MAPA | Així s’està assecant la vegetació a Catalunya: aquestes són les zones amb més estrès hídric

Les pluges de l’hivern passat i l’inici de la primavera van permetre que bona part dels boscos arribessin a l’inici de l’estiu amb reserves d’aigua favorables. No obstant, durant la segona part de la primavera, van arribar l’augment de les temperatures i l’escassetat de pluges. A això, s’hi han afegit a l’estiu els episodis de calor extrema, que han accelerat el consum de les reserves d’aigua existents per part de la vegetació, que transpira més i comença a mostrar senyals d’estrès.

A Catalunya,les simulacions de la nova plataforma ForestDrought, que calcula la humitat en vegetació viva i morta i el risc de propagació d’un incendi, situen les condicions de més sequedat al Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Maresme. També hi apareixen afectades diverses zones de l’interior de Girona, especialment a les comarques de la Selva, el Gironès i la Garrotxa. En alguns d’aquests territoris, l’indicador d’humitat de la vegetació es troba per sota del 100% i pot aproximar-se al 80%.

El primer llindar s’acostuma a associar a situacions d’estrès per sequera, mentre que valors inferiors al 80% indiquen que les plantes han perdut una quantitat considerable d’aigua i es poden encendre amb més facilitat.

Arbres i herba

Per calcular el risc d’incendi, s’ha avaluat la quantitat d’aigua en el combustible viu i mort. El combustible viu està format per arbres, arbustos, herbes i altres plantes que encara mantenen activitat fisiològica. La seva capacitat per conservar aigua depèn de l’espècie, de la profunditat de les seves arrels i de la seva resposta davant la sequera. No obstant, no és el mateix calcular l’aigua que s’acumula a les copes dels arbres que la que hi ha al sotabosc.

El combustible mort inclou fulles caigudes, branques, troncs i restes vegetals seques. Aquest material no pot regular la seva humitat i respon de manera més directa a la temperatura, la pluja i la humitat ambiental, i no al tipus d’espècie i a la manera que utilitza per gestionar l’aigua. «La humitat del combustible vegetal és una variable especialment útil per elaborar mapes de risc; permet veure com, en qüestió de mesos, la vegetació d’àmplies zones del país pot passar d’una situació favorable a una altra d’elevada sequedat», afirma l’investigador del CREAF Victor Granda.

Aquestes dades no representen per si soles una predicció d’incendi. El perill final també depèn del vent, la temperatura, la topografia, l’existència d’una font d’ignició i la continuïtat del combustible.

Extremadura, Andalusia i Castella

Fora de Catalunya, les condicions més desfavorables es concentren actualment a Extremadura, l’oest d’Andalusia i part de Castella-la Manxa. A Andalusia occidental, les simulacions assenyalen àrees de Còrdova, Sevilla, Cadis i Huelva. A Castella-la Manxa, destaquen zones de Ciudad Real i Toledo. En aquests territoris també s’observen valors d’humitat vegetal inferiors al 100% i, en determinats llocs, pròxims al nivell d’alerta del 80%.

El mapa mostra així que la sequedat no avança de manera uniforme. Fins i tot dins d’una mateixa comunitat autònoma poden conviure boscos amb reserves relativament favorables i masses forestals sotmeses a un estrès important, en funció del tipus d’arbre que predomini.