Un estudi forense vincula els ofegaments de menors a Catalunya a desigualtats socials: més de la meitat eren estrangers

Un estudi impulsat per l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) juntament amb l’Agència de Salut Pública de Catalunya assenyala que hi ha diferències entre els ofegaments de menors a Catalunya dels últims anys i que podrien estar relacionats amb desigualtats socials.

La investigació ha analitzat retrospectivament les 39 morts de menors per ofegament a Catalunya entre 2019 i 2023. En concret, es van analitzar variables com l’edat, el sexe, la nacionalitat i el lloc de l’ofegament. La majoria de les víctimes eren homes (74,4%) i tenien una edat mitjana de 6,5 anys. Més de la meitat, el 56,4%, eren de nacionalitat estrangera, la majoria oriünds de països africans, segons indiquen els autors.

Els casos es produeixen principalment a l’estiu i hi ha diferències al lloc de l’ofegament: mentre que en piscina són més habituals els ofegaments de víctimes de nacionalitat espanyola, els estrangers moren més en platges, rius o aigües interiors. Per als investigadors aquests paratges requereixen més coneixement del medi aquàtic, més supervisió i habilitats específiques de seguretat que en una piscina.

Per això consideren que aquesta dada pot ser un possible reflex de desigualtats socials, econòmiques, educatives i d’accés als recursos de prevenció. L’estudi també apunta que alguns nens i adolescents poden trobar barreres per accedir a programes d’aprenentatge de la natació o a activitats aquàtiques educatives, sigui per factors econòmics, culturals o per haver arribat al territori en edats en les quals aquestes oportunitats són menys accessibles.

Vuit ofegats a l’any

L’estudi, publicat en l’edició d’abril i juny de la Revista Espanyola de Medicina Legal, assenyala que en els cinc anys s’han registrat una mitjana de vuit menors ofegats a Catalunya. Els investigadors consideren que per reduir els ofegaments infantils requereix una millora de l’actuació coordinada entre administracions, sistema sanitari, centres educatius i entitats comunitàries a més d’incorporar la prevenció.

Per això, reclamen mesures com la supervisió constant dels nens, l’ensenyament de la natació, la millora de la seguretat de les piscines i la sensibilització de les famílies. Juntament amb això insten a reforçar iniciatives que garanteixin la igualtat d’oportunitats en l’accés a activitats aquàtiques segures i programes d’aprenentatge de la natació, especialment entre els col·lectius que poden trobar més obstacles per participar.

Els investigadors creuen que els professionals sanitaris, educatius i comunitaris podrien exercir un paper rellevant promovent hàbits segurs i identificant situacions de vulnerabilitat que requereixen un suport específic per a aquesta formació en riscos.

Últims casos

L’estudi cobra especial rellevància atenent els últims episodis relacionats amb menors morts mentre es banyaven aquest estiu a Catalunya. A mitjans de juliol, dos germans bessons d’11 anys van morir ofegats mentre es banyaven al riu Ter, a Manlleu. Havien nascut a Ghana i no sabien nedar.

També a Tarragona, on un nen de 12 anys i dos més de 13 van morir mentre es banyaven en una zona rocosa a prop de la coneguda com a Cova del Gos. Dues de les víctimes eren d’origen marroquí i les seves famílies van demanar ajuda per poder repatriar els cossos fins al Marroc.