"És com una expropiació": propietaris de l'àrea de Barcelona es mobilitzen contra la protecció oficial indefinida dels seus pisos

Gemma Vilar té el 28 de novembre pròxim marcat al calendari. Aquell dia, el pis de protecció oficial que va comprar amb el seu marit al Poblenou havia de deixar enrere les limitacions pròpies d’una vivenda protegida. "Durant tots aquests anys pensàvem que, quan arribés la data, el pis passaria a ser lliure", explica. La Gemma fa dues dècades que viu en aquesta casa de Sant Martí, on ha criat els seus tres fills. En aquest temps n’ha reformat la cuina, n’ha canviat el terra i n’ha assumit les despeses pròpies de qualsevol propietari. "Aquest pis l’he cuidat durant 20 anys com el que és: casa meva", assegura.

L’entrada en vigor de la llei 11/2025 ha canviat els seus plans. "No dic que vulgui vendre’l demà. El que vull és poder decidir sobre una vivenda que he pagat i cuidat durant tants anys", afirma la Gemma.

El canvi legislatiu ha provocat la creació d’un moviment ciutadà de propietaris afectats que va començar a organitzar-se a Badia del Vallès i reuneix ja veïns de diversos municipis. Els seus impulsors calculen que la mesura podria afectar unes 33.000 famílies a Catalunya, tot i que el col·lectiu encara està en procés de constitució formal.

L’objectiu de la llei és evitar que milers d’habitatges deixin de formar part del parc assequible i passin al mercat lliure, especialment als 271 municipis declarats com a zones tensionades. Els propietaris mobilitzats sostenen, no obstant, que el problema no és l’objectiu de la norma, sinó que s’apliqui també a pisos adquirits fa dècades amb unes condicions determinades. "No estem demanant que desaparegui la vivenda protegida. Demanem que es respectin les condicions que firmem quan comprem les nostres cases", defensen.

José Montero té 71 anys i viu a Badia del Vallès amb la seva dona. Els seus tres fills ja s’han independitzat i ell no tenia intenció de vendre la seva vivenda. "Després de 49 anys i d’haver pagat el pis, quan faltava poc més d’un mes perquè el pis quedés lliure ens van dir que ja no es podia alliberar", explica. En el seu cas, la reforma legal va arribar quan faltava un mes i sis dies per a la data prevista.

Montero admet que, mentre continuï vivint al seu pis, el canvi no afecta de manera immediata la seva vida quotidiana. No obstant, assegura que sí que ha canviat la seva manera de sentir-se com a propietari. "No em sento lliure. No em sento propietari del meu propi pis", lamenta. "Si algun dia vull fer alguna cosa amb aquest pis, he de comptar amb l’administració. Em sento com un prestat a casa meva". Montero resumeix el seu malestar amb una frase: "Per a mi, és com si me l’haguessin expropiat".

Jurídicament, no es tracta d’una expropiació, ja que manté la propietat i el dret d’ús de l’habitatge. Les seves paraules reflecteixen, no obstant, la sensació compartida per part dels afectats: haver acabat de pagar un immoble i continuar sense poder-ne disposar sense restriccions.

Al barri del Gornal, a l’Hospitalet de Llobregat, l’associació veïnal també ha començat a organitzar els propietaris. La seva presidenta, Yolanda Martínez Pérez, és una de les veus dels afectats. Des de l’entitat veïnal atén consultes, recopila casos i prova d’explicar als residents com pot afectar-los la nova legislació. "És una injustícia. Volem que ens tractin a tots per igual i arribarem fins al final", afirma.

La Yolanda insisteix que molts veïns no comprenen per què habitatges de promocions similars poden estar en situacions diferents depenent de la data en què van ser qualificats o escripturats. "Hi ha persones que fa tota la vida que es troben aquí, que han pagat els seus pisos i que ara descobreixen que les condicions han canviat", explica. "No estem parlant de grans propietaris. Estem parlant de famílies treballadores i de la seva única vivenda". Se li acabaria la protecció oficial el 4 de novembre.

"Poder decidir"

La presidenta de l’associació també rebutja que les reivindicacions dels afectats es redueixin només al desig de vendre els pisos a un preu superior. "Hi ha persones grans que potser necessitin canviar de vivenda, famílies que han hagut de traslladar-se per feina o pares que volen deixar el pis als seus fills", assenyala. "Cada família té les seves circumstàncies i el que demanem és poder decidir".

El col·lectiu reuneix ara per ara prop de mig centenar de veïns, tot i que els seus impulsors asseguren que "continuen rebent noves adhesions".