Els alumnes dels cicles d’FP a Catalunya pugen un 32% en 6 anys

En un moment en què una part significativa de l’alumnat percep l’escola tradicional com desconnectada de la seva vida quotidiana, per abstracta i teòrica, la formació professional (FP) ha experimentat un creixement espectacular. Entre els cursos 2018-2019 i 2024-2025, la matrícula de cicles formatius de grau superior a Catalunya ha passat de 61.264 a 77.413 alumnes (un augment del 26,4%), i la dels cicles de grau mitjà ha ascendit de 44.292 a 60.526 alumnes (un 36,7% més). De mitjana, un 32%. Aquest increment, a més, ha contribuït a reduir les xifres d’abandonament escolar primerenc, que en els mateixos anys han caigut del 17% al 13,5%. En aquest context, els hubs d’FP acceleren a Barcelona a l’abric d’aquest nou interès per la formació pràctica de la generació TikTok.

Tot i que l’interès s’ha accelerat en els últims sis anys, el seu creixement es va iniciar ja amb la crisi del 2008, quan l’FP va experimentar un fort impuls. En aquell moment, molts van interpretar aquest auge com la contrapartida de l’expulsió dels joves del mercat laboral. No obstant, des d’aleshores, l’FP ha continuat creixent de manera sostinguda, fins a transformar profundament el mapa de l’educació postobligatòria i les vies d’accés a la universitat, a la qual cada vegada arriben més estudiants procedents d’un cicle de grau superior. "Aquest fenomen revela un canvi profund i estructural, i s’ajusta a necessitats a les quals l’ensenyament més acadèmic no sempre aconsegueix donar resposta", assenyala Andreu Termes, investigador de l’Institut Metròpoli i membre de l’Interdisciplinary Group on Educational Policies de la UAB.

"El batxillerat està pensat fonamentalment per accedir a la universitat. Quan parles amb els joves sobre per què decideixen estudiar FP, acostuma a aparèixer el motiu pedagògic; valoren que sigui una formació més pràctica i concreta", prossegueix l’investigador, que afegeix també el factor de la immediatesa. "Ningú estudia batxillerat per quedar-se únicament amb aquest títol. Una persona de 16 anys que escull aquesta via s’imagina una trajectòria de, com a mínim, set anys més d’estudis. L’FP, en canvi, s’adapta molt millor a la incertesa: es prova un grau mitjà i després es passa a un grau superior", afegeix Termes, que remarca que "l’FP s’adapta millor a les trajectòries no lineals". Per exemple, una persona que no obté el títol de l’ESO [la graduació en la secundària obligatòria ha caigut del 93% al 87% entre els cursos 2019-2020 i 2023-2024] pot cursar una FP bàsica que li obri les portes a un grau mitjà que li permeti continuar estudiant.

Prestigi social

Com a últim factor que explica el creixement de l’FP, Termes assenyala l’"innegable" augment del seu prestigi social, malgrat que, admet, en el marc de l’escola encara és considerada una via de segona. Encara persisteix la lògica que els perfils més acadèmics estudiïn batxillerat, i els menys, FP. "Si tens bones notes, t’orientaran al batxillerat, tot i que tu tinguis molt clar que vols dedicar-te a algun ofici", apunta l’especialista, que també remarca que el creixement de l’FP s’ha produït malgrat la gran desigualtat territorial que acusen els cicles. "A Catalunya, hi ha una FP a dues velocitats: Barcelona i la resta. A Barcelona, hi ha uns hubs increïbles, i a moltes altres ciutats petites, els cicles són un desert", conclou Termes, que posa especial èmfasi en la falta de places públiques en els graus sanitaris fora de la capital.

Junt amb l’anàlisi, les dades de preinscripció a FP a Barcelona per al curs vinent confirmen la tendència. Tatiana Soler, responsable d’FP del Consorci d’Educació de Barcelona, apunta que, per exemple, el grau superior d’Imatge per al Diagnòstic ha rebut 648 sol·licituds per a 59 places (entre les quals hi ha un gruix d’alumnes que fan la preinscripció en un grau superior com a pla b per si no accedeixen al grau universitari que desitgen). Més enllà d’aquest col·lectiu volàtil i específic, els aspirants superen amb escreix les places. En aquest sentit, Soler remarca que no es pot incrementar el nombre de places en aquests estudis concrets –igual que passa en altres camps– perquè no hi ha tants hospitals que disposin d’aquests aparells per oferir pràctiques. "A l’hora de créixer hem de poder oferir els estudis complets i això inclou assegurar pràctiques per a tothom", reflexiona.

En aquest context, la preinscripció per al curs vinent als centres d’FP públics de Barcelona ha crescut un 5,9% en els cicles de grau mitjà i un 6,5% en els superiors. Entre les novetats, destaca la bona acollida de les noves titulacions implantades a l’Institut Picasso, a Ciutat Meridiana, especialment el grau mitjà de Manteniment de Material Rodant Ferroviari, que ha rebut 47 sol·licituds per a 30 places. Per la seva banda, l’Institut de Gastronomia gairebé triplica la demanda, al passar de 86 a 318 preinscripcions, la majoria, això sí, concentrades en cuina, ja que hi ha vacants en els cursos de sala: tothom vol ser cuiner, i molt pocs, cambrers.

Paper clau de l’orientació

Soler insisteix en la importància de l’orientació. "Ens hem de preguntar quins imaginaris professionals existeixen i treballar per ampliar-los, de manera que siguin més diversos i plurals: és important que la gent conegui més professions i tingui accés a referents diferents", assegura la responsable d’FP del Consorci, que remarca que la demanda i les eleccions dels estudiants també depenen de les professions que coneixen.

L’Institut de Sant Pau [hub sanitari vinculat a l’Hospital de Sant Pau] és un altre dels centres de nova creació –es va posar en marxa el setembre passat– que més ha incrementat les sol·licituds: aquestes han crescut un 35%. Maite Fons, la seva directora, coincideix amb Termes i Soler que Barcelona està sent un referent en la transformació de l’FP. "L’FP forma professionals i aquests s’han de formar a prop dels llocs on les seves competències seran necessàries", assegura la directora del Sant Pau, que ara es troba en un edifici provisional al carrer de Lepant (al costat de l’hospital), però que s’ubicarà de manera definitiva al recinte modernista.

Fons coincideix també que l’FP pot aplicar metodologies d’aprenentatge més actives i motivadores per a l’alumnat [projectes, reptes i participació en concursos i programes]. Les xifres parlen per si soles. El seu Programa de Formació i Inserció (PFI) d’Auxiliar ha obtingut 92 preinscripcions per a 16 places; la demanda per al grau mitjà de Cures Auxiliars d’Infermeria ha sigut de 251 per a 180 places, i a Laboratori s’han preinscrit 234 persones per a 60 places. "L’àmbit sanitari és molt atractiu", assenyala Maite Fons. "Creix la tendència a triar l’FP com a primera opció; per sort, per a moltes famílies fer FP és ja una opció de primera", conclou Tatiana Soler.

Subscriu-te per seguir llegint