diu, és "una maqueta que intenta recrear una escena real o imaginària amb figures de Playmobil, edificis, arbres. Hi ha puristes que només utilitzen aquestes figures, nosaltres intentem compaginar maquetisme amb coses de Playmobil", prossegueix. Arias i Òdena tenen un local a Barcelona per elaborar els seus diorames.

No és una cosa, diuen, molt comuna entre la resta de membres d’Imagin. "Vam veure que fent les coses junts podíem crear projectes molt més ambiciosos, per ajuntar material, idees. És un esperit de col·laboració, d’autoconstrucció", explica Òdena. En la seva vida professional, Arias és consultor d’un programa informàtic de gestió, Òdena té un establiment turístic. Tots dos són responsables d’una exposició organitzada per Imagin Click i Cementeris de Barcelona al cementiri de Montjuïc, a la nau on es mostren carrosses fúnebres, i que continuarà oberta els caps de setmana de juliol i agost.

L’exposició

A Montjuïc es poden veure escenes de ritus mortuoris de totes les èpoques, inclosa la que no existeix: els enterraments del futur. En un plafó es veu una cultura espacial, i com un difunt, una figura translúcida, s’eleva cap al desconegut. Però abans, escenes més reconeixibles: una comunitat de caçadors recol·lectors neandertal acomiada un dels seus membres, que descansa en posició flexionada en una fossa dins d’una cova.

També Egipte: la mort vista com una transició cap a l’inframon, l’Amenti, en un entorn desèrtic. Un altre diorama, Grècia: el detall de la moneda als ulls o la boca del mort per poder pagar Caront, el barquer que et porta a l’altre costat, i evitar així vagar per tota l’eternitat. També n’hi ha un per als anys 60 del segle XX i un altre per a la Antiga Roma: músics i ploramorts, un gran espectacle públic. També hi ha un acte de fe de la Inquisició.

El diorama més gran és el que reprodueix el seguici fúnebre d’Antoni Gaudí, el 12 de juny de 1926. Els dos autors han recreat un tram del passeig de Gràcia, inclòs un edifici modernista. Adrià Terol, historiador i gestor cultural a Cementiris de Barcelona, explica que la mostra ha tingut molt èxit, i que ha incrementat d’un 20% els visitants respecte del mateix període del 2025.

Sembla una exposició més que adequada per anar introduint els nens en el complicat abordatge de quin serà, inevitablement, el final que ens espera a tots.

Sense suport

A primera vista, sembla lògic pensar que una iniciativa com aquesta tingui un vincle amb l’empresa que fabrica les figures, però la veritat és que això no és així: "No es pot dir que Playmobil tracti molt bé associacions com la nostra. No ens fa cap favor. No ens fa cap descompte, és a dir, ni els que ofereixen als particulars", remarca Arias. "Som col·leccionistes, però quan passes al costat fosc del dioramisme la col·lecció queda una mica apartada perquè necessites material", apunta Òdena.