«Ens va sorprendre el preu de la piscina»: La Bassa de Sabadell atreu milers de catalans convertida en símbol de l’estiu

Són les 11.00 h i, tot i que la calor ja estreny, l’ambient és més calmat de l’habitual. Des dels altaveus comença a sonar música mentre desenes de nens corren cap als tobogans i es forma una cua gairebé automàtica. Els para-sols s’obren a poc a poc a poc sobre la gespa, algunes famílies busquen un racó on trobar ombra i els primers banyistes es llancen a l’aigua. És l’últim divendres de juliol i a la Bassa de Sabadell es nota. Molts casals d’estiu ja han acabat i la piscina municipal viu una d’aquelles jornades de treva que, segons els qui la freqüenten, desapareixeran quan arribi el cap de setmana.

Inaugurada el 1986, just fa 40 anys, la Bassa s’ha convertit amb el pas del temps en un dels grans símbols de l’estiu sabadellenc. Cada temporada reuneix milers de persones procedents no només de la ciutat, sinó també de Barcelona i d’altres municipis de l’àrea metropolitana. Monitors de casals, famílies que repeteixen estiu rere estiu, jubilats que busquen escapar de la calor o visitants que descobreixen el recinte per primera vegada conviuen durant unes hores en un espai que molts descriuen com «una platja sense mar».

Exemple de com la fama de la Bassa ha superat els límits de Sabadell són Julián i Carmen, jubilats de Barcelona que no falten a la cita estival. «Cada estiu venim una o dues vegades. Ens agrada perquè és tranquil·la i, a més, és econòmica», expliquen. Per a ells, el trajecte de tot just mitja hora compensa amb escreix. «Aparques bé, arribes de seguida i pots passar tot el dia aquí», resumeixen.

També Miquel i Mireia van decidir desplaçar-se des de Badalona després de rebre la recomanació d’uns coneguts i saber que un dels seus fills ja havia visitat la Bassa amb el casal d’estiu. Van arribar pensant que l’entrada seria més cara. «Ens va sorprendre el preu [6,30 € l’entrada general a partir de 16 anys de dies laborables i 7,90 € els caps de setmana]. Per a una família està molt bé i, a més, tens la zona de pícnic, les taules i moltes activitats per passar el dia», explica. Tot i que reconeixen que a Badalona compten amb la platja, asseguren que un espai com aquest ofereix una alternativa molt completa per passar una jornada en família. «Això allà no ho tenim», resumeixen.

Una tradició per als casals

N’hi ha prou amb recórrer la gespa per comprovar que cada tovallola amaga una història diferent. Hi ha qui fa més de 20 anys que ve cada estiu, qui creua mitja àrea metropolitana perquè considera que val la pena el viatge i qui ha convertit la visita amb el casal en una tradició. A La Bassa, durant juliol i agost, totes aquestes històries acaben compartint el mateix escenari.

La calma, no obstant, dura poc. A mesura que avança el matí arriben més famílies, apareixen nous grups infantils i les cues als tobogans comencen a allargar-se. Els habituals asseguren que la imatge dista molt de la que ofereix la Bassa un dissabte o un diumenge d’agost, quan trobar un buit per estendre la tovallola es converteix en tota una odissea.

Entre els primers a arribar hi ha els nens del Casal de Sant Adrià. Per a ells, la visita és ja una tradició. «Venim cada any. Només escollim aquesta piscina pública perquè té poca profunditat, molta capacitat i està molt vigilada. Som molt fans de La Bassa», explica Mario, un dels monitors. El grup reuneix prop d’un centenar de persones entre nens i acompanyants i aprofita precisament l’últim divendres de juliol perquè saben que trobaran un recinte més espaiós.

La sensació la comparteix Claudia Rutes, monitora del Casal Falcons de Sabadell. Tot i que reconeix que alguns dies coincideixen tants grups que l’espai pot convertir-se en «una petita bogeria», assegura que la instal·lació ofereix les condicions ideals per passar una jornada amb nens. «Al final, si delimites un espai, estan molt còmodes. A més, sempre hi ha diversos socorristes vigilant i això dona molta tranquil·litat. Si passa qualsevol cosa, de seguida ho veuen», afirma.

Estiu en família

Mentre els casals ocupen una part del recinte, les famílies viuen la jornada a un altre ritme. Se les reconeix fàcilment per les cadires plegables, les taules i els para-sols amb què busquen un racó d’ombra des de primera hora. La María fa prop de vint anys que acudeix a la Bassa amb la seva família des de «l’altra punta de la ciutat», com ella mateixa explica. Els seus fills pràcticament han crescut entre aquestes piscines i cada estiu repeteixen la mateixa rutina dues o tres vegades per setmana.

«Els caps de setmana no venim mai. Vam venir una vegada i vam dir: mai més», recorda entre rialles. No culpa els casals, ja que el problema, assegura, no són ells, sinó la gran afluència de famílies que es concentra durant els dissabtes i diumenges. «Ells estan organitzats, mengen junts i amb prou feines molesten. El complicat arriba quan això s’omple de famílies i costa fins i tot trobar un lloc per posar la tovallola».

Tot i així, assegura que val la pena creuar la ciutat per passar el dia a La Bassa. «Aquí estem molt a gust. Fins i tot quan venen grups de persones amb discapacitat tot està molt ben organitzat. Mai hem tingut cap problema», explica mentre observa els seus fills preparar-se per a un altre bany.

Per Elisabeth Paz, veïna de Sabadell i abonada de temporada, la Bassa forma part de la seva rutina estival. Viu a pocs minuts del recinte i aprofita la piscina tres o quatre vegades per setmana al costat de les seves filles. «És una instal·lació molt gran i tant entre setmana com el cap de setmana s’està bé», explica. Considera que disposar d’un espai com aquest és gairebé imprescindible durant els mesos de calor. «Està molt bé que Sabadell tingui una piscina així perquè la gent pugui disfrutar de l’estiu sense haver d’anar-se’n lluny».

Quan el rellotge s’acosta al migdia, la tranquil·litat comença a desaparèixer a poc a poc. Els para-sols ocupen cada vegada més espai, la gespa s’omple de neveres i carros i les cues dels tobogans tornen a créixer. Els habituals saben que només és un avançament del que arribarà durant el cap de setmana, quan trobar un buit lliure resulta gairebé tan complicat com fer-ho en una platja de la costa catalana.

Però aquest últim divendres de juliol ofereix una imatge diferent. Una pausa abans de la bullícia. Un retrat de com una piscina municipal pot convertir-se, durant unes quantes setmanes a l’any, en un lloc on conviuen nens de casal, famílies que creuen mig àrea metropolitana i jubilats que han trobat a la Bassa un refugi per escapar de la calor.