‘Botellons’, burilles i incivisme a Collserola

El primer que fa la Laura cada dia quan surt de casa seva, a la carretera de les Aigües, és comprovar quantes burilles han aparegut al carrer, a la vorera que és davant l’entrada del seu habitatge. Perquè, diu, sempre en troba algunes, malgrat que ni ella ni els seus veïns fumen. "Cada dia les recullo". Per poder, així, comprovar l’endemà si n’han aparegut de noves.

No és l’únic que li passa. De manera "freqüent" es troba gent jove que puja al seu terrat per veure com surt el sol sobre Barcelona. Com ella dorm al pis de dalt, els sent perfectament: "Causa certa impressió. Els demano sisplau que marxin".

Les burilles no són l’única cosa que inquieta els veïns. També els preocupen els botellons –diuen que solen ser pràcticament diaris, de dimecres a diumenge des que va acabar el curs escolar– i la presència de gent al parc natural de Collserola, que comença a uns metres dels habitatges, i que ara mateix és il·legal per la pesta porcina. Tot això, en l’actual context d’altes temperatures i risc d’incendi, ha elevat la por d’aquests veïns que el foc prengui a Collserola.

En principi, a la part de les cases on viuen la Laura i els seus veïns només hi poden arribar amb cotxe. Són a uns 800 metres del punt en què Manuel Arnús conflueix amb la Carretera de les Aigües, on hi ha un aparcament en què la gent deixa el cotxe abans de fer esport. A uns metres, hi ha un senyal situat de manera tan visible que és molt difícil que no la vegin els ciclistes i runners que passen per allà , que indica que només els cotxes dels residents poden seguir per la Carretera de les Aigües.

Hamaques i bombones

La realitat és que quan l’aparcament que és allà s’omple, els conductors segueixen per la Carretera de les Aigües, vulnerant el cartell, i aparquen on poden. Ara, i des del març passat, la situació és més sensible. Fa quatre mesos, el Govern de la Generalitat va tancar l’accés al parc natural de Collserola per part de tota la ciutadania des de Barcelona.

Això suposa que està prohibit circular per la part de sorra de la Carretera de les Aigües: ni en bici ni corrent, ni a peu. I per descomptat, no es pot recórrer el parc natural, amb l’excepció de les prop de 15.000 persones que viuen al seu interior, així com alumnes i empleats d’escoles de la zona i d’altres negocis, bàsicament restaurants.

A peu sí que és lícit endinsar-se a la carretera de les Aigües, al costat dels habitatges. Però tothom hi puja amb cotxe, insisteixen els veïns. A més de les burilles de la vorera, un altre punt resulta més inquietant. Si es continua uns 350 metres pel carrer en direcció Besòs, quan l’asfalt està a punt d’acabar, i prop de dos habitatges, hi ha una espècie de racó, com una placeta, on es fan els botellons, amb vistes a la ciutat. Aquest dimarts passat hi havia burilles de cigarretes, moltes, vasos de plàstic i també ampolles. Entre d’altres, una ampolla de whisky, amb el risc afegit que suposa el vidre.

Un altre front és el de la gent que passeja per la zona boscosa de Collserola que és a uns metres de les cases. La setmana passada va ser albirat un home que fumava relaxat en una hamaca penjada entre dos arbres. Un altre dia, van veure un altre que es cuinava el dinar amb una petita bombona de càmping gas. Perquè és freqüent trobar persones vivint en parts del parc.

Per no parlar de la gent que no aguanta més sense fer esport per allà i opta per vulnerar les restriccions imposades per la pesta porcina. El mateix dimarts, aquest diari va poder constatar-ho quan un ciclista va sortir veloç i despreocupat del tram de sorra de la Carretera de les Aigües, esquivant amb habilitat innegable el cartell que indica que està prohibit circular per allà. Els ciclistes solen pujar a la zona muntanyosa, explica la Laura.

Alcohol a la via pública

Els veïns consideren que n’hi hauria prou amb una presència policial per evitar tot allò citat. Fonts de l’Ajuntament de Barcelona afirmen que és impossible mantenir agents de manera permanent en tots els punts citats per evitar que la gent passi per allà, faci botellons –una cosa que és il·legal a tota la ciutat, perquè no és legal el consum d’alcohol a la via pública– o fumi a prop de la zona boscosa. Les mateixes fonts expliquen que coneixen perfectament el problema i que ara hi ha moltes menys burilles a la zona on la Laura i els seus veïns les poden trobar.

Una altra inquietud dels veïns de la carretera de les Aigües és la sensació que hi ha parts a un costat i l’altre del carrer on la vegetació està més descurada, en què convindria desbrossar-la. Ho explica Mireia Bosch, veïna de la Laura: "S’hauria de desbrossar especialment la part situada entre els últims habitatges de Maduixer i la Carretera de les Aigües i, en general, reduir la càrrega de combustible que hi pugui haver a terra i tallar la continuïtat vertical i horitzontal de vegetació per minimitzar el risc de propagació del foc cap als habitatges; crear discontinuïtats que impedeixin que un incendi arribi amb intensitat a les cases".

A uns cinc quilòmetres amb cotxe, entre tres i quatre a peu, de la zona on viuen la Laura i la Mireia, hi viuen Laia Tort i Andreu López. La seva casa és al carrer del Bosc, en un paratge no allunyat de la carretera que va a Vallvidrera, però que està envoltat de bosc. La Laia i l’Andreu comparteixen inquietud amb els veïns de la Carretera de les Aigües. Ells viuen unes desenes de metres sota d’aquest carrer però en un punt molt més pròxim al Baixador de Vallvidrera. Allà no veuen botellons però sí gent que passeja o corre per la zona, quan està vetat.

Els preocupa també el control dels arbres i la vegetació. I viuen amb certa indignació la presència d’espècies invasores que, diu ell, "destrueixen les que hi havia abans". Assenyala l’ailant, "un arbre xinès".

El risc d’incendi

Tort i López temen que el foc devori algun dia la zona, que els arbres tradicionals desapareguin i que no hi hagi ramats com abans. "És un sofriment que tenim, que hi hagi un incendi. Però no d’ara, cada any", admeten atemorits.

Les fonts municipals indiquen que el control de les zones dels barris de muntanya de Barcelona és constant i que el consistori té un pla d’autoprotecció d’incendis forestals. Hi ha reunions constants amb els veïns i es fan simulacres cada any. L’últim va ser aquest mateix 2026, a la part de la muntanya que toca Nou Barris. Mesures que, podent ser decisives, no tranquil·litzen els veïns que cada dia compten les burilles que apareixen davant casa seva. ort i López temen és que el foc devori la zona per l’esmentat, que els arbres tradicionals desapareguin, que no hi hagi ramats com passava abans: "És un sofriment que tenim, que hi hagi un foc. Però no d’ara, cada any". Les fonts municipals abans citades indiquen que el control que es té de les zones dels barris de muntanya de Barcelona, inclosos els citats, és constant, i que el consistori té un pla d’autoprotecció d’incendis forestals. Que hi ha reunions constants amb els veïns. Que es fan simulacres cada any. L’últim el 2026, a la part de la muntanya que toca a Nou Barris. Mesures que podent ser decisives no acaben de tranquil·litzar els veïns que cada dia, quan s’aixequen, expliquen les burilles que apareixen davant casa seva.