"Aquí aprenem a afrontar el que ens ve"

Un grup de 23 bombers neerlandesos avança amb eines manuals pel perímetre d’un incendi forestal ja controlat, a Pontils (Conca de Barberà). "La calor és sufocant", diu un d’ells, que assegura que a Catalunya el volum de treball és "incomparable" amb l’habitual als Països Baixos.

L’esquadró, que el dia abans ha estat rematant punts calents del foc de Sentmenat (Vallès Occidental), es dedica a obrir una franja sense vegetació al voltant de les zones cremades i a evitar que una brasa oculta reactivi l’incendi i el torni al bosc.

La presència del grup s’entén a través del Mecanisme Europeu de Protecció Civil. Després que Catalunya sol·licités a Europa ajuda preventiva davant la previsió d’un estiu complicat, el grup ha arribat per integrar-se en les tasques dels bombers i guanyar experiència sobre l’abordatge a un tipus de focs freqüents al Mediterrani i que cada vegada serà més freqüent al seu país.

"Són aquí per intervenir en incendis actius i treballs de rematada com aquest", explica Martí Rosell, subinspector dels Bombers. Tot i així, la seva especialitat, com s’evidencia aquesta setmana, són les eines manuals, un dels elements que formen part d’una estratègia que Catalunya combina mitjans aeris, les línies d’aigua, la maquinària pesada i foc tècnic. "La seva col·laboració permet alliberar camions i mangueres per atendre nous avisos", afirma Rosell.

Nous escenaris

Brian Verhoeven, un dels bombers desplaçats, assegura que, a més de servir de suport, la seva estada funciona com una espècie d’"escola". "Als Països Baixos els focs solen ser menys extensos i els controlem amb camions i helicòpters", explica.

Però aquest escenari comença a canviar. "A finals d’abril vam patir el pitjor episodi d’incendis forestals que es recorda al nostre país: un dels focs va avançar a alta velocitat i va generar focus secundaris i amb un comportament desconegut fins ara per a nosaltres", recorda Verhoeven.

"Malgrat que el relleu aquí no té res a veure amb el de la nostra terra, on el paisatge és pla, veiem focs d’intensitat cada vegada més potents", adverteix. Segons Verhoeven, el principal ensenyament del model català és la capacitat de "pensar per endavant" en l’espai i en el temps. "Abans d’actuar, els equips es plantegen quatre preguntes: què vol fer el foc, què pot arribar a fer, què volen fer els bombers per frenar-lo i què poden fer amb els mitjans disponibles".

Subscriu-te per seguir llegint