El forat de Montcada frena el principal soterrament de línia fèrria de Catalunya

L’enorme forat que aquesta setmana ha engolit una grua de gran tonatge a les obres del soterrament ferroviari de Montcada i Reixac (Vallès Occidental, Barcelona) ha obert una nova incògnita sobre el futur del projecte d’integració urbana més ambiciós que executa ara mateix a Catalunya l’administrador d’infraestructures ferroviàries, Adif. Mentre el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible centra tots els seus esforços a recuperar al més aviat possible la circulació de les línies R2, R2 Nord i R11 de Rodalies, ningú s’atreveix encara a posar data a la represa completa d’uns treballs que han patit tota mena de vicissituds. El que és un fet és que l’accident obligarà a revisar el calendari d’una actuació valorada en 540 milions d’euros.

De moment, el departament que dirigeix Óscar Puente manté un missatge de màxima prudència. Els tècnics treballen per estabilitzar el terreny omplint amb formigó el clot. Des d’Adif es reitera que la seguretat és el primer i que és massa aviat per parlar de terminis. Es tracta d’un projecte reclamat moltes vegades per la ciutadania, que ara veurà com el despreniment al túnel serveix per justificar la demora, una cosa habitual a les obres d’infraestructures.

Esquerdes al desembre

A més, la història es repeteix. El projecte del soterrament ja arrossegava un important contratemps abans de l’ensorrament. El desembre passat, Adif va anunciar una modificació del disseny del túnel després que durant l’excavació apareguessin esquerdes en diversos edificis pròxims al carrer Carril, a Montcada. L’empresa pública va explicar llavors que havia paralitzat els treballs en aquest tram, encarregat un estudi geotècnic i estructural i decidit introduir canvis a l’obra.

Entre ells figuraven augmentar la profunditat del túnel per excavar sobre un estrat rocós més estable, reforçar els edificis afectats, millorar el terreny sota els fonaments, revisar el drenatge i incorporar noves tècniques constructives. Adif va reconèixer llavors que aquestes actuacions suposaven modificar el projecte inicial i fins i tot podien incrementar el cost de l’actuació, tot i que tampoc va concretar quant afectarien el calendari. Tampoc compta amb aquesta informació ara.

De sis a set anys

La falta d’un nou calendari oficial dificulta calcular el retard acumulat. Quan el ministeri va presentar el projecte el 2022 va fixar un termini d’execució de 72 mesos, equivalent a sis anys. Posteriorment, després de l’adjudicació de les obres a l’UTE formada per Comsa, FCC i Ferrovial, l’ajuntament va començar a parlar d’una durada aproximada de set anys.

Ahir, des del consistori s’evitava valorar com podria afectar el soterrament. Després del forat de Vallbona, el ministeri va detallar les actuacions d’emergència per estabilitzar el terreny i recuperar el trànsit ferroviari, però no va parlar de terminis ni de fins a quin punt s’haurà de refer partdel projecte aquest divendres, des del consistori s’evitava valorar l’ocorregut i com podria afectar el soterrament. Després del clot de Vallbona, el Ministeri ha detallat les actuacions d’emergència per estabilitzar el terreny i recuperar el trànsit ferroviari, però no parla de terminis d’execució ni de fins a quin punt s’haurà de refer part del projecte.. El soterrament de l’R2 al seu pas per Montcada constitueix una de les reivindicacions històriques del municipi. Les primeres demandes veïnals es remunten als anys 80, després que les vies dividissin el nucli urbà.