La calor causa 10.200 morts a l’àrea de BCN en 20 anys

Amb la tercera onada de calor i tot just dues setmanes després de saber-se que durant el mes de juny s’haurien produït almenys 218 morts prematures atribuïbles a les altes temperatures a Catalunya, un nou estudi mostra que en les dues dècades compreses entre el 2002 i el 2022, unes 10.220 persones van morir a l’àrea de Barcelona a causa de la calor. La preocupant dada s’extreu de l’informe Vulnerabilitat social al canvi climàtic i salut a l’àrea metropolitana de Barcelona, elaborat per l’Institut Metròpoli i impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que analitza per primera vegada l’impacte de la calor extrema sobre la mortalitat als 36 municipis que formen l’ens supramunicipal entre el 15 de maig i el 15 d’octubre.

L’informe no només afirma que "la calor extrema s’ha convertit en un dels principals riscos associats al canvi climàtic a l’àrea metropolitana de Barcelona", sinó que "confirma una associació entre l’exposició a les altes temperatures i la mortalitat". D’aquesta manera, el risc de morir augmenta de manera accelerada a partir dels 32°C i de manera molt pronunciada per sobre dels 36,5ºC. Així, el 2003 i el 2022 destaquen com els dos episodis més crítics de la sèrie, amb 960 i 1.060 morts atribuïbles a la calor entre el maig i l’octubre.

Les autores de l’estudi –Elena Domene i Ana Romero– per delimitar la mortalitat atribuïble a la calor s’han valgut del mètode Gasparrini, utilitzat per analitzar com certs factors ambientals com la calor o el fred extrem afecten la salut al llarg del temps. Així, malgrat que el marge d’error en les xifres de mortalitat és d’uns 200 sobre 1.000, les autores assenyalen que les morts són la cara més visible, la punta de l’iceberg del problema.

Pitjor qualitat de vida

Esmenten efectes com la deshidratació, l’agreujament de malalties cardiovasculars i respiratòries, alteracions renals, estrès tèrmic, trastorns del son, ansietat o afectació de la salut mental. Es tracta d’extrems que deterioren la qualitat de vida, especialment en persones grans, amb malalties cròniques o que viuen en habitatges mal protegits o en pobresa energètica. Per a les autores de l’informe, aquestes afectacions "invisibles" són molt més prevalents que la mortalitat i constitueixen una part fonamental de la càrrega sanitària real dels efectes de la calor extrema.

Factors estructurals com l’antiguitat dels habitatges, la manca de verd urbà, la densitat de població elevada i les rendes baixes amplifiquen els efectes de la calor. A més, també les diferències per sexe i edat són marcades: les dones i les persones de 85 anys o més presenten riscos superiors. Durant les dues dècades referenciades, l’informe estima que la calor va causar un 62% més de morts en dones que en homes: unes 3.970 defuncions en homes i unes 6.440 en dones. La mortalitat atribuïble creix de manera molt clara amb l’edat: els menors de 65 anys sumen unes 140 morts en tot el període, mentre que les persones mortes de 65 a 84 anys arriben a les 4.530, i 5.990 entre els més grans de 85 anys.