Educació contracta 160 mestres per desdoblar Matemàtiques de 4t d’ESO

El Departament d’Educació i Formació Professional contractarà 160 nous professors de Matemàtiques el curs vinent 2026-2027 per donar compliment a la sentència del TSJC que l’obliga a oferir Matemàtiques A (més senzilles o generals) i Matemàtiques B (més complexes, orientades als alumnes que es proposen estudiar batxillerat científic) a quart d’ESO.

I aquesta no és l’única novetat que arriba a les aules catalanes per ordres d’instàncies superiors a la conselleria (ja sigui un jutge o un requeriment del ministeri per adaptar el currículum català a la Lomloe). També entra en vigor després de l’estiu la disminució del valor del Treball de Recerca –ja no serà el 10% de la nota, sinó que tindrà el pes de qualsevol altra matèria–; es començarà a aplicar la polèmica fusió de les ciències, a més de prohibir que els alumnes del batxillerat social puguin cursar les Matemàtiques del científic (una cosa que fins aquest curs Catalunya permetia).

Les dobles Matemàtiques a quart d’ESO desembarcaran al setembre als instituts sense que hagin tingut marge per assimilar-ho, ja que el jutge no només ha obligat la conselleria a impartir-les, sinó que també ha dictaminat, a final de curs, fer-ho de manera diferent de les consignes que el departament havia donat als centres. En un primer moment, les noves directrius s’havien assenyalat a finals d’abril, amb poc marge de temps: la conselleria havia apostat per una fórmula flexible, amb tres opcions [que incloïen codocències]. No obstant, el TSJC va estimar que aquesta fórmula no s’ajustava al que requeria la sentència i va exigir al departament que oferís dues matèries separades, sense grisos. Per això la contractació d’aquests 160 nous professors de Matemàtiques que el consell executiu aprovarà ben aviat.

El problema de l’elecció

El detonant d’aquests canvis en un currículum que amb prou feines té tres anys –es va aprovar el 2022– ha sigut el recurs presentat (i guanyat) pel sindicat Professors de Secundària (Aspepc), que obliga la conselleria a adaptar els continguts bàsics a la Lomloe, la llei d’educació espanyola, que recull el desdoblament de les Matemàtiques a quart d’ESO o l’obligació dels centres d’oferir als alumnes totes les optatives recollides en el currículum (i fer les que tinguin com a mínim 10 inscrits), una altra de les novetats del curs vinent.

Als ulls de Jordi Deulofeu –matemàtic, investigador i especialista en didàctica de les matemàtiques, professor honorari de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), adscrit al Departament de Didàctica de la Matemàtica–, el problema de fer triar als alumnes a quart d’ESO (o a finals de tercer, quan trien les matèries del curs vinent) entre unes matemàtiques "fàcils" i unes de "difícils" té el perill de fer tornar al "malson" de les matemàtiques.

Tutors i orientadors

"El gran problema és que molts nens creuen que no valen per a les mates i hi ha el risc que directament optin per les A [les senzilles], i es perdin moltes coses que estarien perfectament capacitats per aprendre només per por", apunta l’expert. Un repte molt lligat a aquest en què tindran un paper molt important tutors i orientadors és evitar la síndrome de la impostora. Que les nenes no sentin que "no serveixen" per a les matemàtiques "difícils" i s’apuntin en massa a les "fàcils".

Raül Fernández, president de la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya, veu amb bons ulls la idea de diferenciar els grups. "A quart es juguen el títol: és una manera de donar una oportunitat a no traumatitzar encara més amb les matemàtiques els alumnes que saben perfectament que no estudiaran més matemàtiques en sa vida, que volen estudiar lletres o un cicle formatiu; és una manera de fer-los les matemàtiques una mica més útils, sense l’estrès del ‘ja veuràs el curs que ve’", diu Fernández, per a qui és important transmetre el missatge que et pots canviar de grup si el primer mes veus que t’has equivocat.