El drama de la calor per als sensellar

Peio Sánchez, rector de Santa Anna, és el cap visible d’un dels recursos principals per a les persones sense llar a Barcelona, l’Hospital de Campanya d’aquesta parròquia, en el qual prop de mig miler de persones participen d’alguna en les tres àpats que es donen diàriament. Per segon any consecutiu, l’església ha obert aquest estiu un refugi climàtic diürn per a aquest col·lectiu.

Funciona des de l’1 de juliol fins a finals de setembre, a partir de les 10.00, quan els usuaris de Santa Anna ja han esmorzat, i fins a les 18.00, abans que se serveixin els sopars. No poden pernoctar allà perquè l’església no compleix les condicions per a això, segons va advertir l’Ajuntament de Barcelona quan es va començar a obrir per als dies de fred extrem. El fred pot ser dur, sobretot combinat amb pluja, afirma Sánchez, que remarca que els que dormen al carrer pateixen més en aquests mesos que a l’hivern.

"Les onades de calor cada vegada són més fortes. Notem que per als sensellar és més difícil el temps de la calor que el del fred. És més fàcil protegir-se del fred. Un racó, una manta, poden ser refugis. De la calor és bastant més difícil protegir-se’n. Abans, la de l’estiu era una època millor per al que era al carrer, primer perquè se n’anava a la platja, on tenia dutxa i on podia dormir més fresc, a prop del mar", deia dimarts.

Allargar el període d’obertura

Fa tres anys, assenyala, que a Santa Anna han detectat que la situació és "molt més difícil" que abans per als sensellar quan la calor crema. Entre altres aspectes, perquè si el fred extrem a la ciutat pot donar-se en moments més puntuals, la calor desmesurada és ara una realitat durant prop de tres mesos almenys. "Ens fregim des del mes de maig".

Després hi ha les raons òbvies: "Et pots refugiar a casa, però en el cas dels sensellar, no n’ hi ha, de casa. Et pots refugiar en un bar, però ells no poden entrar a un bar. Et pots refugiar a El Corte Inglés, però ells no hi entren, perquè van amb el carro". El mateix passa amb els espais de refugi, en els quals, per exemple, no poden entrar amb el seu gos, que tants tenen, ni les seves coses.

"El fet és que han de passar gairebé tot el temps al carrer". La nit s’ha tornat més complicada que uns anys abans per als que no tenen un lloc per dormir: "La nit a Barcelona, a la zona de platja i al centre de ciutat, és una festa. I la gent que està de festa no deixa dormir als que viuen al carrer. I aquest és un fet que s’afegeix al problema de la calor".

Brots psicòtics

Una altra conseqüència, els problemes sanitaris: "Hi ha hagut processos de deshidratació forts. La gent no se n’adona que es deshidrata i es comença a marejar. Després, hi ha les cremades. Es queden adormits i es desperten amb tot el cos cremat. A Santa Anna ja portem aquest estiu 10 processos de cremades greus que hem tractat i que en alguns casos fins i tot hem hagut de derivar a l’hospital, si tenien febre i si hi havia riscos d’infeccions posteriors a la cremada", explica.

També hi ha un problema amb els fàrmacs: "És una dificultat per a les persones que viuen al carrer conservar la medicació amb tanta calor. És un problema més radical en els diabètics, perquè la insulina s’ha de conservar fresca. També és el cas d’algunes de les medicacions psiquiàtriques", explica. Després, amb la calor s’aguditzen els episodis de salut mental. Una cosa que passa també en casos de situacions depressives i de brots psicòtics. "Estem havent de reforçar l’atenció i l’acompanyament en salut mental". "¿Què fa l’administració? Doncs no suficient". Sánchez assenyala una altra anomalia: a l’hivern, si un sensesostre mor de fred al carrer això se sap, i se’n fa un còmput. Una cosa que no passa a l’estiu, denuncia.

Subscriu-te per seguir llegint