"Tothom vol fugir: sembla l’apocalipsi"

Hi ha qui va sortir amb una bossa. Qui va ficar els nens al cotxe sense saber si podria tornar aquella nit. Qui va marxar a Madrid, fugint i sense gairebé rumb, abans que tallessin els accessos. Qui va tornar des de Cadis al veure les notícies. Qui va preparar maletes per si l’ordre d’evacuació arribava en qualsevol moment. I qui, com Ángel García, no va pensar primer en casa seva, sinó en la seva granja, les seves vaques i el foc avançant pel perímetre de Villa del Prado.

Els incendis forestals que castiguen aquests dies el sud-oest de la Comunitat de Madrid han provocat un èxode silenciós des de la serra cap a municipis d’acollida, pavellons esportius i habitatges de familiars. La María –una de les veïnes evacuades de Chapinería– va sortir de casa juntament amb dels seus cinc fills i es va refugiar a Móstoles, a casa del seu germà Jesús. "Hem sortit amb el que portàvem posat", explicava sense saber quan podran tornar.

No és l’única. Com tantes altres famílies, han passat de la rutina d’un poble d’estiu a la incertesa d’una evacuació improvisada. En altres casos, el moviment ha sigut a la inversa. L’Eva estava de vacances a Cadis quan va veure les notícies. La inquietud va anar creixent fins que va decidir tornar amb el seu nòvio, el David, i els seus amics per comprovar de prop què estava passant. El foc, en qüestió d’hores, va convertir la distància en angoixa.

La Nuria, amb familiars a San Martín de Valdeiglesias, descriu una altra imatge repetida aquests dies: la de les cases amb bosses preparades al costat de la porta. La Sara, una veïna, va marxar abans que es tallessin els accessos. Des d’aleshores, segueix l’evolució de l’incendi amb enorme preocupació. "És desesperant".

Els incendis des de dins

L’operació contra els incendis s’explica d’una altra manera des de dins: com una successió de fronts, cases amenaçades, veïns que no volen marxar, dotacions movent-se d’un punt a l’altre i bombers intentant guanyar temps on ja no és possible atacar directament el foc.

Un d’ells és Carlos Ramos Kraemer, bomber del parc de Navacerrada i integrant del GERA, el Grup Especial de Rescat de Muntanya del Cos de Bombers de la Comunitat de Madrid. Tot i que la seva unitat està especialitzada en rescat de muntanya, la magnitud de l’emergència ha obligat a mobilitzar recursos de tota la regió.

Ramos va treballar 13 o 14 hores seguides. El seu equip va començar a Fresnedillas de la Oliva, on va estar diverses hores protegint xalets i habitatges cap als quals avançava el front. Després es va trobar amb un incendi important en unes naus d’un polígon de Chapinería i es va aturar per recolzar una altra dotació. Més tard el van enviar a una urbanització de la zona de San Martín de Valdeiglesias, on el front que venia d’Àvila amenaçava més habitatges. Amb 20 anys de servei, reconeix que s’ha enfrontat a focs grans, però aquest és dels més complexos per les dimensions i la proximitat a zones habitades. "Ha agafat tanta dimensió que està fora de control", assenyala.

La feina dels bombers es creua amb el drama dels veïns. A Fresnedillas de la Oliva, Ramos i el seu equip van trobar diverses persones que continuaven recollint pertinences dels seus vehicles o intentant esgotar els últims minuts abans de marxar. "El front del foc era allà mateix, al costat del poble", recorda.

Tot i que les evacuacions corresponen a la Guàrdia Civil i a les Forces de Seguretat, els bombers també han hagut de demanar a alguns veïns que se n’anessin al més aviat possible. "La gent està molt afectada, òbviament. És normal. Se t’estan cremant tots els records i potser fa tota la vida que vius en una casa", explica.

Molta angoixa

A Chapinería, durant l’incendi de les naus, es van trobar amb un propietari desesperat. Segons explica Ramos, l’home els va explicar que se li havia cremat el negoci i també la casa. "El pobre, imagina’t, estava allà desesperat", recorda.

El bomber insisteix que entenen perfectament l’angoixa dels que no volen abandonar casa seva. "Nosaltres també tenim les nostres cases, les nostres famílies, els nostres gossos; el que tingui bestiar, també bestiar", apunta. "Som molt i molt empàtics i ens posem en la pell de qualsevol persona que té un front de flames i la seva casa exposada a perdre tots els records d’una vida".

En aquest punt, Ramos transmet un missatge directe als veïns afectats: els equips faran tot el possible, però sense posar en risc vides. "Que estiguin tranquils, que tot el que estigui a les nostres mans per fer ho farem", afirma.

La nit va deixar una imatge que resumeix la dimensió del dispositiu: veïns intentant sortir per carreteres habilitades en un únic sentit, Guàrdia Civil obrint pas i vehicles d’emergència avançant en direcció contrària cap al foc. "La gent estava molt nerviosa", explica. "Et veuen anar en direcció contrària, tothom vol sortir i fugir, i tu vas entrant. És com si fos l’apocalipsi".