Alba Ferran (Ustec): «És greu que es culpi els docents de l’error de PISA i que ho hagin ocultat tant temps»

-¿L’ha sorprès la polèmica sobre les proves PISA i que l’explicació oficial hagi deixat anar la sospita que els centres podrien ser responsables, a l’apuntar que potser es van confondre a l’aplicar els criteris d’exempció de l’alumnat?

-Hauria de sorprendre, però no és la primera vegada que l’Administració eludeix responsabilitats. És greu que es culpi els centres i els docents. Ja fa mesos que això se sap i el Departament sembla haver-ho ocultat expressament fins ara, a finals de juliol. També és especialment greu que es destinin milions a l’OCDE i es doni més importància a aquests resultats que als professionals que treballem als centres i coneixem la realitat de les aules, les carències i els àmbits en què és necessari invertir.

-Vostè no només va viure les negociacions d’aquest curs amb Educació des de dins, sinó que va ser l’encarregada de relatar-les, en una retransmissió en què hi havia enganxades gairebé 8.000 persones. ¿Quin balanç fa d’aquell intens maig?

-Ens ha servit per aprendre aplicar noves formes de sindicalisme. Abans era una cosa així com: «Toca fer una vaga per la llengua; qui vulgui que la faci». Aquí vam decidir preguntar primer quines eren les demandes i construir-les col·lectivament. Sobre la retransmissió sí que hi ha certa autocrítica.

-¿Quina?

-Pensava que, al retransmetre la taula, el missatge quedava clar, i no era així. Algú et deia que amb el preacord no n’hi havia prou perquè no incloïa la clàusula de l’IPC i jo pensava: «¡Però si ja he explicat que ens han dit que això no es negocia en aquesta taula!». Una cosa és retransmetre-ho tot i una altra que el missatge arribi.

«És greu que l’Administració eludeixi responsabilitats sobre el desgavell de PISA, culpi els centres i doni més valor a l’OCDE que als professionals que coneixen la realitat de les aules»

-¿Haver sigut tan transparents se’ls va tornar en contra?

-No, és positiu. Abans no retransmetíem en directe, però sempre publicàvem resums. Com a docent, m’agrada saber exactament de què es parla, què es diu i què no, i crec que cal mantenir-ho.

-Si es reprèn la negociació, ¿la seva intenció és seguir amb la mateixa lògica de retransmetre-la, arribar a un preacord i sotmetre’l a votació?

-En teoria, sí. Una altra crítica és quan passem a la consulta. Volíem acabar el curs consolidant avenços, no tancar etapes, sinó assegurar coses i continuar buscant-ne més. No es va entendre del tot. Hi havia gent que interpretava que, si es firmava, deixaríem de mobilitzar-nos. A més, la consulta es va fer amb altres sindicats i vam haver d’acceptar un format comú.

-Al seguir la retransmissió feia la sensació que la qüestió salarial ocupava la centralitat de la negociació, una cosa que no va agradar molts sectors.

-Això no és veritat. Al març, el salari es va deixar per a l’últim dia i se li va dedicar molt poc temps; aquesta va ser una de les nostres queixes. Al maig hi va haver més hores per parlar de salaris, però també moltes parlant sobre educació inclusiva.

-Sigui com sigui, va quedar el missatge que s’havia parlat bàsicament de diners. De fet, es va tancar aconseguint una millora salarial important. ¿Com van viure que, després de lluitar tant un augment demanat pel col·lectiu en una consulta prèvia, una part dels seus companys se’ls tirés a sobre?

-Vam dir que la consulta era vinculant i, quan va sortir el ‘no’, vam mantenir les vagues, l’organització i vam redefinir els objectius. Representem el col·lectiu, no a nosaltres mateixos. Hem consolidat alguns avenços i podem continuar lluitant per la resta. El ‘no’ no rebutjava les millores, sinó que deia que no eren suficients.

«El Govern ens va dir, i jo ho vaig retransmetre, que si no firmàvem el preacord l’oferta desapareixia; volíem que la gent decidís si era suficient, i l’única manera era disposar d’un preacord»

-En qualsevol cas, la Ustec va fer campanya pel sí i va perdre.

-Vam firmar el preacord perquè, si no, no hi havia res per consultar ni cap avenç sobre la taula. El Govern ens va dir, i jo ho vaig retransmetre, que, si no firmàvem el preacord, l’oferta desapareixia. Volíem que la gent decidís si era suficient, i l’única manera era disposar d’un preacord. La campanya pel ‘sí’ va ser, en part, una reacció, perquè al sortir de la negociació la campanya pel ‘no’ ja estava en marxa. Ens ha servit d’aprenentatge. En la conferència interna vam dir que, si tornem a una situació semblant, abans de decidir si fem campanya pel ‘sí’ o pel ‘no’, o si firmem un preacord, hem d’obrir mecanismes interns de consulta. Som un sindicat gran, ampli i majoritari. Si tenim un debat assembleari sobre si una proposta és suficient, si cal portar-la a consulta o demanar el sí, en sortirem reforçats.

-¿La idea no és retrocedir en aquesta democratització de les decisions, sinó ampliar-la?

-Sí. Forma part dels valors del sindicat.

«Les colònies i les sortides són fonamentals, però són necessàries garanties per a l’alumnat i condicions dignes per a tot el personal»

-No sembla que aquesta resposta tranquil·litzi gaire les famílies. Sembla bastant ingovernable.

-Jo estava tranquil·la. Sabia que decidiria el col·lectiu i que nosaltres faríem el que decidís. La consellera diu que reunirà tots els agents; tant de bo escolti les famílies i comprovi que diuen el mateix: falten recursos a la pública i cal solucionar-ho.

-Les famílies comparteixen la lluita per l’escola pública, però també estan cansades. La vaga del 8 de setembre no ha agradat, després de tres mesos d’aturada i sense un full de ruta clar.

-Per a això han servit aquests tres mesos. La vaga mostra que el conflicte continua obert; començar amb normalitat faria semblar que el pacte ja ens satisfà. Però la gent va votar que les millores eren interessants, tot i que insuficients. Hem reorganitzat prioritats i consultat una afiliació àmplia i representativa. Començarem el setembre amb la vaga i dedicarem el setembre i l’octubre a visitar centres i fer assemblees a tot Catalunya. Si és necessari, construirem noves vagues a partir de l’octubre. A més de fiscalitzar que s’apliqui l’aconseguit, demanem un nou acord de país que resolgui de veritat les carències del sistema. El ‘no’ exigeix un canvi de plantejament, impossible sense el 6% del PIB. S’ha d’accelerar la reducció de ràtios i limitar la matrícula viva.

-¿La seva idea és replantejar el sistema de dalt a baix?

-Es podria fer un canvi complet si hi ha una aposta real i es treballa amb tots els agents, incloses les famílies. Mentrestant, cal augmentar els recursos, abaixar les ràtios i concretar les dotacions d’educació inclusiva.

-¿Tenen prevista alguna trobada amb la Conselleria per posar aquestes demandes sobre la taula?

-No, i és irresponsable per part del Govern. Si vols evitar la vaga del 8 de setembre, ens has de convocar a negociar. Han tingut tres mesos i no ho han fet. Estem disponibles, com sempre. Diuen que han esgotat la negociació amb els sindicats, però si la comunitat educativa, el Consell Escolar de Catalunya i la resta d’agents els demanen revertir les carències, ¿ho faran o es reuniran per continuar igual?

-Deia que la vaga pretén mostrar que el curs no començarà amb normalitat. ¿Què hauria de passar per recuperar-la?

-Entenc que no es poden fer tots els canvis d’un dia per l’altre, però sí fixar objectius i un calendari. Si dius que no pots abaixar les ràtios el curs vinent, però sí el següent, que pots augmentar les dotacions d’inclusiva o blindar el català, ja ofereixes una perspectiva. La llengua no era entre les prioritats inicials, però ara la gent la planteja perquè hi ha cada vegada més atacs.

«Defensem una reforma horària amb jornada intensiva tant a primària com a secundària, amb activitats extraescolars gratuïtes universals a la tarda»

-La relació entre professorat i famílies no passa pel seu millor moment, i començar el curs sense sortides ni colònies no sembla el millor camí per a la reconciliació.

-Creiem que les colònies i les sortides són fonamentals, però fan falta garanties. Que hi pugui anar tot l’alumnat, que les persones acompanyants estiguin ben remunerades i que les condicions siguin adequades. Defensem des de fa anys una reforma horària amb jornada intensiva de matins tant a primària com a secundària amb activitats extraescolars gratuïtes universals a la tarda. Tot l’alumnat hauria de rebre una educació de qualitat, anar de colònies i excursió i accedir a extraescolars. La pilota està a la teulada del Departament.

«La consellera diu que reunirà tots els agents; tant de bo escolti les famílies i comprovi que diuen el mateix que nosaltres, que falten recursos a la pública i cal solucionar-ho»

-¿Què faria falta per recuperar les sortides i les colònies?

-Garanties perquè l’alumnat disposi de tot el necessari i perquè tot el personal estigui remunerat dignament, no només els docents, sinó també els monitors i la resta de professionals. Quan es garanteixin prou condicions, la gent acceptarà tornar a fer colònies i sortides.

-¿Què considerarien condicions suficients?

-Potser caldria consultar-ho al col·lectiu.