La crisi de Ceuta qüestiona la col·laboració migratòria de Rabat

Per sortir del pas de les duríssimes crítiques rebudes per l’oposició pel gir inesperat de la postura d’Espanya sobre el Sàhara Occidental el 2022, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, sempre ha exhibit dos beneficis de la nova relació amb Rabat: els màxims de cooperació econòmica i els mínims d’entrades de migrants il·legals des del Marroc.

El president del Govern, Pedro Sánchez, va insistir divendres, des de Ceuta, en la reducció d’arribades d’immigrants durant aquests anys de nova harmonia amb la monarquia alauita. Però l’entrada d’unes 50.000 persones a la ciutat autònoma espanyola posa en entredit aquesta col·laboració.

La convocatòria de milers de marroquins a través de xarxes socials era fàcilment perceptible pels serveis d’intel·ligència marroquins. L’absència de gendarmes per evitar l’assalt genera dubtes. ¿Quina responsabilitat té Rabat en la crisi migratòria? ¿És una mena de represàlia política, com la crisi del 2021? ¿De què ha servit l’acostament d’Espanya iniciat el 2022, després de la ruptura de la tradicional posició d’equilibri sobre el Sàhara Occidental?

"El control fronterer i migratori va ser la principal contrapartida que va treure el Govern espanyol del canvi d’actitud de Sánchez sobre el conflicte del Sàhara Occidental", recorda Irene Fernández-Molina, professora de Relacions Internacionals de la universitat britànica d’Exeter. "Jo sempre he pensat que era un benefici feble, perquè podia canviar en funció de la voluntat política o de la pressió dels fluxos migratoris. El control migratori s’ha convertit en l’arma principal per al Marroc i per a tots els països del sud del Mediterrani que controlen els fluxos migratoris cap a la UE".

Sánchez va parlar divendres de "violació de la integritat territorial espanyola" per descriure l’assalt fronterer a Ceuta, "ciutat espanyola". Però va evitar culpar directament el Govern del país magribí. Va posar el pes dels esdeveniments sobre les màfies migratòries, que haurien aprofitat la recent sentència del Tribunal Suprem, que anul·la les devolucions en calent dels que travessin nedant la frontera. Però bona part dels que van entrar ho van fer per voluntat pròpia, sense l’aparent intervenció de tercers.

"¿Quines màfies hi pot haver involucrades aquí? ¿La dels venedors de flotadors? És molt difícil sostenir aquest discurs en vista de les imatges", apunta Fernández-Molina. "És possible que s’acumulés més gent de l’habitual a la frontera amb Ceuta i Melilla, però, arribat un punt, la passivitat intencionada de les forces de seguretat marroquines ha sigut clau".

Els esdeveniments són la crisi bilateral més greu que s’ha produït entre els dos països des de fa un lustre. En públic, Espanya i el Marroc coordinen les versions. ¿I en privat? "Albares segueix en contacte permanent amb el seu homòleg marroquí, Nasser Bourita, per reforçar la coordinació del retorn de totes les persones cap al Marroc", van assegurar fonts del Ministeri d’Exteriors a aquest diari. Però no van informar sobre si s’ha elevat alguna queixa diplomàtica o per què no es va convocar l’ambaixadora marroquina, Karima Benyaich. Ara prioritza la col·laboració per desfer el greuge.

Rabat ha utilitzat anteriorment la immigració com a element de "xoc híbrid" contra Espanya. El 17 de maig del 2021, les forces de l’ordre marroquines van permetre (i fins i tot van incitar, segons analistes) l’entrada de milers de persones a Ceuta. Era una resposta a la decisió de permetre l’entrada a Espanya de Brahim Ghali, líder del Front Polisario i nèmesi del Marroc, per ser hospitalitzat durant el covid. El Marroc va retirar la seva ambaixadora i va suspendre el diàleg. Mesos després va començar la tasca espanyola de recompondre relacions amb Rabat. Va sortir del Govern la ministra Arancha González Laya, responsable de l’entrada de Ghali, i va ser substituïda per Albares.

El 14 de març del 2022, els espanyols es van assabentar per una filtració marroquina que Sánchez havia enviat una carta a Mohamed VI en la qual assegurava que considerava la seva proposta de convertir el Sàhara Occidental en part del Regne del Marroc en una autonomia com la "més seriosa, realista i creïble", i així trencava la tradicional neutralitat espanyola sobre la descolonització de la seva antiga província. L’acostament va tenir efecte. Es va restablir la normalitat en les relacions diplomàtiques. Es va proposar un nou full de ruta bilateral, la Declaració conjunta Espanya-Marroc del 7 d’abril del 2022, que establia una col·laboració en matèria migratòria.

Va començar a funcionar. El Govern presumia de la disminució d’arribades d’immigrants. Per exemple, el març del 2025, Albares va dir: "Durant el 2024 s’han registrat menys arribades irregulars a les costes espanyoles que a altres regions del Mediterrani central i oriental, una disminució d’un 5% respecte a l’any anterior". Era el discurs d’anys anteriors.

Madrid ha decidit, almenys públicament, mostrar sintonia amb Rabat i han utilitzat un llenguatge similar per apuntar que la crisi té origen en la decisió del Suprem sobre les devolucions de persones que accedeixen nedant i les màfies.

Tensions sobre Algèria

També es parla d’un possible càstig a Espanya per la reobertura d’una nova etapa "constructiva" amb Algèria després de la visita de Sánchez del 20 de juliol. Tot acostament a Algèria enfada el Marroc, perquè els dos països estan enfrontats per disputes frontereres, pel Sàhara Occidental i la supremacia estratègica al Magrib. El Govern nega que hi hagi relació entre la visita de Sánchez a Algèria i el nou assalt fronterer. "La relació amb el Marroc és excel·lent i no es veu afectada per la bona relació amb Algèria. La coordinació migratòria i en altres temes és molt intensa", responen des d’Exteriors. El Marroc insisteix que en la relació amb Espanya no hi ha cap problema i manté el "ferm compromís" en la qüestió migratòria. "Els recents intents d’entrada irregular no responen de cap manera a una voluntat de les autoritats marroquines d’afavorir la immigració irregular", asseguren fonts diplomàtiques del país magribí.

Subscriu-te per seguir llegint