El cos necessita vuit dies de vacances per recuperar-se

Ahir van començar vacances 1,5 milions de catalans i 8,2 milions de treballadors de la resta de l’Estat, una pausa necessària per preservar la salut.Aquest divendres, 31 d’agost, comencen vacances 1,5 milions de catalans i 8,2 milions de treballadors de la resta de l’Estat. El gran ‘xupinada’ del descans no només obre un període lliure de matiners i de notificacions del mòbil, sinó que també permet activar una pausa necessària per preservar la salut corporal i cerebral. Però, ¿quant temps necessita realment l’organisme per recuperar-se? L’evidència científica apunta que són necessaris almenys vuit dies per començar a deixar enrere l’estrès acumulat durant l’any. I el més sorprenent: els efectes del descans poden mantenir-se entre 20 i fins a 43 dies després de la reincorporació a la feina.La pregunta arriba a grans gambades: ¿quant temps necessita realment l’organisme per recuperar-se? Investigacions recents ajuden a respondre a aquesta qüestió. De fet, l’evidència científica apunta que són necessaris almenys vuit dies per començar a deixar enrere l’estrès acumulat durant l’any. I el més sorprenent: els efectes de l’ dens –tot i que sovint sembla que es quedin a la porta de l’oficina o en la gestió del primer contratemps– poden mantenir-se entre 20 i fins a 43 dies després de la reincorporació laboral.

No n’hi ha prou només amb un pont o amb un cap de setmana llarg perquè l’organisme deixi enrere l’estrès acumulat durant els mesos de feina. Un estudi publicat a la revista BMC Public Health , liderat per científics de la Universitat d’Innsbruck, revela que a partir del vuitè dia de vacances va ser quan els participants de l’estudi van millorar significativament el seu benestar i la qualitat del son, a més de registrar canvis positius en el sistema nerviós autònom, encarregat de regular funcions involuntàries com la resposta a l’estrès.No n’hi ha prou amb un pont o un cap de setmana llarg perquè l’organisme deixi enrere l’estrès acumulat durant mesos de feina. Un estudi publicat a la revista ‘BMC Public Health’, liderat per científics de la Universitat d’Innsbruck, revela que a partir del vuitè dia de vacances és quan els participants milloren significativament el seu benestar i la qualitat del son, a més de registrar canvis positius en el sistema nerviós autònom, encarregat de regular funcions involuntàries com la resposta a l’estrès.

Els investigadors destaquen que el temps de descans és clau per a la recuperació. "Si es descansa només un parell de dies el cos no és capaç de desconnectar i relaxar-se del tot, per activar els mecanismes de recuperació es necessita un període de vacances més llarg", assenyalen.Els investigadors destaca que el temps de descans és un factor clau per a la recuperació. "Si es descansa només un parell de dies el cos no és capaç de desconnectar i relaxar-se completament, per activar els mecanismes de recuperació es necessita un període de vacances més llarg", assenyalen.

Un benestar prolongat

Però la recuperació no acaba aquí. Una vegada que l’organisme aconsegueix desconnectar, els efectes del descans es prolonguen molt més enllà de l’últim dia de vacances. Una anàlisi publicada el 2025 al Journal of Applied Psychology, que reuneix resultats de més de 30 estudis internacionals, conclou que l’impacte positiu de les vacances es prolonga molt més del que es creia.Però la recuperació no acaba aquí. Una vegada que l’organisme aconsegueix desconnectar, els efectes del descans es prolonguen molt més enllà de l’últim dia de vacances. Una anàlisi publicada el 2025 al ‘Journal of Applied Psychology’, que reuneix els resultats de més de 30 estudis internacionals, conclou que l’impacte positiu de les vacances es prolonga molt més del que es creia fins al moment.

Els investigadors van observar que, fins i tot després de reincorporar-se a la feina, les persones mantenen un nivell de benestar superior al que tenien abans del període de descans. Estimen que aquest no torna completament als valors inicials fins a entre 20 i 43 dies més tard.Els investigadors van observar que, fins i tot després de reincorporar-se a la feina, les persones mantenen un nivell de benestar superior al que tenien abans del període de descans i estimen que aquest no torna completament als valors inicials fins a entre uns 20 i 43 dies més tard.

L’estudi desmunta la idea que els efectes positius de les vacances desapareixen immediatament en tornar a l’activitat laboral. "El descans aconseguit durant les vacances no desapareix el primer dia de tornada a la rutina, sinó que el nostre cos és capaç de mantenir-lo un temps malgrat que torni a estar sotmès a l’estrès de la feina", diuen els especialistes.L’estudi desmunta així la idea que els efectes positius de les vacances desapareixen immediatament al tornar a la feina. "El descans aconseguit durant les vacances no desapareix el primer dia de tornada a la rutina, sinó que el nostre cos és capaç de mantenir-lo un temps malgrat que torni a estar sotmès a l’estrès del treball", apunten els especialistes.

Els beneficis de les vacances tenen també una explicació biològica. L’evidència acumulada en neurociència mostra que uns dies de desconnexió permeten al cervell sortir de l’estat d’alerta permanent al qual sol estar sotmès durant la rutina laboral.Els beneficis de les vacances tenen també una explicació biològica. L’evidència acumulada en neurociència mostra que uns dies de desconnexió permeten al cervell sortir de l’estat d’alerta permanent al qual sol estar sotmès durant la rutina laboral.

El descans redueix l’estrès crònic, disminueix l’activitat dels circuits cerebrals relacionats amb l’amenaça i facilita la recuperació de l’escorça prefrontal, que és essencial per a l’atenció, la planificació, la presa de decisions i el control dels impulsos. En reduir la sobrecàrrega mental, el cervell recupera una part de la seva capacitat per concentrar-se i gestionar la informació.El descans afavoreix la reducció de l’estrès crònic, disminueix l’activitat sostinguda dels circuits cerebrals relacionats amb l’amenaça i facilita la recuperació de l’escorça prefrontal, una regió essencial per a funcions com l’atenció, la planificació, la presa de decisions i el control dels impulsos. Al reduir la sobrecàrrega mental, el cervell recupera part de la seva capacitat per concentrar-se i gestionar la informació de forma més eficient.

Les vacances s’associen amb una millora de la memòria i la flexibilitat cognitiva, és a dir, la capacitat per generar idees noves, adaptar-se a situacions canviants i resoldre problemes. Períodes de descans d’entre dues i tres setmanes afavoreixen especialment aquesta funció, cosa que podria explicar per què moltes persones tornen a la feina amb més claredat mental i creativitat.Les vacances també s’associen amb una millora de la memòria i de la flexibilitat cognitiva; és a dir, la capacitat per generar idees noves, adaptar-se a situacions canviants i resoldre problemes. De fet, està comprovat que períodes de descans d’entre dues i tres setmanes afavoreixen especialment aquesta funció, cosa que podria explicar per què moltes persones tornen a la feina amb una sensació de claredat mental i creativitat.

L’evidència científica assenyala que el descans de les responsabilitats laborals influeix més en el benestar psicològic que una pausa en l’ús de les xarxes socials.També en contra de mites molt estesos, els estudis també apunten que desconnectar del mòbil té un impacte modest en el nostre benestar. De fet, l’evidència científica apunta que el descans de les responsabilitats laborals té un impacte molt més gran en el benestar psicològic que una simple pausa en l’ús de les xarxes socials. Els investigadors assenyalen que deixar d’utilitzar plataformes com Instagram, TikTok o Facebook durant uns dies no produeix millores consistents en el benestar emocional i tampoc van trobar que una pausa més llarga oferís més beneficis."Deixar les xarxes socials no fa que un se senti millor. Abstenir-se temporalment d’aquestes plataformes pot no ser el mètode més eficaç per millorar el benestar individual", assenyalen els especialistes"Deixar les xarxes socials no fa que un se senti millor, abstenir-se temporalment d’aquestes plataformes pot no ser el mètode més eficaç per millorar el benestar individual", apunten els especialistes.

Subscriu-te per seguir llegint