Els megaincendis posen a prova les grans evacuacions
Els enginyers forestals reclamen plans preventius que incloguin itineraris segurs i punts d’estada per a la població

La Guàrdia Civil, en l’operació per l’incendi a Mijares (Àvila). | ALBERTO ORTEGA / EUROPA PRESS
Germán González
Els incendis que aquest estiu assolen bona part d’Espanya han provocat l’evacuació de més de 84.000 persones, principalment de localitats de les províncies de Madrid, Àvila, Toledo i Castelló. En l’última dècada s’han disparat les xifres de desallotjats pel perillós avanç de les flames cap a nuclis de població.
El 2016, la campanya forestal va acabar amb unes 12.000 persones evacuades de manera preventiva a causa dels incendis. Si es compara aquesta xifra amb els més de 84.000 desallotjaments registrats aquest estiu fins ara, el nombre s’ha multiplicat per set en 10 anys. Segons les dades de l’Informe Anual de Seguretat Nacional, abans de la pandèmia, el 2019, van ser evacuades preventivament 17.654 persones; el 2020, 7.497; el 2021, 6.346; el 2022, any marcat per grans incendis, 30.143; el 2023, 26.316; el 2024, 6.827, i el 2025, 42.913.
Els incendis han afectat aquest any zones molt més poblades. Les flames han arribat a masses forestals pròximes a habitatges i urbanitzacions, i han posat en risc la seguretat dels seus habitants. Per això, les autoritats han optat per ordenar el confinament o, en els casos més greus, l’evacuació preventiva. Els avisos enviats a través del sistema ES-Alert informen la ciutadania sobre com actuar.
Els serveis d’emergència consideren que el confinament sol ser l’opció més segura, tenint en compte els riscos derivats tant del foc com del fum. En cap cas recomanen l’autoevacuació. Quan resulta necessari desallotjar una població, els equips d’emergència recorren els habitatges per avisar personalment els veïns i organitzar la sortida de manera ordenada.
Els especialistes consideren necessari reforçar la planificació en tots els municipis amb risc de patir grans incendis. El Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Forestals i Graduats en Enginyeria Forestal i del Medi Natural (COITF) reclama la implantació de plans preventius que incloguin itineraris segurs d’evacuació, punts d’estada per a la població, sistemes d’alerta i infraestructures de defensa davant l’avanç de les flames.
L’entitat recorda la importància d’actuar sobre l’anomenada interfície urbanoforestal, és a dir, els espais on les edificacions entren en contacte amb la muntanya i on el foc pot arribar a les construccions.
Fer cas de les autoritats
"Una evacuació ha de ser anticipada, ordenada i realitzada per itineraris que hagin sigut avaluats com a segurs per la direcció de l’emergència. Sortir tard, utilitzar camins no indicats o desplaçar-se sense conèixer l’evolució de l’incendi pot incrementar greument l’exposició al risc", adverteixen des del COITF, que insisteix en la importància de seguir sempre les instruccions de les autoritats i evitar improvisar rutes alternatives.
Un altre dels grans reptes per als ajuntaments és disposar d’infraestructures adequades per acollir les persones evacuades, una necessitat cada vegada més important.
Subscriu-te per seguir llegint
- Un veí de Fonollosa de 40 anys mor en una sortida de via a la C-37z, a Manresa
- L’aigua de l’aire condicionat no sempre s’ha de llençar: aquests són els usos que li pots donar
- Una web ultracatòlica ataca sor Lucía aprofitant l’entrevista a la seva germana
- El ‘gap year’ guanya terreny a Espanya: per què cada vegada més joves paren un any abans de la universitat
- La Llei de Propietat Horitzontal et protegeix: si et toca ser president de la comunitat i tens més de 70 anys, pots demanar que et rellevin
- Localitzen el cos de la mare de la jove de Berga desapareguda en el terratrèmol de Colòmbia
- Els Mossos enxampen dues persones que havien sostret productes per valor de 393 euros de tres supermercats
- Sílvia Caballol, psicòloga i escriptora: 'Entre l’excés de feina i el buit de la inacció hi ha un punt fèrtil: el de l’activitat amb sentit