El ‘pou de les ànimes’ i la capella de l’Assumpció

Després de la culminació de la torre de Jesús, totes les mirades es dirigeixen ara al carrer de Mallorca, futura porta principal de la Sagrada Família quan estigui acabada la façana de la Glòria i l’escalinata que donarà accés al temple, però en aquest intermedi seria un error no parar atenció a les obres en curs al carrer de Provença. És de moment un dic de murs a mig fer, bastides, grues i porxos d’obres al qual només es pot accedir preceptivament amb casc, però hi va prenent forma la futura capella de l’Assumpció, un espai de culte amb, com a mínim, dues curiositats arquitectòniques que no són gaire conegudes.

La millor manera d’aproximar-se a aquesta singular part del projecte d’Antoni Gaudí és anar a una de les estades més hipnòtiques de la Sagrada Família: els tallers on s’elaboren les maquetes. Abans es feien a mà i avui dia amb impressores 3D, però el resultat és sempre igual de fascinant. Quan hi entres, si ens permeten la comparació, et ve a la memòria aquella escena en què Indiana Jones, amb el bastó de Ra adequat, entra al Pou de les Ànimes. Allà hi ha la rèplica a escala de l’antiga ciutat egípcia que excaven els arqueòlegs, igual que al taller hi ha miniatures manipulables i desmuntables de les torres, la nau principal, les sagristies i, és clar, la futura capella de l’Assumpció, que d’aquí un parell d’anys s’inaugurarà entre l’altar i el carrer de Provença.

Aquesta obra és una addició que Gaudí va incorporar al projecte i que no estava prevista en el disseny inicial. Va prendre com a referent l’escultura gòtica que Lluís Bonifaç va fer al segle XVII per a la catedral de Girona. La Mare de Déu reposa al llit i quatre àngels li aixequen la capa. Aquest serà l’aspecte exterior de la capella, decorada amb ceràmica blava. Aquesta part de la Sagrada Família tindrà una rèplica gairebé idèntica a Reus i una altra al sud de Xile, a Rancagua. Un frare franciscà va encarregar a Gaudí una obra al país sud-americà, però l’arquitecte li va respondre que no acceptava més projectes. Al cap d’un temps, va reconsiderar parcialment la negativa. Va fer que li enviessin els plànols de la capella perquè, tot i que amb diferències, la poguessin edificar.