Conchi Lillo, científica: «Unes ulleres per a l’eclipsi són bones si al provar-les abans no veus absolutament res»

Mirar al sol directament mai és una bona idea. ¿Per què és especialment perillós fer-ho durant un eclipsi?

És una molt bona pregunta perquè crec que, en general, no som conscients del risc que comporta una cosa així. Un dia normal, quan intentem mirar el sol, exposem l’ull a una gran quantitat de radiació ultraviolada que per si mateixa és perillosa. Però justament per això, per protegir-nos del perill, apareix la fotofòbia, és a dir, la molèstia immediata que sentim i que ens obliga a apartar la vista. Durant un eclipsi l’ocultació progressiva del sol ens fa abaixar la guàrdia, tot i que el perill és exactament el mateix. Com que el sol està parcialment enfosquit, aquesta sensació d’enlluernament desapareix i, per compensar, les nostres pupil·les es dilaten. El problema de l’eclipsi és que, al baixar la llum, deixem de percebre el perill, però la radiació continua arribant als nostres ulls i causant danys sense que ens n’adonem.

¿Què passaria als meus ulls si mirés l’eclipsi sense protecció?

Durant un eclipsi, el risc per a la visió augmenta, perquè, tot i que el sol continua emetent radiació ultraviolada i infraroja, la menor intensitat de llum fa que els nostres mecanismes naturals de protecció deixin d’activar-se. D’una banda, la radiació ultraviolada provoca un dany fotoquímic que s’acumula amb el temps i augmenta el risc de malalties. De l’altra, la radiació infraroja pot causar un dany fototèrmic a l’escalfar i cremar la retina, fet que pot donar lloc a casos de retinopatia solar irreversible. El gran problema és que, com que la retina no té receptors del dolor i la pupil·la es dilata a l’enfosquir-se l’ambient, la persona no percep el mal mentre es produeix i permet que les dues radiacions arribin amb més facilitat el fons de l’ull.

«Durant un eclipsi, el risc per a la visió augmenta, perquè, tot i que el sol continua emetent radiació ultraviolada i infraroja, la menor intensitat de llum fa que els nostres mecanismes naturals de protecció deixin d’activar-se»

Aquest eclipsi coincideix al capvespre, amb el sol molt baix i pròxim a l’horitzó. ¿És això més o menys perillós per a la vista?

Tot i que el sol estigui molt baix a l’horitzó durant el capvespre, el risc per a la vista no desapareix. De fet, justament al capvespre, quan veiem aquells tons vermellosos tan característics, és el moment en què predominen les longituds d’ona vermelles i infraroges. A més, durant un eclipsi al capvespre és possible que la menor lluminositat de l’ambient faci que les pupil·les es dilatin i redueixin la sensació d’enlluernament, cosa que facilita que una quantitat de radiació arribi a la retina sense que la persona percebi el perill. Per això mateix, tot i que el sol sembli menys intens, continua sent imprescindible observar l’eclipsi únicament amb ulleres homologades i evitar mirar-lo directament.

Quan parlem de danys a la vista, moltes persones pensen que són lesions passatgeres, com una cremada a la pell. ¿Aquests danys són reversibles o poden perjudicar de per vida?

Els danys oculars provocats per mirar un eclipsi sense la protecció adequada són irreversibles. La radiació ultraviolada A produeix lesions acumulatives que augmenten el risc de desenvolupar cataractes i degeneració macular amb el pas del temps, i la radiació infraroja pot cremar directament la retina. Com que aquesta està formada per neurones que no tenen capacitat de regenerar-se, el dany és permanent i la gravetat dependrà del temps d’exposició. En molts casos, els símptomes no apareixen immediatament, sinó que acostumen a manifestar-se hores després de l’exposició o fins i tot l’endemà, normalment com una taca negra al centre del camp visual. En aquests casos cal sol·licitar atenció mèdica urgent.

«La radiació ultraviolada A produeix lesions acumulatives que augmenten el risc de desenvolupar cataractes i degeneració macular amb el pas del temps, i la radiació infraroja pot cremar directament la retina»

¿Hi ha persones més susceptibles que d’altres a patir aquests danys?

Sí. Especialment, les persones grans, els nens i els que ja presenten malalties de la retina són més susceptibles a patir lesions permanents o de més gravetat. També els nens petits constitueixen un grup especialment vulnerable. En el seu cas és perquè tenen menys pigmentació tant a la pell com als ulls, des de l’iris i fins al fons ocular. A la retina hi ha unes cèl·lules pigmentades que ajuden a absorbir part de l’excés de llum i ofereixen certa protecció natural. Com que els nens tenen menys pigment, aquesta protecció és menor i, per tant, són més sensibles tant a la radiació ultraviolada com a la infraroja.

«Les persones grans, els nens i els que ja presenten malalties de la retina són més susceptibles de patir lesions permanents o de més gravetat»

¿Per què no serveixen unes ulleres de sol normals, tot i que tinguin protecció ultraviolada?

Les ulleres de sol convencionals estan dissenyades per filtrar la radiació ultraviolada procedent de la llum reflectida que rebem habitualment, no per observar directament el sol. Fins i tot les ulleres de categoria 4, les més fosques disponibles, no són capaces de bloquejar adequadament la radiació infraroja procedent del sol. Les ulleres específiques per eclipsis estan fabricades amb un polímer negre que incorpora partícules de carboni. Aquest material absorbeix pràcticament tota la radiació ultraviolada, infraroja i també la llum visible, i permet únicament el pas d’una quantitat extremadament petita de llum procedent del Sol.

¿I com sé que les meves ulleres em protegiran realment i que no són només d’un vidre negre?

El més important és fixar-se que compleixen els requisits tècnics i estan homologades amb el certificat ISO 12312-2:2015. Una manera senzilla de comprovar que les ulleres són autèntiques és posar-nos-les abans de l’eclipsi i comprovar que quan les tenim posades no veiem absolutament res de l’entorn. Ni llums, ni edificis, ni el cel. Després, al mirar el sol, únicament s’hauria d’apreciar el disc solar com un petit punt groguenc o ataronjat. Això es deu al fet que el filtre no funciona simplement enfosquint la imatge, sinó absorbint gairebé tota la radiació visible i no visible, deixant passar únicament una quantitat mínima i segura de llum solar.

«Una manera senzilla de comprovar que les ulleres són autèntiques és posar-nos-les abans de l’eclipsi i comprovar que quan les tenim posades no veiem absolutament res de l’entorn»

¿Per què no s’han d’utilitzar prismàtics o telescopis tot i que portem posades les ulleres per eclipsis?

Perquè les lents d’aquests instruments concentren la llum en un únic punt, igual que fa una lupa. Tot i que durant l’eclipsi la quantitat de llum sigui menor, els prismàtics i telescopis concentren tota aquesta energia lluminosa a la zona concreta de la retina amb la qual estem mirant. Les ulleres homologades per eclipsis no estan dissenyades per suportar aquesta concentració addicional de radiació. Per això existeixen filtres específics per a telescopis i prismàtics, que es col·loquen davant de l’objectiu de l’instrument i estan homologats per a l’observació solar.