María del Carmen, la barca de xàvega

El Museu Marítim de Barcelona conserva al costat del vidre que el separa del carrer de Josep Carner, al costat mar de les Drassanes, un vaixell no gaire gran, amb l’obra viva, la que se submergeix a l’aigua, pintada de vermell, i per sobre de color blanc, amb una franja groga i clavells pintats a la part blanca: 18 en babord i 18 en estreps.

Es diu María del Carmen i l’ensenya a aquest diari Jordi García, tècnic de l’àrea de Col·leccions i de la unitat d’Investigació del museu. "És una barca de xàvega. Una barca de pesca d’origen malagueny", explica. Una embarcació que comporta una riquesa cultural tan considerable com ho era la pobresa, la precarietat, dels quals sortien al mar, a rem, per pescar amb una xarxa, mitjançant un sistema d’arrossegament.

La María del Carmen va ser comprada el 1974 a Màlaga per catalans que la van portar per carretera a Barcelona. L’any 1975 es va exposar al Saló Nàutic de Barcelona i, un cop finalitzada la fira, va ser cedida al museu, on es conserva des d’aleshores. Enguany, a més, ha complert un segle: va ser construïda el 1926.

El museu va celebrar l’efemèride la setmana passada, amb la participació de Pablo Portillo, advocat, investigador marítim i especialista en aquest tipus d’embarcacions, que aporta tots els detalls des de Màlaga: "La barca de xàvega és una càpsula del temps. La xàvega és antiquíssima. La paraula ve de l’arabisme shabbak. Els grans dominadors de la pesca van ser els àrabs", explica.

La pesca de xàvega és un sistema d’arrossegament amb xarxa. La xàvega és l’art de pesca, la xarxa. Un dels extrems queda fixat a terra, amb el que es coneix com el xicot o punta de cap, mentre que l’altre es desplaça amb l’embarcació, que navega mar endins en línia recta i perpendicular a la platja fins que gira per formar un cercle. La xarxa és arrossegada de tornada, gràcies a l’esforç d’alguns dels tripulants, els pescadors de xàvega, que arrosseguen fins a terra el cap o ralinga, també anomenat beta d’arrossegament, amb l’ajuda de la tralla, una peça que es col·loquen travessada sobre les espatlles, com una bandolera. I així arriba a la platja la captura, bàsicament seitó, sardina i sorell.

Tot i que tot això estigui escrit en present, la pesca de xàvega ja no es practica. Va desaparèixer als anys 50, tot i que no va ser legalment prohibida fins al 1980, per considerar-se nociva des del punt de vista ecològic. Tanmateix, Portillo defensa que es tractava d’un sistema força sostenible: "La mida de les malles s’ampliava o reduïa perquè les cries poguessin sortir en moments pròxims a les vedes. Hi havia consciència que el mar no era infinit".

Els detalls que ofereix aquest investigador donen per a una enciclopèdia. Entre molts altres estudis, ha analitzat el cas de la María del Carmen, de la qual dona totes les dades. Amb una eslora de 8,67 metres, va ser inscrita el 25 de febrer del 1926. El seu primer propietari va ser Antonio Rodríguez Gutiérrez. L’últim, després de cinc compravendes, Pedro Gallardo Gómez. Per la seva eslora, té capacitat per a set remers. A la popa hi havia el mandaor, que manejava el vuitè rem. Portillo el descriu com "un rem a la veneciana, amb el qual dirigia l’embarcació de cara als remers". És l’única activitat esportiva en la qual mai es mira de cara, juntament amb l’estil d’esquena de la natació.

Com totes les barques de xàvega, la María del Carmen tenia un malnom, tot i que no està del tot clar quin era. Portillo apunta que aquest malnom podria ser la Cocinera o la Rosilla. Era una cosa freqüent, diu, perquè els pescadors eren analfabets, i es col·locava un objecte relacionat amb el malnom a l’embarcació al cap de mort de la barca (peça que va col·locada plana damunt de l’extrem de la roda de proa de la barca) perquè la reconeguessin quan havien de trobar-la. "Eren analfabets, però no rucs. Avui estem alfabetitzats però estem atordits", afirma l’investigador.

Pràctica esportiva

Tot i que ja no es pesca amb barques de xàvega, aquestes continuen existint per a la pràctica del rem esportiu. "Un recorregut de 3.000 anys i la barca de xàvega perdura. I és en aquesta que embarquem i remem descalços com els fenicis", proclama Portillo, que ho fa en el si de l’Associació de Rem Tradicional (ART). Hi ha diversos clubs i diverses categories. "Abans, la xàvega era un àmbit tancat a la dona. Ara, la majoria de remers són dones".