BCN obliga un club de Montjuïc a obrir la piscina al públic

Barcelona ha guanyat una piscina pública descoberta aquest estiu, en unes instal·lacions gairebé centenàries. Es tracta de la zona de bany del Centre Esportiu Municipal (CEM) Tennis Montjuïc, un espai públic conegut pel club privat que el gestiona des del 1951, la Reial Societat de Tennis Pompeia. Segons fonts municipals i de l’entitat a EL PERIÓDICO, la piscina ha obert per primera vegada al públic general aquest estiu a petició de l’Ajuntament de Barcelona.Barcelona ha guanyat una piscina pública descoberta aquest estiu, en unes instal·lacions que en realitat són gairebé centenàries. Es tracta de la zona de bany del Centre Esportiu Municipal (CEM) Tennis Montjuïc, un espai de titularitat pública conegut popularment pel nom del club privat que el gestiona des del 1951, la Reial Societat de Tennis Pompeia. Segons confirmen fonts municipals i de l’entitat a EL PERIÓDICO, la piscina ha obert el primer estiu al públic general a petició de l’Ajuntament de Barcelona.

Fins ara només es permetia el pas als socis, així com als seus acompanyants com a convidats. El 2025 el consistori va renovar per a 10 anys la concessió de l’espai al club. Al novembre van començar cinc mesos d’obres per a la reforma integral de la piscina per adaptar-la a la normativa actual i el 22 de juny va entrar en vigor una tarifa per a accessos puntualsFins ara només es permetia el pas als socis i sòcies, així com als seus acompanyants com a convidats, que disfrutaven en exclusiva d’aquest oasi. El 2025 el consistori va renovar per a 10 anys la concessió de l’espai al club. En aquest marc, al novembre van començar cinc mesos d’obres per a la reforma integral de la piscina per adaptar-la a la normativa actual i aquest 22 de juny ha entrat en vigor una tarifa per a accessos puntuals.. L’entrada general costa 12 euros i s’ha de reservar a través de la web del CEM amb un mínim de tres dies d’antelació perquè l’aforament és limitat. Obre els set dies de la setmana de 9.00 a 20.30 hores.Crida l’‘entrada general’, costa 12 euros i s’ha de reservar a través de la web del CEM amb un mínim de tres dies d’antelació perquè l’aforament és limitat. "Si avui algú volgués anar no podria, ja que l’aforament és ple", justifica un treballador. Obre els set dies de la setmana de 9.00 a 20.30 hores.

L’equipament està situat al carrer de la Foixarda, número 2-4, al costat del Poble Espanyol. La novetat s’ha publicitat poc pels canals oficials, però xarxes socials com Instagram i Tik Tok l’estan donant a conèixer a tota velocitat. La seva posició elevada, just a sobre el barri de la Font de la Guatlla, li confereix unes vistes panoràmiques.L’equipament està situat al carrer de la Foixarda, número 2-4, al costat del Poble Espanyol. La novetat s’ha publicitat poc pels canals oficials, però xarxes socials com Instagram i Tik Tok l’estan donant a conèixer a tota velocitat. La seva posició elevada, just sobre el barri de la Font de la Guatlla, li confereix vistes panoràmiques: "La piscina permet veure tota la ciutat", afegeix la mateixa font.

La piscina és un servei complementari per al centre esportiu. Està focalitzat en l’aprenentatge de tennis i pàdel, amb 11 pistes de diferents modalitats. La quota mensual que paguen els abonats és similar a la de molts gimnasos municipals de la ciutat (65,70 euros, al voltant de la meitat per a sèniors i menors). Per incorporar-s’hi cal pagar 350 euros d’inscripció i per rebre classes cal sufragar cursos complementaris.La piscina en realitat és un servei complementari per al centre esportiu. Està focalitzat en l’aprenentatge de tennis i pàdel, tasca per a la qual compta amb 11 pistes de diferents modalitats. La quota mensual que paguen els abonats és similar a la de molts gimnasos municipals de la ciutat (65,70 euros, al voltant de la meitat en cas de sèniors i menors), però per incorporar-se cal pagar 350 euros d’inscripció i per rebre classes cal sufragar cursos complementaris.

Amb el pagament de la nova entrada general, els banyistes poden disfrutar dels vestidors i les dutxes, solàrium amb gespa, lloguer de tovalloles, sala de musculació, restaurant, una sala de televisió i una altra per a jocs. El petit aparcament exterior és només per als socis que paguen un extra mensual. Els que no aconsegueixin plaça per aforament poden anar a les altres 14 piscines descobertes municipals disponibles aquest estiu a Barcelona. Estan operatives del maig al setembre i ofereixen activitats i tarifes variades. Si es compleixen els terminis, a mitjans de mes s’estrenarà la setzena, al CEM la Sagrera.Amb el pagament de la nova entrada general, els banyistes també poden disfrutar dels vestidors i dutxes, solàrium amb gespa, lloguer de tovalloles, sala de musculació, restaurant, una sala de televisió i una altra per a jocs. El petit aparcament exterior és solo per als socis que paguen un extra mensual. Els que no aconsegueixin plaça per al dia desitjat per raons d’aforament poden acudir a les altres 14 piscines descobertes municipals disponibles aquest estiu a Barcelona. Són operatives del maig al setembre i ofereixen activitats i tarifes molt variades. Si es compleixen els terminis, a mitjans de mes s’estrenarà la setzena, al CEM la Sagrera.

Un club burgès centenari

La clau d’aquesta obertura al públic tan tardana és la història del club. Es remunta al 1908, amb la construcció del Santuari de Pompeia al 450 de l’avinguda Diagonal, a pocs passos del passeig de Gràcia, punt de trobada de la burgesia del moment. El pare Rupert, secretari del llavors cardenal Vius i Tutó, va impulsar diverses activitats culturals i recreatives per als feligresos, gestionades per un patronat privat. Va ser la llavor de la Societat Esportiva Pompeia, que promovia l’esport entre els joves de classe alta. El tennis aviat va ser el favorit i el patronat va llogar terrenys a la travessera de Gràcia a l’altura del carrer Santaló per obrir unes pistes formidables.

El 1925 el club ja s’havia emancipat plenament del santuari de la Diagonal. Va sobreviure a la Guerra Civil i fins i tot a la primera postguerra, però no va poder suportar la incipient especulació immobiliària. A principis dels anys 50 va demanar auxili a l’ajuntament franquista, que li va oferir fer-se càrrec d’unes pistes de tennis gairebé abandonades a Montjuïc, construïdes per a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Des d’aleshores el club està establert a la muntanya i és un referent consolidat en el tennis català.El 1920 la seva influència va quedar acreditada amb la concessió per part de la Casa Reial del permís per afegir al seu nom l’adjectiu ‘Reial’. El 1925 el club ja s’havia emancipat plenament del santuari de la Diagonal. Va sobreviure a la Guerra Civil i fins i tot a la primera postguerra, però no va poder suportar la incipient especulació immobiliària. A principis dels anys 50 va demanar auxili a l’ajuntament franquista, que li va oferir fer-se càrrec d’unes pistes de tennis gairebé abandonades a Montjuïc, que havien sigut construïdes per a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Des d’aleshores el club està establert a la muntanya i és un referent consolidat en el tennis català.