Els focs reactiven les crides a un pacte d’Estat que continua encallat

Aquest estiu la voracitat del foc s’està deixant sentir més aviat i amb més virulència. No ha acabat encara l’agost i ja s’han calcinat prop de 172.000 hectàrees arreu del país. Davant la magnitud de l’emergència, les administracions estan mirat de treballar de manera coordinada per fer front a l’envit de les flames, tot i que s’ha vist que sense deixar de banda l’enfrontament polític. I dins d’aquest xoc s’han colat, un any més, les crides del Govern i del partit del PP a buscar un pacte d’Estat.

Ara es repeteixen les mateixes paraules que fa un any i la poca predisposició a l’acord. Fa dies que Pedro Sánchez i la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, demanen una entesa entre les diverses forces polítiques per fer front a la situació. No obstant, al PP recorden que ells ja van fer la seva proposta fa gairebé un any i que no se l’ha tingut en compte per part de l’Executiu. No obstant, en les mesures plantejades per uns i pels altres hi ha diverses coincidències que afavoririen un possible acord.

¿Què planteja cada un?

Va ser després dels incendis que van assolar Extremadura, León i Galícia l’agost passat quan el Govern i el PP es van llançar a fer propostes per evitar el que ha tornat a passar aquest any. Alberto Núñez Feijóo va presentar, ja a l’estiu, el seu Plan integral de ayuda, recuperación y prevención para el medio rural y forestal. El text recollia 50 mesures per fer front a les desastroses conseqüències de l’onada d’incendis, i es centrava en tres fases: ajudar, recuperar i prevenir. Pedro Sánchez va fer el mateix explicant el que es va batejar com a Pacte d’Estat davant l’Emergència Climàtica, que incloïa la lluita contra els incendis però també contra altres catàstrofes. Malgrat que l’enfocament de les dues propostes difereix, ja que un és més ampli que l’altre, s’hi poden trobar diverses coincidències.

Millorar la coordinació.

Al llarg d’aquest últim cap de setmana, amb els incendis desbocats a Madrid, Àvila i Toledo, totes les administracions han admès que han tingut una bona coordinació. De fet, el cap de l’Executiu va comparèixer davant dels periodistes al costat dels presidents autonòmics de les zones afectades pels focs (Andalusia, Castella–la Manxa, Castella i Lleó, Generalitat València, no així amb la presidenta de la Comunitat de Madrid). No obstant, millorar aquest aspecte és una prioritat per a Sánchez i Feijóo.

El cap de l’Executiu va proposar crear una Agència Estatal de Protecció Civil i Emergències per millorar la "presa de decisions per part de les administracions", un Pla Nacional d’Interconnexió i Interoperabilitat d’Informació i un catàleg nacional de capacitats operatives, entre altres coses. Feijóo, per la seva banda, va oferir aprovar el Mecanisme Nacional de Resposta de Protecció Civil i una nova llei de Coordinació de Serveis de Gestió d’Incendis i Salvament i establir criteris objectius per a la mobilització de tots els recursos.

Més efectius.

Cada any, la discussió gira entorn del nombre de professionals contractats per fer front als incendis i les plantilles que treballen per prevenir-los. Tant el Govern com el PP consideren necessari ampliar-los. Els populars, en el seu pla, proposen "prou mitjans per a l’esforç en la lluita antiincendis", reforçant l’estructura de l’UME i del Seprona. Tot això, assenyalen, està en mans de l’Executiu central.

El Govern, en el seu pacte d’Estat, parla del "redimensionament i reforç per part de totes les administracions públiques dels mitjans tècnics necessaris". A més, proposen la creació d’un Cos Facultatiu de Tècnics de Protecció Civil per a la resposta davant catàstrofes i la creació d’equips professionals permanents per a mesures preventives i operatives.

Rapidesa en les ajudes.

A la destrucció del paisatge s’afegeix que els incendis també comporten el desallotjament de milers de persones i, en els pitjors casos, la destrucció de les seves llars. Només en l’última setmana més de 100.000 persones han hagut d’abandonar els seus habitatges. L’Executiu va plantejar la creació d’un fons "amb recursos nacionals i autonòmics" que permeti "accelerar l’entrega d’ajuts a les llars, empreses i municipis afectats". En el cas del PP, la proposta és més concreta i planteja oferir un paquet estatal d’ajuts per danys personals, compensació per danys a habitatges, línies de crèdit, exempcions fiscals i que les ajudes s’atorguin de manera automàtica.

El pes del rural.

El PP i el Govern coincideixen que la prevenció d’incendis passa per recuperar l’activitat a la muntanya, reforçar la ramaderia extensiva i utilitzar la PAC per pagar agricultors i ramaders per netejar i conservar el territori. Les diferències apareixen als instruments: el PP aposta per incentius fiscals, reformes legals i flexibilització dels aprofitaments forestals, mentre que el Govern desenvolupa un model més tècnic basat en cremes prescrites, mosaics agroforestals, pagaments per serveis ecosistèmics, boscos resistents i ocupació verda rural.