Un error en les proves PISA de Catalunya invalida els resultats

La Conselleria d’Educació i Formació Professional, amb el suport del Ministeri d’Educació, va informar ahir d’una "incidència tècnica" en la prova PISA 2025, els esperats resultats de la qual es donaran a conèixer després de l’estiu. L’error és que el 23,2% dels 2.545 alumnes seleccionats per a la mostra va ser exclòs de la prova per presentar alguna necessitat educativa especial, molt per sobre del màxim del 5% acceptat per l’OCDE, cosa que invalida la mostra catalana. D’aquesta manera, els seus resultats no seran comparables ni amb els d’anys anteriors ni amb els d’altres comunitats autònomes o països.

És a dir, al setembre sí que hi haurà resultats catalans de PISA, però no seran representatius del conjunt dels alumnes catalans. Catalunya apareixerà només com a part dels resultats globals d’Espanya, però no tindrà un apartat propi, com en altres edicions.

La conselleria ha obert una investigació per aclarir què ha passat amb els criteris de la mostra. Mentrestant, l’error ha provocat un terratrèmol entre els sindicats de professors i l’oposició, i ha obert una nova crisi en una conselleria que passa per una etapa especialment convulsa després d’un curs marcat per la polèmica dels Mossos a les escoles i, sobretot, per les vagues educatives i el malestar docent.

Mesures de millora

Junts ja ha demanat la compareixença de la consellera Esther Niubó perquè doni explicacions. Des de les últimes proves PISA –la dels resultats pèssims per al sistema escolar català– s’han posat en marxa mesures de millora educativa que els pròxims resultats havien de contribuir a valorar.

¿Què ha passat exactament? Dels 2.545 alumnes de 15 anys dels 51 centres seleccionats per una empresa contractada per l’OCDE per fer les proves, 591 en van quedar exempts: 6 perquè tenien una discapacitat física, 493 per una necessitat de suport per qüestions "cognitives, conductuals o emocionals" i 92 per acusar un domini insuficient de la llengua. El criteri de l’OCDE és que el màxim d’alumnes permès per no fer les proves és del 5%, amb l’objectiu que la fotografia sigui tan fidel com sigui possible a la realitat. A Catalunya, aquesta xifra s’ha elevat fins a més del 23%, cosa que fa que els resultats no es puguin comparar amb els de la resta de territoris, en els quals sí que s’ha aplicat aquest 5%.

Falta de protocols

Fonts del Departament van dir que van oferir aquesta explicació abans de la presentació dels resultats –un divendres de finals de juliol, l’endemà d’acabar-se el curs parlamentari– en un exercici de "responsabilitat i transparència". No obstant, van reconèixer que van ser coneixedors de la "incidència" al març (en plenes vagues).

Les preguntes són aquestes: ¿qui va decidir que aquests alumnes no fessin la prova malgrat estar cridats a fer-la?; ¿per què?; ¿qui s’havia d’assegurar de garantir els criteris d’exempció dels alumnes?; ¿per què ningú se’n va adonar abans?; ¿qui hauria d’haver revisat la mostra final?; ¿per què ningú va veure que a Catalunya van fer els exàmens 2.000 alumnes menys? Sonia Fernández Cuenca, directora general de Currículum i Desenvolupament Professional, va dir ahir que s’ha obert un procés de "diligències informatives" per aclarir les causes del que ha passat, i també s’ha creat una comissió de coordinació de proves i estudis –inexistent fins ara– d’avaluació per vetllar perquè no torni a passar una cosa així.

Famílies, docents, representants sindicals i partits de l’oposició retreien ahir al Govern de la Generalitat que despatxés un assumpte d’aquesta magnitud atribuint-lo a una "incidència tècnica". "És increïble que no hi hagués cap mecanisme de supervisió, i que no saltés cap alerta" és una de les idees més repetides, juntament amb paraules com caos i despropòsit. Junts va sol·licitar la compareixença de la consellera Esther Niubó i ha retret a l’Executiu "falta de capacitat".