Tornar a la platja quan t’estàs recuperant d’un trastorn de conducta alimentària: «Portem anys sense banyar-nos»

Per a molts adolescents i joves amb un trastorn de la conducta alimentària (TCA), l’estiu suposa un important desafiament emocional. L’arribada de la calor i l’exposició del cos en espais públics converteixen aquests mesos en una font d’ansietat per als que conviuen amb anorèxia, bulímia o altres TCA.

Aproximadament mig milió de persones a Espanya pateixen un TCA, trastorn que afecta principalment adolescents i joves i la incidència del qual ha augmentat en els últims anys, segons dades d’Avances Médicos (AMSA). Amb l’objectiu d’ajudar aquests joves a enfrontar-se a aquestes situacions quotidianes, l ’Hospital Universitari Sagrat Cor i la Fundació Affinity, organització que realitza teràpies amb animals, han traslladat, per quart any consecutiu, el seu programa de teràpia assistida amb gossos a la platja. La iniciativa forma parte de 'Mirades que curen', un proyecto puesto en marcha en 2021 que busca reducir la ansiedad asociada a la imagen corporal y favorecer una relación más saludable con el propio cuerpo. 

La platja, com la piscina, és un dels entorns que més ansietat genera les persones amb TCA a l’exposar el cos

De la consulta a la platja

El programa, dirigit a joves d’entre 14 i 27 anys, inclou una sessió setmanal de teràpia assistida amb gossos al llarg de l’any. No obstant, durant l’estiu, el tractament deixa l’hospital per traslladar-se a la platja, un dels entorns que més ansietat genera les persones amb TCA a l’ exposar el cos al quedar -se en banyador.

«És el quart any que realitzem aquesta activitat a la platja perquè ens permet adaptar la teràpia a una situació quotidiana», explica Rocío Rosés, directora de l’Institut de Salut Mental de l’Hospital Universitari Sagrat Cor. «Aquí poden practicar en un entorn real tot el que treballen durant l’any. Fins i tot portem el menjar preparat per l’hospital perquè tots mengin el mateix i l’alimentació també formi part de l’experiència terapèutica», afegeix.

«A la platja poden practicar en un entorn real tot el que treballen durant l’any»

— Rocío Rosés. Directora de l’Institut de Salut Mental de l’Hospital Universitari Sagrat Cor

Rosés explica que els resultats observats any rere any en aquesta teràpia són molt satisfactoris. Alguns nois porten «dos o tres estius» sense ficar-se a l’aigua «per por de mostrar el cos», assenyala l’especialista. Gràcies a la teràpia de grup i al recolzament de gossos com Kai, Jazz o Mango, aquests pacients han aconseguit fer el pas i afrontar aquesta ansietat. 

Canviar el focus d’atenció

La presència dels gossos té per objectiu desplaçar l’atenció que els pacients posen constantment sobre el seu propi cos. Mentre passegen o es banyen amb els animals, la preocupació per la imatge corporal disminueix i l’experiència resulta molt més natural. 

La presència dels gossos té per objectiu desplaçar l’atenció que els pacients posen constantment sobre el seu propi cos: mentre passegen o es banyen amb els animals, la preocupació per la imatge corporal disminueix

L’Eric, un dels 12 joves que han anat a la platja i han seguit el programa aquest any, assegura que la teràpia li ha permès comprendre que no està sol en el seu procés. 

«T’adones que no ets l’únic que té problemes. Els gossos també senten i connecten amb tu. És una experiència molt especial que t’ajuda a sortir durant una estona dels teus problemes i afrontar millor la realitat», assenyala.

La Judith, una altra de les pacients que ha participat en la teràpia, es mostra d’acord. «És una teràpia que aporta molt perquè els gossos no jutgen – afirma –. És un espai segur on aprenc sobre les meves emocions i també a gestionar la frustració».

«T’adones que no ets l’únic que té problemes i els gossos t’ajuden a sortir durant una estona dels teus problemes i afrontar millor la realitat»

— Eric

Gossos preparats per ajudar

Els gossos que participen en teràpies assistides no se seleccionen per la seva raça, sinó pel seu caràcter i per capacitat per relacionar-se amb les persones. Maribel Vila, responsable de teràpies assistides amb animals de la Fundació Affinity, explica que «no importa la raça, sinó l’individu». Segons assenyala, aquests animals han de ser gossos que els «agradi relacionar-se amb les persones, que disfrutin treballant i que tinguin capacitat per crear un vincle amb els usuaris o els pacients».

«És un espai segur on aprenc sobre les meves emocions i a gestionar la frustració»

— Judith

Aquest vincle és un dels elements fonamentals en aquest tipus d’activitats. «La clau de les teràpies és que el gos pugui crear un vincle amb el pacient i que li sigui útil», destaca Vila, que recorda que l’animal actua com un facilitador dins del procés terapèutic. «El gos és un gran motivador, un gran pont, però sempre ha d’estar acompanyat per un tècnic», afegeix.

La preparació dels animals també és essencial perquè les sessions siguin efectives. «Com més habilitats tingui i més gran sigui la seva obediència, més rica és la sessió», explica Vila, que remarca que l’objectiu no és només beneficiar els pacients, sinó garantir també el benestar del mateix animal. «La teràpia hauria de beneficiar tothom: no només de l’usuari o del pacient, sinó també del gos», comenta.