Collboni proposa regular els lloguers dels comerços de barri

L’increment dels lloguers comercials en els últims anys, les queixes del sector, el relleu accelerat en negocis autòctons que no poden assumir la pujada de rendes i la progressiva extinció dels establiments amb història i identitat local han portat l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, a plantejar en ferm que es regulin els lloguers de comerços de barri o emblemàtics per garantir-ne la continuïtat. Igual que va passar amb les mesures per limitar les rendes de la vivenda, l’ajuntament pretén preservar l’activitat econòmica frenant els excessos del mercat immobiliari. L’estratègia serà doble: plantejar al Govern una regulació de lloguers comercials a través de la llei d’arrendaments urbans (LAU) i treballant amb la Generalitat per crear un nou instrument de tempteig i retracte perquè les administracions tinguin drets preferents de compra de locals estratègics o singulars que la ciutat vulgui blindar.

L’agència ACN ha avançat aquest dimecres en una entrevista a l’alcalde les dues mesures, que es posaran sobre la taula a partir d’aquest mateix divendres, quan el grup municipal del PSC portarà una proposició al ple municipal en la qual manifestarà el compromís de l’ajuntament "amb la defensa del comerç de proximitat, dels comerços singulars i els establiments tradicionals" com elements identitaris dels barris. Al document, al qual ha tingut accés aquest diari, s’instarà al Govern espanyol i els grups parlamentaris a "impulsar una modificació" de la LAU que "incorpori instruments específics per regular o moderar els increments dels lloguers".

En tercer lloc, la regidora de Comerç, Raquel Gil, en representació dels socialistes, també demanarà en la seva proposició que el Congrés habiliti "mecanismes que permetin establir mesures de contenció dels preus dels lloguers comercials en aquelles zones especialment afectades per processos d’increment sostingut de les rendes", amb l’objectiu de "garantir la permanència dels petits negocis, preservar la diversitat comercial dels barris i evitar la substitució de comerç de proximitat".

En la seva exposició, destacarà també que en moltes ocasions els increments de lloguer que es donen a Barcelona "no poden ser assumits" pels comerços de proximitat, "però sí per grans operadors o franquícies amb una capacitat econòmica més gran". De manera, que negocis "viables es veuen obligats a abandonar els seus locals, provocant una progressiva homogeneïtzació comercial". No només es perd una activitat, insistirà, sinó "un espai de convivència, una referència per al veïnat i una part de la memòria col·lectiva".afirma Gil.

Fa gairebé dos anys, el grup d’ERC ja va fer una proposició en el mateix sentit que va ser aprovada en Comissió d’Economia amb el suport del PSC i dels Comuns. Però llavors la responsable de Comerç tenia dubtes sobre a quina mena de locals s’havien d’acotar les mesures.

En les seves declaracions a l’ACN, Collboni va defensar que "hi ha recorregut" per protegir el comerç local de proximitat abans d’arribar a la "desertificació comercial". En paral·lel, l’ajuntament intentarà obrir un altre front amb un "nou instrument públic" per protegir el comerç de proximitat en els "eixos més vulnerables a la pressió immobiliària i turística", evitant la seva "substitució sistemàtica" per activitats "orientades exclusivament al turista", expliquen fonts municipals. Intentarà aliar-se amb la Generalitat per impulsar modificacions legislatives dins del marc de competències català.

Tanteig i retracte

La clau seria exercir el tempteig i retracte per comprar locals comercials actius emblemàtics així com "estratègics" a fi de preservar l’activitat de barri, i que sigui l’Administració qui actuï com a gestor. Però no seria un mecanisme generalitzat, sinó "selectiu", amb la previsió d’aplicar-lo només en "eixos comercials d’interès estratègic, zones amb elevada pressió turística, carrers amb risc acreditat de desaparició del comerç quotidià i àrees amb pèrdua significativa de diversitat comercial".

L’Ajuntament remarca a aquest diari que es tractaria d’una intervenció "excepcional", ja que s’actuaria només si es presenten diferents factors, com per exemple si és un local situat en un eix declarat prioritari, amb "risc acreditat de substitució del comerç essencial", amb increment extraordinari de renda o canvi d’ús, que sigui d’interès públic en la preservació de l’activitat i amb disponibilitat pressupostària en el fons creat per a aquesta finalitat.