Els delictes a l’aeroport de Barcelona es desplomen un 70% per la pressió policial i les ordres d’allunyament

La lluita contra els delinqüents multireincidents que actuaven gairebé exclusivament a l’aeroport del Prat va començar l’octubre del 2024. Tal com explica a aquest diari el subinspector Joan Alfred Vives, cap de l’Àrea Regional de Seguretat Aeroportuària dels Mossos d’Esquadra, el dispositiu es va posar en marxa quan es va assolir el pic de criminalitat, amb més de 1.000 delictes registrats aquell mes. Des d’aleshores, la pressió policial, acompanyada d’altres mesures judicials, com 69 ordres d’allunyament en 18 mesos, i la seguretat del mateix aeroport, ha permès un important descens dels delictes i l’expulsió dels delinqüents que acudien diàriament per cometre furts i robatoris.

Segons dades de la policia catalana, en els primers sis mesos d’aquest any, els delictes a l’aeroport han descendit un 70% en comparació amb el mateix període del 2025. En concret, durant l’exercici anterior, es van registrar 2.451 fets delictius, davant els 760 comptabilitzats aquest any. El descens és encara més pronunciat en els furts, el delicte més habitual a l’aeroport. Entre gener i juny del 2026 se’n van denunciar 562, davant dels 2.102 registrats en el mateix període del 2025.

Respecte al nombre de detinguts, el 2025 es va registrar una de les xifres més altes dels últims anys, amb 1.242, gairebé un 12% més que el 2024. La forta pressió policial ha fet que, durant el primer semestre del 2026, els delinqüents evitin actuar a les instal·lacions aeroportuàries. Això també s’ha traduït en una caiguda del 77% del nombre de detinguts: se n’han registrat 174, davant dels 765 del mateix període de l’any passat. També els denunciats i investigats han experimentat un descens del 68% en comparació amb l’exercici anterior (137 davant 438).

Des de la policia es remarca que aquestes bones dades s’han aconseguit tenint en compte l’increment del 4% del nombre de passatgers que han passat per l’aeroport aquest any respecte a l’anterior.

Més agents

Aquest descens dels delictes respon al pla d’acció de millora de la percepció de seguretat i atenció a la ciutadania de l’aeroport impulsat pels responsables dels Mossos. A finals del 2024, una vegada finalitzada la Copa Amèrica de vela, es van destinar prop de 80 agents i comandaments més a les instal·lacions aeroportuàries, cosa que va permetre al subinspector Vives dissenyar operatius amb patrulles uniformades i de paisà que recorrien les terminals.

«Hi va haver un abans i un després» d’aquest reforç de personal, explica el subinspector, que afegeix que, amb més policies, es va abordar la multireincidència. Junt amb la vigilància, es van millorar les tasques d’investigació per poder inculpar els lladres més actius i aconseguir ordres judicials d’allunyament, tant preventives com derivades de sentències, d’aquesta infraestructura.

Des del 2024 s’han dictat 69 ordres d’aquest tipus, per les quals els sospitosos no poden acostar-se a menys de 500 metres de la infraestructura aeroportuària. En el dia d’avui, la meitat es troben actives. Aquesta situació fa que, si els Mossos detecten per les càmeres de seguretat un lladre amb una mesura en vigor, se’l pugui aturar per un nou delicte de trencament.

A més, recentment un jutge també ha dictat una ordre perquè una persona amb comportaments violents que es trobava de forma permanent en una de les terminals fos expulsada pels incidents que provocava quan es trobava sota els efectes de l’alcohol o les drogues, en els quals fins i tot va arribar a amenaçar amb un ganivet. En la seva resolució, el jutjat va tenir en compte que l’aeroport és una «infraestructura crítica» per la seva importància estratègica i de seguretat en què no poden registrar-se aquest tipus d’episodis.

Més càmeres

Juntament amb la pressió policial i judicial, els Mossos també han comptat amb la col·laboració d’Aena, el gestor de l’aeroport, per incrementar la seguretat: s’han augmentat el nombre de vigilants i s’han instal·lat més càmeres de videovigilància i millorat la seva definició per poder captar millor els delinqüents i així identificar-los. També s’ha derivat personal de l’aeroport a les entrades per filtrar l’entrada de persones.

El subinspector remarca que aquest «dret d’admissió» dels qui arriben a les instal·lacions està avalat pel Govern i l’Advocacia General de l'Estat, i respon a normatives europees, per la qual cosa no existeix cap vulneració de la lliure circulació. A més, els Mossos d'Esquadra també han renovat les seves instal·lacions a l'aeroport per millorar l'atenció a les persones que han estat víctimes d'un delicte o que s'hi adrecen per denunciar-lo.

Persones sense llar

Més enllà de les intervencions policials a l’aeroport, els Mossos, el Departament de Drets Socials i els Ajuntaments de Barcelona i el Prat van firmar l’any passat un conveni per atendre les persones sense llar que vivien a les instal·lacions i poder derivar-les a centres on rebre una solució social i sanitària. «Hi va arribar a haver més de 200 persones dormint a l’aeroport», assenyala el subinspector. La gran majoria eren persones vulnerables, moltes d'edat avançada. Entre aquest col·lectiu hi havia homes i dones amb malalties cròniques, problemes de salut mental i addiccions, una combinació de factors que podia derivar en episodis conflictius.