Time is Brain recapta 3 milions per a la seva diadema contra l’ictus

Diu d’ell, un dels seus col·legues, que és un dels papes de l’univers de l’ictus. "És una d’aquestes 15 o 20 persones al món que dicten càtedra sobre el que cal fer en cas d’ictus, que en l’univers mèdic se sol dir key opinion leader [líder d’opinió clau]", descriu aquesta mateixa veu a un dels investigadors catalans que hi ha al darrere d’un invent que podria canviar la manera de detectar i tractar un vessament cerebral. Van estar anys investigant sobre el tema, a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Barcelona, Antoni Dávalos (director científic de l’empresa), Jaume Coll i Alicia Martínez (consellera delegada), cofundadors de Time is Brain.

L’empresa acaba de tancar una operació de finançament per la qual rep tres milions d’euros del fons holandès The Foundry, l’israelià Intempo Ventures i d’una operació de finançament col·lectiu portada a terme a través de Capital Cell, a més de socis que ja havien invertit abans en la companyia. Els diners són una manera de posar en marxa la fase d’arribada al mercat, ara que el seu dispositiu ha rebut l’autorització CE de la Unió Europea, és a dir, el segell que determina que el seu invent és fiable.

"Avui dia, quan un pacient pateix un ictus, l’única manera de veure el que està passant al cervell és mitjançant el diagnòstic per imatge, el que tothom coneix com un TAC", introdueix Blas Díaz, director d’operacions de l’empresa. No obstant, "aquestes màquines només estan en alguns hospitals, no n’hi ha a les sales d’operacions ni tampoc en l’àmbit prehospitalari", indica Díaz, que assenyala, a més, una altra limitació: el diagnòstic per imatge captura el que està passant al cervell en un moment concret, però no permet disposar d’aquesta informació de forma contínua durant més estona.

Coneguda aquesta realitat pels neuròlegs i havent detectat aquests tres (Dávalos, Coll i Martínez) que disposaven de quantitat de neurossenyals que sospitaven que podien tenir utilitat en aquest cas, la doctora Martínez va decidir realitzar la seva tesi doctoral investigant aquest tema. La seva conclusió va ser que aquests senyals tenien una correlació més alta que un TAC en el moment en què algú estava patint un infart cerebral. Time is Brain és la manera de convertir aquesta investigació en una empresa, que té com a epicentre un sistema que, mitjançant una diadema, un pedaç col·locat a la mà i una tauleta, és capaç de detectar i monitoritzar un ictus en el moment del triatge o d’avaluació d’una urgència.

"Hem creat una eina que és com l’electrocardiograma quan algú té un infart, però aplicat al cap", resumeix Díaz. La plataforma, amb seu al Barcelona Health Hub, ha superat els assajos clínics en hospitals d’Espanya i ara com ara comencen a fer el mateix a Austràlia, un país ple de zones remotes on un invent com aquest marcaria molt la diferència.

Futura arribada als Estats Units

Mentrestant, aquí començaran a fabricar els dispositius després de l’estiu i començaran a parlar amb hospitals per intentar introduir la solució en el sistema europeu. "L’acollida ha sigut molt bona", reflexiona, cautelós, el director d’operacions de Time is Brain, després de l’èxit que han tingut les publicacions científiques publicades sobre això i les presentacions en congressos mèdics.

En paral·lel, treballen en una ronda d’inversió més abundant per poder finançar l’arribada del seu dispositiu als Estats Units, un mercat clau en aquest sector, on les proves de concepte en hospitals poden arribar a ser entre cinc i sis vegades més cares que a Europa. El següent pas serà l’expansió internacional del producte.

"Creiem que el futur de l’atenció a l’ictus combinarà la imatge amb intel·ligència neurològica contínua, i que això ajudarà els metges a prendre decisions més ràpides i més ben informades en un moment en què cada segon compta", afirma la neuròloga i emprenedora Alicia Martínez. "La imatge continua sent fonamental en l’atenció a l’ictus, però només proporciona una part del quadro clínic", completa el doctor Antoni Dávalos.

"L’avaluació contínua de la funció cerebral ofereix informació complementària que pot recolzar les decisions terapèutiques al llarg del recorregut del pacient", conclou.

Subscriu-te per seguir llegint