Claus, documentació, el mòbil… Cal evacuar

Aquesta vegada no són muntanyes oblidades a l’Espanya buidada, sinó llocs densament poblats entre pinedes, castanyers i suredes. El megaincendi de la serra nord-oest de Madrid, la vall d’Iruelas a Àvila i la vall del Tiétar a Toledo, també el de la serra d’Espadán, a Castelló, té una triple característica comuna.

Cremen zones on el desenvolupament urbanístic no són cases de veïns, sinó segones residències i instal·lacions turístiques, càmpings i cases rurals. A l’estiu, quan la població del que era un verger es multiplica per tres. A més, per la riquesa de pastures i per tradició, abunden les explotacions ramaderes disperses i endinsades en camps, però sense l’ajuda del mosaic interceptor del foc que produeixen els sembrats

Per aquestes dues característiques, les autoritats van haver d’afrontar el problema afegit d’evacuar o confinar 89.763 persones a la zona centre i 16.000 a Castelló. La situació té pocs precedents en quantitat de veïns i en extensió geogràfica de la zona sotmesa a mesures excepcionals. L’últim informe del Ministeri de l’Interior assenyalava ahir 39 poblacions sota ordre d’evacuació a la Comunitat de Madrid i les províncies d’Àvila i Toledo, i set localitats més en aquest àmbit sobre les quals pesen instruccions de confinament.

El protocol que porten les patrulles de la Guàrdia Civil a les seves missions d’evacuació arrenca per una comunicació clara de l’ordre, amb megafonia, o casa per casa si és necessari. A la gent se la instrueix, si dona temps, que porti en una motxilla el just: claus, documentació imprescindible, medicació, mòbil, carregardor del mòbil i diners en metàl·lic. Els veïns reben la instrucció de deixar obertes les portes de les finques o jardins, per permetre el pas dels bombers si és necessari.

Evitar errors

Destil·lat per l’experiència, el personal de Protecció Civil compta amb un modus operandi que l’alça per mirar d’evitar que la gent caigui en errors comuns durant les evacuacions com la temptació, de vegades tràgica, d’agafar l’ascensor. Així, miren d’estendre una sensació de calma perquè la gent actuï "amb serenitat, sense córrer ni cridar", explica un manula de l’Escola Nacional de Protecció Civil. Per als seus tècnics, l’evacuació mateixa en un punt concret, i després de la recepció d’un missatge ÉS Alert als mòbils, comença en el moment en què es difon el missatge oral amb ordre de sortir.

En aquest procés, el personal s’esforça que el contingent evacuat utilitzi només les vies habilitades pel comandament per sortir del poble, una urbanització o una àrea precisa, evitar la dispersió que després pogués multiplicar la dificultat del rescat. Sovint, es fa també prohibint l’ús del cotxe particular, per evitar embussos.

Ordres per complir

De la mateixa forma, els tècnics proven d’evitar que els evacuats s’amuntegin en un punt de la sortida, però sí que busquen que es compleixi la instrucció de veure’s en els punts de reunió, que són claus per a dues funcions: el triatge de ferits o de necessitats psicosocials i, sobretot, el recompte perquè els serveis d’emergències estiguin segurs que ningú va quedar enrere.

"Les instruccions de les forces de seguretat no són suggeriments, cal complir-les", insisteix el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, des que, en el sinistre de Los Gallardos (Almeria), els guàrdies civils que miraven d’evacuar zones aïllades es trobaven amb la resistència desesperada dels veïns a abandonar casa seva i les seves granges.

Tota la cascada d’esdeveniments d’una evacuació sorgeix, abans que res, de la determinació de la gravetat de la situació a la taula de coordinació de l’emergència. L’evacuació de població apareixerà sempre quan aquest nivell d’emergència és 2 o 3. La decisió final sobre l’evacuació l’emet el comandament de l’emergència, en aquest cas el general en cap de l’UME. Pot optar per un confinament si és més segur mantenir la gent en un lloc al qual no poden accedir les flames de la muntanya.

En la decisió influeixen detalls com la velocitat i direcció del vent i l’existència de prou vies de sortida d’una zona determinada. En l’incendi de Madrid, un exemple és el càmping d’El Escorial. El terme d’aquesta localitat madrilenya estava encara lluny de la zona que cremava al costat de Robledo de Chavela, però les autoritats van decidir evacuar-lo divendres a la tarda per evitar que els seus 5.000 inquilins s’encallaran a la carretera El Escorial-Guadarrama en cas d’urgència.

Subscriu-te per seguir llegint