Febre inversora en ‘start-ups’ de ‘molècules màgiques’ per al cos

El 20 de juliol, a la borsa de Suïssa es va anunciar una operació que ofereix lectures més enllà de l’esfera econòmica: Samsung Biologics, la filial per a recerques biomèdiques de la firma tecnològica coreana, va llançar una oferta de compra pel 100% de PoliPeptide, farmacèutica helvètica especialitzada en l’elaboració de medicaments basats en pèptids. La teleco va oferir 1.580 milions d’euros i va afegir una prima per a cada accionista del 40% sobre el preu de l’acció, unes magnituds que, tan llamineres, van cridar l’atenció dels mercats.

En l’àmbit del sector farmacèutic d’avantguarda, però, no hi va haver reaccions d’estranyesa, ja que la recerca biomèdica relacionada amb els pèptids és ara mateix la que promet més retorns econòmics, atès el fort interès que han despertat i les enormes expectatives que hi ha posades per a tota mena de tractaments. De fet, l’Ozempic va ser el primer fàrmac basat en pèptids que va obrir la porta a aquesta nova indústria en explosió.

Diners a carretades

Els pèptids s’anuncien com a "molècules màgiques" capaces de modificar l’organisme i fer que es comporti com volem davant objectius com aprimar-nos, rejovenir la pell, desenvolupar la musculatura, dormir més bé, incrementar la capacitat intel·lectual i fins i tot allargar la vida. Fascinades per aquest horitzó, als EUA, i molt particularment a Silicon Valley, grans fortunes del sector tecnològic han invertit importants quantitats en empreses emergents (start-ups) biomèdiques de nova creació, amb l’esperança de ser els primers a beneficiar-se de les seves descobertes.

És el cas de Sam Altman, director executiu d’OpenAI, que ha invertit 180 milions de dòlars en la firma de recerca de pèptids Retro Biosciences i consumeix habitualment metformina, convençut que així guanyarà 10 anys de vida. O Peter Thiel, el cofundador de PayPal, que finança diverses empreses de biotecnologia dedicades a crear fàrmacs per eliminar cèl·lules associades a l’envelliment. O Bryan Johnson, el financer multimilionari impulsor del protocol Blueprint, consistent en la ingesta d’una sèrie de medicaments, el seguiment d’estrictes rutines diàries i la transfusió de plasma del seu fill amb la finalitat de semblar més jove.

La connexió techy no és pas casual, perquè la filosofia que mou aquesta nova farmacopea recorda molt la que inspira les grans corporacions digitals. Planteja que, tenint en compte que l’organisme respon a les ordres que li dona un sistema operatiu biològic, només necessitaríem piratejar aquest sistema operatiu perquè es comporti com vulguem.

Promesa de miracles

En aquesta lògica, els pèptids es perceben com la clau mestra que obrirà les portes d’una nova era en la medicina, i els seus impulsors es perfilen com els biohackers que faran possible –i protagonitzaran– aquest miracle. "Els pèptids estan canviant la manera d’entendre la medicina moderna i el seu veritable potencial per al futur. Converteix-te en biohacker i recupera l’energia, la claredat i el control de la salut", proposa l’argentí Marcos Apud, divulgador d’aquesta mena de teràpies, a les xarxes socials, en què té diversos milions de seguidors.

L’èxit de l’Ozempic fa de catalitzador d’aquest fenomen. L’eficàcia que aquest medicament i altres de la seva mateixa família –com el Wegovy o el Mounjaro, basats en el pèptid sintètic semaglutida– demostren per combatre la diabetis i aconseguir sorprenents pèrdues de pes atrau grans inversions en aquest sector biomèdic, amb l’esperança de sintetitzar molècules que serveixin per a moltes altres aplicacions mèdiques. El mercat mundial de teràpies basades en pèptids està valorat actualment en 50.000 milions d’euros, però es preveu que abans d’una dècada s’haurà duplicat.

La indústria del benestar creix amb un vertigen que recorda la febre de l’or, però avui dia continua marcada per més dubtes que no pas certeses. Hi conviuen molècules amb uns efectes que han sigut provats i la comercialització és legal –tot i que requereixi recepta mèdica, com la semaglutida–, amb cremes i sèrums elaborats a base de pèptids per millorar l’elasticitat de la pell, i amb altres solucions que, obertament, prometen trucar-nos el cos perquè visquem més anys.

No totes aquestes expectatives són igual de realitzables. "Els pèptids poden modular determinades vies de l’organisme, però no programen el cos a voluntat. L’organisme funciona com una xarxa complexa, i intervenir en una via pot produir beneficis, però també efectes no desitjats", adverteix la doctora Inka Miñambres, de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN). Segons l’opinió d’Eric Topol, prestigiós científic nord-americà responsable d’haver seqüenciat el genoma de 1.400 superancians a la recerca dels secrets de la longevitat, "el consum experimental de pèptids no té fonament i és temerari".

Buit legal

En un món globalitzat com és l’actual, el buit legal que impera en aquest incipient negoci fa possible que avui es puguin comprar fàrmacs injectables fets a base de pèptids a internet que s’anuncien com l’elixir de l’eterna joventut, procedents la majoria de les vegades de laboratoris xinesos, però que no tenen la supervisió de l’Agència Europea de Medicaments ni de la FDA nord-americana. Molts d’aquests medicaments es presenten acompanyats d’una etiqueta que adverteix: "Només per a recerca". Malgrat tot, es posen a l’abast de consumidors particulars.

"Cal ser especialment prudents amb els productes que es comercialitzen com a promotors de la longevitat sense estar autoritzats. Alguns d’aquests compostos provenen d’estudis molt limitats i d’altres poden alterar vies hormonals, metabòliques o de creixement", recorda la doctora Miñambres. Des de la FDA recorden: "Ni tan sols sabem en què consisteixen molts dels productes d’aquesta mena que avui estan en circulació".

Ara com ara, no s’han registrat complicacions greus de salut per aquests fàrmacs, tot i que l’any passat dues dones van acabar hospitalitzades a Las Vegas després de rebre injeccions de pèptids en una conferència sobre antienvelliment. "Els pèptids obren possibilitats reals per tractar malalties amb una precisió que abans no teníem. Però la innovació ha de passar els filtres de sempre: assajos rigorosos, qualitat de fabricació, avaluació a llarg termini i regulació independent", adverteix Miñambres.

Subscriu-te per seguir llegint