Les coordenades de l’últim cementiri a l’Atlàntic

Les coordenades 20°31’ nord i 17°05’ oest ja formen part del mapa de la tragèdia migratòria. Allà va acabar la travessia d’un caiuc que havia salpat de Bafuloto (Gàmbia) el 28 de juny amb aproximadament 200 persones a bord. Vint-i-cinc dies després d’iniciar el viatge, l’oceà Atlàntic va tornar a convertir-se en un immens cementiri i va segar unes 150 vides.

Les autoritats mauritanes van localitzar l’embarcació a prop de Nouadhibou amb només 38 persones que van sobreviure a dues dures setmanes a la deriva. Dues van morir després de ser rescatades i només s’ha recuperat un cos.

L’intent d’arribar a les Canàries ha tornat a posar cara a la duresa de la ruta atlàntica. Entre els qui van aconseguir sobreviure hi havia dos nens que, segons l’Acnur (l’Agència de l’ONU per als Refugiats), van perdre la seva família durant la travessia. Una història que resumeix el drama d’un corredor marítim on cada naufragi deixa desenes de vides enrere. Res en el viatge va sortir com estava previst. El caiuc navegava sense GPS, amb prou feines li quedava combustible i el motor havia deixat de funcionar.

Tot apunta que, amb el pas dels dies, les provisions d’aigua i aliments es van anar esgotant fins a deixar els ocupants completament exposats a l’Atlàntic. Entre els supervivents hi havia persones procedents del Senegal, Gàmbia, Guinea Conakry i la Costa d’Ivori. La majoria eren homes, tot i que també hi viatjaven dues dones.

El que ha passat no és un episodi aïllat. En les dues primeres setmanes de juliol es van desenvolupar tres operacions de rescat davant la ciutat portuària mauritana de Nouadhibou, de les quals 387 persones de diferents nacionalitats van desembarcar havent sobreviscut.

Des de començaments d’any s’han registrat 17 desembarcaments a Nouadhibou i a Nuakchot, amb un total de 2.147 persones rescatades. Són xifres que reflecteixen la intensitat d’una ruta que, malgrat la reducció d’arribades, continua activa.

El rescat va arribar massa tard per a molts. La patrullera Biguibou Ould Balal, de la Guàrdia Costanera mauritana, va posar fi a una operació de recerca que va durar dos dies després que diverses embarcacions de pesca artesanal alertessin de la presència del caiuc a la deriva. La intervenció va permetre salvar els supervivents, però va tornar a posar de manifest l’elevat cost humà de les rutes migratòries. "Cada vida perduda en aquesta ruta és una vida de més. Els meus pensaments estan amb les famílies que ploren la pèrdua dels seus éssers estimats i amb els supervivents que han suportat una experiència inimaginable", va afirmar la directora regional de l’Organització Internacional per a les Migracions per a l’Àfrica Occidental i Central, Sylvia Ekra.

83.000 desapareguts

En aquest sentit, l’OIM recorda que aquest any ja han perdut la vida 168 persones en la ruta atlàntica, a les quals se sumen dos presumptes enfonsaments que continuen sota verificació i que podrien haver causat centenars de víctimes més. Si s’amplia la mirada, la dimensió del fenomen és encara més gran. Des que l’organització va començar a recopilar registres el 2014, almenys 83.247 persones migrants han desaparegut en les diferents rutes migratòries del món. La ruta atlàntica ocupa un lloc destacat en aquest mapa de la tragèdia. En l’última dècada, l’OIM calcula que al voltant de 6.400 persones han mort o desaparegut mentre intentaven arribar a les costes de les illes Canàries. Una xifra que situa aquest corredor, juntament amb el Mediterrani central, entre els més letals del planeta.

Però la dimensió real de la tragèdia podria ser encara més gran. A aquestes xifres s’han de sumar els caiucs que desapareixen a l’Atlàntic sense deixar rastre, embarcacions de les quals mai se’n torna a saber res, ni tampoc el nombre exacte de les persones que viatjaven a bord. La paradoxa és que aquesta letalitat no ha parat d’augmentar malgrat el descens de les arribades. Tot i que la ruta atlàntica és la que registra la caiguda més accentuada d’entrades a Espanya –fins al 31 de maig hi han arribat 3.184 persones, en comparació amb les 10.983 del mateix període del 2025, mentre que el total d’aquell any se situa en 17.788 migrants registrats–, actualment hi ha un risc molt més elevat de morir. Si el 2025 morien al voltant de 14 persones per cada cent que emprenien el viatge, el 2026 la xifra ha ascendit a 21.

En altres paraules: una de cada cinc persones que intenten arribar a les Canàries perd la vida abans d’arribar a terra. L’Atlàntic fa temps que va deixar de ser només una ruta migratòria i que s’ha convertit en un immens cementiri. A mesura que els controls fronterers s’han reforçat en països com el Senegal i Mauritània, els punts de sortida també han anat canviant. Un d’ells és Jinack, una diminuta illa situada davant la costa de Gàmbia que s’ha consolidat com un dels principals llocs de partida de caiucs i pasteres amb destinació a Europa, que té les Canàries com a principal porta d’entrada.

L’illa reflecteix com poques el cost humà de la ruta atlàntica. El 2024 van desaparèixer sense deixar rastre 46 embarcacions que havien salpat des d’allà. Els naufragis es repeteixen amb freqüència i deixen darrere seu un patró: molt pocs supervivents i desenes de cossos que mai arriben a recuperar-se. Igual que Jinack, altres zones s’han consolidat com a nous punts de partida, entre les quals destaca Guinea Conakry.

El naufragi posa de manifest fins on estan disposades a arribar moltes persones per intentar arribar a Europa. "Els refugiats i els migrants continuen assumint riscos extrems per intentar arribar al continent europeu. Molts d’ells parteixen des de més de 2.000 quilòmetres del seu destí", va remarcar l’Agència de l’ONU per als Refugiats. Darrere dels desplaçaments hi ha una mateixa realitat. Les llargues distàncies, la força de l’oceà, les embarcacions precàries i sobrecarregades i les dificultats per activar un rescat a temps converteixen cada intent d’arribar a les illes en un viatge d’altíssim risc.

Moren dues persones a bord d’una pastera

Dues persones van morir en un caiuc amb 165 migrants a bord que va ser rescatat dimecres a El Hierro. La pastera va ser localitzada després de l’avís que va donar el pesquer Restinga I, que va albirar l’embarcació al mar de les Calmas. Salvament Marítim va mobilitzar la salvamar Diphda, que va remolcar l’embarcació fins a La Restinga. A bord viatjava un considerable nombre de menors. Els ocupants van arribar en molt mal estat, cosa que va obligar a mobilitzar un helicòpter per recolzar el dispositiu sanitari.