Què és i què no és un ‘coliving’

Els últims anys s’ha enfilat l’oferta dels anomenats colivings, models d’habitatge compartit que gestionen empreses privades. L’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament els descriu com a modalitat habitacional que té com a idea principal viure en comunitat, amb espais comunitaris i espais privatius. La regulació del coliving apareix al decret llei 50/2020, que permet crear habitatges més petits amb espais comuns complementaris. Segons la normativa, han de tenir un espai privat mínim 24 m2 i espais comuns complementaris de com a mínim 6 m2 , si bé la suma de tots dos no pot ser inferior a l’establerta per la normativa d’habitabilitat, que en el cas de Barcelona és de 40 m2 . El Sindicat de Llogateres alerta de l’especulació que ha desencadenat, ja que es fragmenten pisos ja existents per esprémer-ne la rendibilitat.

El mercat de les habitacions havia sigut minoritari i en molts l’activitat s’exercia sense contractes. Després de l’eclosió d’aquesta fórmula de convivència, el Govern el va regular a finals del 2025. Qui lloga una habitació des del gener té dret al fet que la suma dels arrendaments de les habitacions no superi el límit de lloguer aplicable a aquest habitatge tant com a residència habitual com en un ús temporal no recreatiu. No ha de pagar honoraris per la contractació, pot exigir contracte i també denunciar clàusules abusives.

Subscriu-te per seguir llegint