"Tot va cremar en cinc minuts"

L’incendi desencadenat ahir entre els municipis de San Martín de Valdeiglesias i Pelayos de la Presa manté la màxima preocupació en l’entorn del pantà de San Juan, un dels principals espais naturals i turístics de la Comunitat de Madrid. La proximitat de les flames a l’embassament i a les urbanitzacions de la zona va obligar a evacuar preventivament nombrosos veïns i visitants.

Carlos Bravo i el seu pare ho han perdut tot. La família, establerta a la localitat de Pelayos de la Presa, és propietària de diversos negocis, entre ells dos xiringuitos a la vora del pantà de San Juan. "Tot va començar amb un cotxe elèctric, que havia cremat a l’M-501 a l’altura de San Martín de Valdeiglesias. M’ho van comunicar i no hi vaig donar gaire importància. No obstant, al cap de poca estona, just darrere del turó de Sant Esteve que tenim al costat del pantà, vaig començar a veure el fum molt més a prop. Vaig trucar a la policia i als bombers, però tots deien que no hi havia prou efectius", relata Bravo, propietari del xiringuito La Martuka.

Amb la mànega

En menys de cinc minuts, el madrileny va ser testimoni del ràpid avenç de les flames fins a assentar-se a les vores de l’aigua, cremant per complet tots els establiments de la zona: "Vaig haver de sortir corrent. M’havia quedat sol, l’últim, per veure si podia salvar el meu negoci amb la mànega. De sobte, m’envoltava el foc, així que vaig haver de córrer cap al cotxe". Moments abans, Bravo havia demanat al seu pare, amo d’un altre local, que conduís de tornada a Madrid, mentre ell trucava als bombers. "Allà no hi va anar ningú. Jo vaig insistir molt, però em van deixar clar que no hi havia efectius. Just aquest any han posat cinc boques d’aigua perquè els camions carreguin els seus dipòsits, però per més que l’hi vaig dir, ningú em va fer cas", afegeix.

Quan va voler fugir, el pantà i els seus voltants ja estaven coberts de flames, especialment la zona pròxima a l’entrada de Pelayos de la Presa. "Ho hem perdut tot en cinc minuts". No són els únics afectats, creu. Tots els xiringuitos i negocis familiars que envolten el paratge natural han passat de generació en generació durant 70 anys. "Ens coneixem entre tots, això és tota la nostra vida. I la dels nostres pares i els nostres avis. Quan vaig veure les flames no vaig tenir temps gairebé ni de reaccionar. El vent anava d’un costat a l’altre i, de sobte, el tenia davant, venint cap a mi. No tenia por fins que em va envoltar el foc. Fins aleshores no em pensava que es calcinaria el xiringuito", afirma.

Hores després, Bravo comprèn que els efectius disponibles fossin desplegats al municipi. "El foc va arribar fins al meu poble i s’hi va ficar dins. Ara, recapacitant, entenc perquè ningú va venir al pantà. Entenc que prioritzessin el poble, on hi havia gent confinada a casa seva".

Habitatges cremats

Veí de Pelayos de la Presa des de fa anys, va arribar al seu domicili i va presenciar com es cremaven altres habitatges. "Va venir l’UME. Molt bé per ells. 50 xavals es van ficar entre les flames i allà vaig entendre que el poble anava per davant del pantà. S’han de protegir les vides", afegeix. En un estat d’incertesa, Bravo va treure de casa els seus animals i va ajudar altres veïns, grans i impedits, a sortir de casa i resguardar-se. Així fins a les tres de la matinada.

Amb tot just dues hores de son, el jove va posar rumb a la zona afectada de nou a dos quarts de set del matí. No obstant, no va poder passar. "L’accés estava restringit a tothom. Ni a Pelayos de la Presa ni a San Martín de Valdeiglesias. Aquí hi ha tota la nostra vida: les cases, els negocis i tot. El xiringuito era el meu aliment principal. I el meu pare el mateix, el seu bar era tot el que tenia. Ara està calcinat completament", apunta.

"És una superfície tan gran que, o envien més gent, o no ho pararan. Quan passen aquestes desgràcies t’adones que cal invertir més en certes coses o posar més fàcils les proves d’accés al cos de bombers", afegeix. Malgrat creure que les estructures dels dos negocis han pogut sobreviure, totes les altres coses s’han cremat per complet.