"BCN tindrà cada vegada més activitat nocturna, però no necessita més discoteques"

Carmen Zapata (1963) es va convertir fa gairebé dos anys en la primera comissionada de la nit de Barcelona, tot i que se la coneix popularment com a alcaldessa de la nit, amb la missió de liderar les polítiques de l’Ajuntament en l’àmbit nocturn. Era un càrrec nou que inclou tant l’equilibri d’usos de la ciutat que batega sota la lluna com l’economia i reptes de mobilitat corresponents. L’experta portava tota una vida lligada a les sales de concerts, com a propietària, i després com a representant del sector, tot i que també va treballar per a l’Icub, i destaca per un perfil dialogant i conciliador.

¿Quin balanç fa d’aquesta nova etapa a l’Administració?

Com que el lloc no existia i jo no tenia experiència en un càrrec públic, no en tenia una imatge preconcebuda. Però he comprovat que aquí es treballa amb altres temps i llenguatge i és interessant.

Acaba de presentar un pla d’un milió d’euros en subvencions per a sales petites de música en directe. ¿Quines altres coses ha impulsat fins ara?

Estem elaborant un cens de l’activitat de nit, fins ara identificant els locals de música en directe, però continuem amb la resta. I treballem en dues coses: una és com protegim les activitats preexistents, i l’altra, com podem fer que aquestes activitats que ens interessen com a ciutat, per l’interès general que tenen, per l’impacte cultural o esportiu, siguin compatibles amb el dia a dia de la ciutat i amb la vida de la gent. Per exemple, com ho podem fer perquè, quan hi hagi un nou desenvolupament urbanístic, ja hàgim pensat activitats culturals planificades. I també en zones on van créixer activitats i veïns fins a haver-hi problemes de convivència.

¿Com ara el triangle lúdic del Poblenou?

Sí, en casos així treballem amb els operadors privats per generar una complicitat i una corresponsabilitat a l’espai públic. Són activitats que tenen un gran impacte perquè convoquen moltíssima gent. En diverses zones de concentració a partir del gener es duplicaran els efectius de mediació nocturna. Són eines per intentar no arribar a una acció policial, punitiva o judicialitzada, sempre que es pugui evitar. Es tracta de combatre l’incivisme. També hem apostat pels itineraris segurs, que es van fer com a pla pilot l’any passat i ara es licitaran. Es tracta d’assegurar que els ciutadans arriben sans i estalvis al transport públic. I després també hi ha el servei de gestió de conflictes, amb més intervenció, i el pacte per al civisme.

¿Els barcelonins ara som més intolerants pel que fa a les molèsties nocturnes?

Hi ha estudis que diuen que després de la pandèmia sens dubte ens hem tornat més sensibles al soroll, i això és veritat perquè vam estar durant moltíssim temps vivint una distopia que tenia una certa part agradable, fins i tot senties els ocells, i crec que podries arribar a pensar que això era factible en una ciutat com Barcelona. Hi ha sorolls que són inherents a la ciutat i que no podrem solucionar, però sí que podem intentar que els impactes siguin menors d’una banda i de l’altra, per l’emissor i pel receptor, perquè al final a la majoria ens agrada estar en una terrassa, sortir a prendre alguna cosa, a ballar o de concert. Socialitzar i també poder descansar.

¿Es pot trobar el punt comú?

Cal fer-ho i que això ens permeti que coexisteixin totes les activitats i usos de la ciutat. I més en un context de canvi climàtic en què cada vegada més es desplacen les activitats a un horari nocturn, de manera que hem de preparar-nos, estar a punt i ser propositius. En un país com Espanya, per nit entenem a partir de les deu, que és quan comencen a comptabilitzar les hores extres en la majoria dels llocs de treball.

Han començat recolzant econòmicament la música en directe, com a ecosistema cultural. ¿Què passa amb la cada vegada més baixa oferta de bars i discoteques? ¿Hi ha dèficit?

Sentint el que ens diuen el gremi i les patronals del sector, que demanen control de les iniciatives que consideren competències deslleials, com algun tardeig i alguna festa fins i tot en camps de golf, vol dir que si tot això té un impacte sobre les discoteques és perquè hi va menys gent. Si no s’omplen les que tenim, no em sembla pas que ara necessitem més discoteques. Ens hem de preguntar, en tot cas, si en farien falta més, o bé si falta un altre perfil d’opcions. Estem en fase d’anàlisi perquè estan canviant moltíssim els hàbits. La gent surt molt durant totes les franges horàries, però la que més gasta és la població madura, i més en horari de tardeig, segons assenyalen les nostres enquestes. I després els joves cada vegada beuen menys alcohol i, per tant, hi ha coses que es van modificant. Estem veient què passa en aquestes noves activitats, on es fan, quin tipus de llicències hi ha i si són molestes. A Barcelona acostumen a ser en bars, restaurants i hotels; a la resta de Catalunya és diferent.

¿Què demanen ara els joves barcelonins que no busquen discoteques o botellons?

En els diferents consells participatius amb joves tractem les seves actuals necessitats i les noves opcions d’oci. Hi ha propostes noves com el centre cívic Can Déu (al barri de les Corts), que després d’un pla pilot es va inaugurar aquest 1 de juliol amb un horari estès fins a les dotze de la nit i activitats programades d’oci per a joves. Però hi ha molts equipaments per fer coses. La nostra percepció és que les noves generacions no tenen tantes ganes d’anar a discoteques, per exemple, ni bars de copes. I és clar que hi ha botellons, perquè hi ha gent molt jove que no té recursos o edat per entrar en un local, però de moment s’estan controlant.

Parlant de discoteques, ¿està a favor de mantenir on hi ha l’oci del Front Marítim?

Sí. Perquè no hi ha cap altra zona de la ciutat amb la capacitat i aforament que tenen aquests locals. Al Front Marítim poden ser sostenibles perquè d’una banda hi ha el mar i no hi ha impacte. I els veïns queden allunyats. No se m’acut una ubicació millor a la ciutat i generen llocs de treball a la Barceloneta. El Ministeri [d’Hisenda, titular dels terrenys] i l’àrea d’Urbanisme n’estan negociant la gestió, i espero que abans de final d’any s’arribi a un acord.