Les hectàrees cremades a Espanya se sextupliquen en un any

Fa menys d’una dècada, un gran estudi científic sobre els incendis a Espanya va apuntar que, a causa de l’avanç del canvi climàtic, cap al 2050, gran part del país es veuria afectat per una successió de grans focs forestals que, en molts casos, superarien la capacitat d’extinció. "El que en el pitjor dels escenaris esperàvem per al 2050 és el que estem veient ara a diversos punts del país", afirma Javier Madrigal, investigador de l’Institut de Ciències Forestals (INIA-CSIC), que fa 25 anys que investiga sobre incendis a Espanya.

El veredicte, afirma, és clar. "Hem entrat oficialment en l’era dels megaincendis. La situació registrada en els últims anys ho indicava. I els registres d’aquest any ho confirmen", afirma l’especialista, que, en una entrevista amb EL PERIÓDICO, recorda que aquest any ja han cremat més de 172.000 hectàrees forestals. Sis vegades més que l’any passat per aquestes mateixes dates.

Els registres parlen clar. Des de començament d’any ja s’han registrat 35 grans focs forestals, davant els 11 comptabilitzats en aquest període durant el 2025. Aquest estiu, sense anar més lluny, només unes setmanes, Espanya ha viscut dos dels incendis més grans de la seva història i un dels més mortífers de les últimes dècades. El 9 de juliol, a Los Gallardos (Almeria), un foc va calcinar més de 5.400 hectàrees i va acabar amb la vida de 13 persones.

Una setmana més tard, el 16 de juliol, a la zona de La Mierla (Guadalajara) es va iniciar un foc que va acabar calcinant més de 35.000 hectàrees i que, en aquell moment, es va definir com el segon més gran mai registrat al país, tan sols per darrere dels incendis d’Ourense, Lugo i Lleó de l’any passat, que, al seu torn, van sumar gairebé 38.000 hectàrees. Tan sols uns dies més tard, el 22 de juliol, a Burgohondo (Àvila) es va iniciar un foc que ja ha cremat més de 50.000 hectàrees i que es consolida com el més gran mai registrat i que encara no s’ha aconseguit extingir.

Més de 85.000 evacuats

Els bombers lluiten en aquests moments contra almenys quatre grans incendis forestals a Àvila, la serra oest de la Comunitat de Madrid, Toledo i la Vall d’Uixó, a Castelló. En molts casos, els especialistes afirmen que aquests focs són "extremadament difícils" d’abordar i que superen la capacitat d’extinció dels mitjans. En total, a causa d’aquests esdeveniments, s’ha hagut d’evacuar d’urgència més de 85.000 persones. Es tracta de la xifra més alta mai registrada de persones desallotjades pel foc.

Fa tan sols una dècada, el 2016, la xifra d’evacuats per incendis forestals a Espanya no va superar els 12.000. Però en els últims anys, sobretot a partir del 2022, quan es van començar a registrar incendis més intensos, aquesta xifra ha anat creixent exponencialment fins a arribar als 42.000 de l’any passat i a la xifra rècord d’aquest any.

"Hem entrat en l’era dels incendis que no es poden apagar", adverteix Víctor Resco de Dios, professor d’Enginyeria Forestal i Canvi Global de la Universitat de Lleida. Segons explica l’especialista en declaracions al Science Media Center, el que estem veient aquest any són "incendis que cremen amb la intensitat de diverses bombes atòmiques" a causa de "tota l’energia emmagatzemada a les muntanyes, en forma de biomassa", i de "tota l’energia dessecant de l’atmosfera, fruit de cremar combustibles fòssils de manera indiscriminada".

En aquests casos, afirma Resco, molts incendis estan "fora de capacitat d’extinció" i, per tant, l’única opció segura és evacuar la zona, atacar els flancs per evitar-ne l’expansió i esperar que el foc es consumeixi per si sol. "Estem sent testimonis d’una situació sense precedents d’incendis forestals extrems simultanis que generen el seu propi clima i superen la capacitat d’extinció", afegeix Imma Oliveras, directora de recerca de l’Institut de Recerca per al Desenvolupament (IRD) i especialista de l’Institut de Canvi Ambiental de la Universitat d’Oxford, que recorda que aquesta onada d’incendis també està causant estralls a França.

En aquesta mateixa línia es pronuncia Núria Prat-Guitart, responsable de l’Àrea de Ciència Aplicada i Coneixement de la Fundació Pau Costa, al recordar que "el nombre de confinaments, evacuacions i habitatges destruïts registrats aquest estiu supera sens dubte el de qualsevol temporada d’incendis anterior a Europa".

Subscriu-te per seguir llegint