Trump, Meloni i Netanyahu ataquen les polítiques d’Espanya

Sense que ningú al Ministeri d’Afers Estrangers espanyol ho tingués (amb tota probabilitat) al radar, el Govern de Giorgia Meloni va obrir una crisi diplomàtica amb Espanya a l’amenaçar de tancar l’espai Schengen. El detonant va ser, de manera inesperada, la crisi migratòria de Ceuta. Les conseqüències de la sobtada picabaralla continuen sent incertes i la seva viabilitat pràctica resulta, per ara, bastant dubtosa; tant que de moment Itàlia ni ha explicat com pretenia executar l’amenaça, quan és també evident que els partits a Itàlia estan començant a escalfar motors de cara a les eleccions generals de l’any vinent. Però l’episodi ha tingut un altre efecte, potser més significatiu: escenificar un espasme de retrobament polític entre Roma i l’Administració de Donald Trump.

La coordinació es va donar fins i tot en el llenguatge. "El president Donald Trump fa molt temps que adverteix Europa del que passarà si continua aplicant polítiques globalistes d’extrema esquerra, entre les quals les que faciliten la immigració massiva", va ser el comentari la portaveu adjunta de la Casa Blanca, Anna Kelly. "La immigració irregular i incontrolada representa un perill per a la seguretat nacional. Les imatges que arriben de Ceuta demostren com la decisió del Govern de Madrid de donar la ciutadania espanyola, i per tant europea, més de 500.000 immigrants irregulars és profundament errònia i incentiva el tràfic d’éssers humans", va coincidir el ministre d’Exteriors d’Itàlia, Antonio Tajani, al confondre a més la concessió d’un permís de residència amb la ciutadania del pla migratori espanyol.

Tot això, a més, amb un antecedent molt recent. Això és, la reunió, convocada fa dues setmanes pel secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, amb representants de 66 països en una cimera internacional per "combatre els extremistes d’esquerra", una trobada en què també va participar Itàlia juntament amb altres països europeus. Una reunió, batejada informalment com la cimera "Antifa", que a més va venir acompanyada d’una convocatòria de subvencions de fins a tres milions de dòlars amb l’objectiu declarat de finançar col·lectius i fundacions europees alineades amb l’ideari del moviment MAGA.

L’altre rerefons: les eleccions generals previstes a Itàlia per al 2027, que ja han posat en evidència, una vegada més, la competició en curs per l’anomenat "efecte Vannacci". El controvertit general Roberto Vannacci, convertit en eurodiputat de la Lliga després de l’èxit editorial dels seus manifestos ultraconservadors, s’ha transformat en el principal referent de l’ala més radical. El seu creixent protagonisme i exabruptes que imposa l’exercici del Govern empenyen tant Fratelli d’Italia, el partit de Meloni, com la Lliga.

Tant que el primer a encadenar la metxa va ser Matteo Salvini. El líder de la Lliga va reclamar dijous passat la suspensió de Schengen "per defensar les fronteres i protegir els italians". Fa temps que analistes han interpretat sobretot com el reflex de la creixent necessitat del lliguista per intentar recuperar protagonisme en un espai polític on fa temps que el seu partit perd terreny davant de posicions encara més radicals.

Pocs minuts després va prendre la paraula Tajani, líder de la centrista Forza Italia. Es va declarar "favorable al tancament de l’espai Schengen amb Espanya" i va expressar la seva "plena confiança en la tasca del ministre de l’Interior, Matteo Piantedosi". Va tancar la seqüència la mateixa Meloni, ja amb un to més institucional, tot i que sense alterar el fons del missatge: "Les imatges que arriben de Ceuta són impressionants i demostren, una vegada més, que la immigració clandestina fora de control representa una amenaça concreta per a la seguretat de les fronteres europees", va dir la primera ministra. "Itàlia no es quedarà de braços plegats. Estem convocant els organismes competents i, a resultat d’aquestes reunions, estem preparats per intervenir fins i tot amb instruments extraordinaris per defensar les fronteres i la seguretat dels ciutadans, com la suspensió de l’espai Schengen amb Espanya", va afegir.

Propaganda

Peppe Provenzano, responsable d’Exteriors del Partit Democràtic, va acusar Meloni d’obrir una crisi diplomàtica amb Espanya i va denunciar que l’Executiu recorre "cada dia a la propaganda més miserable" mentre "Espanya creix un 2,7% i Itàlia es manté estancada, amb salaris cada vegada més baixos i un cost de la vida cada vegada més insuportable".

A més d’Itàlia i els Estats Units, també es van sentir crítiques contra Espanya per part d’Israel. En aquest cas, de l’ambaixador israelià a les Nacions Unides, Danny Danon, que en un missatge a X va demanar que el Govern de Sánchez expliqui "per què continua mantenint enclavaments colonials a l’Àfrica" en lloc de "donar lliçons a Israel". Aquestes declaracions van ser desacreditades per la màxima responsable de l’Ambaixada d’Israel a Espanya, l’encarregada de negocis Dana Erlich: "El comentari fet per l’ambaixador d’Israel a l’ONU sobre el tema no representa la posició de l’Estat d’Israel", va dir. Ceuta mai ha format part del Regne del Marroc. Pertany a la Corona espanyola des del 1580, abans de l’existència de l’Estat marroquí modern. El Marroc considera que la presència espanyola constitueix una forma de colonialisme. L’ONU no inclou Ceuta en la seva llista de territoris no autònoms pendents de descolonització, informa Mario Saavedra.