El Govern central prepara una llei per endurir els requisits de construcció en zones inundables i elevar encara més l’altura dels habitatges en risc

La dana de València va demostrar fins a quin punt una inundació pot ser devastadora. I l’avenç del canvi climàtic, adverteixen els experts, ens recorda que aquest tipus de catàstrofes alimentades per l’escalfament global poden esdevenir cada vegada més freqüents i intenses. És per això que, amb aquests dos recordatoris presents, el Govern central prepara un nou reial decret llei per reformar la normativa espanyola sobre zones inundables. Segons expliquen fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica, l’objectiu d’aquest projecte és millorar la preparació de tots els municipis davant d’aquest tipus d’episodis i, sobretot, augmentar les mesures de protecció per a la població. Entre les mesures previstes per la normativa hi ha elements com endurir els requisits de construcció en zones inundables i elevar encara més l’altura dels habitatges per evitar que, en una eventual riuada, l’aigua arribi a zones habitables. O exigir a totes les localitats situades en zones inundables que, a més de disposar de plans d’evacuació, també despleguin eines per minimitzar l’impacte de les inundacions.

La nova normativa, que estarà en fase de consulta pública des del 16 de juliol fins al 16 de setembre, planteja endurir encara més els requisits de construcció en zones inundables. En alguns punts catalogats amb un risc alt d’inundació es prohibirà directament la construcció de nous edificis residencials i instal·lacions vulnerables. En d’altres, situats dins dels límits de sòls urbans, les noves construccions tindran limitacions com, per exemple, la prohibició que les plantes baixes s’utilitzin com a zones habitables, així com vetar la creació de garatges o soterranis en aquestes construccions. També es planteja l’obligació d’elevar el primer pis «almenys un metre per sobre de la cota de l’aigua» assolida durant riuades extremes anteriors per evitar així que futurs episodis arribin a zones habitables.

Els habitatges construïts en zones de risc hauran d’elevar el primer pis «almenys un metre per sobre de la cota de l’aigua» assolida durant riuades anteriors

En el cas dels immobles ja construïts en zones inundables, la normativa introdueix noves obligacions i limitacions per millorar-ne la seguretat i l’adaptació al risc. D’una banda, es planteja incorporar de manera progressiva mesures d’autoprotecció i adaptació als edificis. De l’altra, s’imposaran canvis d’ús com, per exemple, prohibir l’ús de les plantes baixes dels edificis situats en zones inundables per a «usos vulnerables». A més, segons constata el text, després de l’aprovació d’aquest reial decret llei els propietaris de finques situades en zones de risc estaran obligats a informar els futurs compradors de la situació de l’immoble i del seu nivell de risc davant d’eventuals inundacions.

Els propietaris d’immobles situats en zones inundables hauran de notificar als futurs compradors el risc de riuades

Mesures d’adaptació

Una altra de les grans novetats de la llei, encara en fase embrionària, serà reforçar les mesures d’adaptació davant les inundacions. Fins ara, la normativa obligava els municipis situats en zones inundables a elaborar plans d’evacuació davant de riuades. Però ara, vista la magnitud que adquireixen aquests fenòmens, l’objectiu és anar un pas més enllà i adaptar els edificis per «conviure amb el risc» de riuades i, sobretot, minimitzar els danys derivats d’aquest tipus d’episodis. Per fer-ho, el text insta els municipis a elaborar nous plans municipals d’adaptació al risc d’inundació per complementar els actuals plans municipals de Protecció Civil i, a més, plantejar el desplegament de mesures concretes per evitar que l’aigua causi estralls en una ciutat. Entre les accions proposades s’esmenta el desplegament de barreres temporals i portes estanques per evitar que l’aigua entri als edificis durant episodis d’inundacions extremes.

Els municipis situats en zones de risc hauran de reforçar els seus plans davant les inundacions i desplegar mesures per mitigar l’impacte d’aquests fenòmens

Segons expliquen fonts pròximes a aquest projecte, el nou reial decret llei no aprofundirà en el debat de les expropiacions, ja que en la majoria dels casos, expliquen, ja hi ha recursos legals perquè una administració pugui adquirir terrenys situats en zones en perill i dur a terme les actuacions corresponents en cada cas. Tot i això, la nova normativa sí que planteja el desplegament d’un nou instrument legal perquè, quan es produeixi una avinguda extraordinària, l’Estat pugui pagar per utilitzar un terreny privat i fer-lo servir temporalment per emmagatzemar aigua i reduir l’impacte de la inundació aigües avall. I atès que aquests espais passarien a complir una funció d’interès general, contribuint a la protecció de nuclis urbans i infraestructures sense deixar de ser de titularitat privada, la nova normativa planteja un sistema de «pagament per serveis ambientals» per poder compensar els propietaris per cedir temporalment les seves terres.

L’objectiu del Govern és aprovar aquesta llei durant aquesta legislatura. El procés per aconseguir-ho preveu passar per una fase de consulta pública, que es tancarà al setembre, estudiar la inclusió d’al·legacions i suggeriments i, amb tot això, presentar una nova versió del text. La normativa passarà després pel Consejo de Estado i, posteriorment, pel Consell de Ministres. Si tot va segons el que s’ha estipulat, el reial decret llei podria estar enllestit entre finals d’aquest any i principis del vinent. Un cop aprovat, les administracions tindran un termini de fins a cinc anys per executar les mesures previstes i «facilitar-ne el compliment» amb l’objectiu final de «garantir la seguretat de les persones i els béns, així com la protecció del medi ambient» davant de futures inundacions.