La calor mata més de nit que de dia

El canvi climàtic exposa Barcelona a estius cada vegada més calorosos en què, a diferència d’abans, les temperatures no donen un respir ni de dia ni de nit. Aquest estiu, sense anar més lluny, la ciutat ha registrat diversos dies a més de 35 °C i fins i tot ha batut el rècord absolut de temperatura per vorejar, per primera vegada en la història, els 41 °C. Aquestes xifres impressionen per la magnitud però, segons indiquen dues noves investigacions del Centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el veritable perill no és en les màximes diàries, sinó en els cada vegada més elevats valors nocturns que es registren a la ciutat.

Una anàlisi indica que l’augment de l’escalfament nocturn a la metròpolis ja és la principal causa de mortalitat relacionada amb la calor. I aquest fenomen, afirmen els experts, s’accentua cada vegada que les mínimes se situen per sobre dels 24°C durant almenys tres dies consecutius.

El treball, presentat ahir, es basa en una anàlisi dels registres diaris tant de mortalitat com de temperatura a Barcelona entre els anys 2007 i 2018. Segons afirmen els autors, després d’encreuar les dades, es van detectar unes 571 morts prematures relacionades amb les altes temperatures diürnes i fins a 721 morts addicionals vinculades a la calor nocturna al llarg de tan sols una dècada.

Els experts afirmen que aquestes dades constaten que, tot i que popularment es temi més la calor de dia que no pas de nit, l’augment de la xafogor nocturna té més impacte sobre la salut pública que les màximes diàries registrades durant l’estiu. I que, per aquest mateix motiu, al veure que l’escalfament està cada vegada més en auge, "s’ha de deixar de parlar únicament d’onades de calor meteorològiques i començar a parlar d’onades de calor sanitàries", diuen els autors de l’estudi.

Els registres constaten que la temperatura mitjana de Barcelona ha augmentat 3,22 °C entre 1971 i 2025, un increment molt superior al registrat en el conjunt d’Espanya, a la regió mediterrània i fins i tot a escala mundial durant el mateix període. Però la diferència més sorprenent és una altra. I és que, tal com assenyalen aquests estudis, mentre que les temperatures màximes han augmentat 2,57 °C en l’últim mig segle, les mínimes ho han fet 3,87 °C. És a dir, les nits s’escalfen molt més de pressa que els dies. I ara és cada vegada més habitual registrar nits extremadament càlides. En aquest sentit, els especialistes recorden que, entre 1924 i 2003, no s’havia registrat mai una nit a més de 23 °C durant un mes de juny i aquest any, en canvi, cada nit d’aquest mes ha estat per sobre d’aquest llindar. En la majoria dels casos, s’ha superat la barrera de nit tòrrida a més de 25 °C.

Efecte illa de calor

Els experts afirmen que, a banda del canvi climàtic, la mateixa estructura de la ciutat contribueix a l’augment de la calor i, sobretot, de la xafogor nocturna. L’explicació està en el conegut fenomen de l’illa de calor urbana. Durant les hores de sol, l’asfalt, el formigó i els edificis absorbeixen una enorme quantitat d’energia. Quan cau la nit, en comptes de dissipar-se ràpidament, aquesta calor acumulada s’allibera a poc a poc cap a l’atmosfera i impedeix que la ciutat es refresqui al mateix ritme que l’entorn.

L’estudi també assenyala elements com l’elevada densitat urbana, una gran superfície de sòl impermeabilitzat, poques zones verdes i materials que reflecteixen poc la radiació solar com a responsables d’aquest fenomen. S’hi afegeix la reducció de la brisa marina que, tradicionalment, és el que hauria aconseguit dissipar la calor i refrescar les nits barcelonines i que contribueix a fer que la calor es quedi sobre la ciutat.