Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Ni apunyalaments mortals, ni cessió de Ceuta al Marroc, ni vols directes a Itàlia: els bulos de la crisi migratòria

Els principals rumors i desinformacions que han circulat a les xarxes després dels fets del 30 i 31 de juliol

Migrants al costat d'una platja de Ceuta

Migrants al costat d'una platja de Ceuta / Reduan Dris / EFE

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Ona Sindreu Cladera, Ariadna Mañé, Alba Tobella, Ruth Pérez Castro, Marc Masip (Verificat)

Després de la crisi migratòria i humanitària viscuda a Ceuta, la desinformació ha inundat les xarxes. Des de motius inventats que explicarien el que ha passat, fins a solucions cridaneres que ignoren els tractats europeus, passant per exageracions i descontextualitzacions dels fets ocorreguts els darrers dies, desmentim els bulos més difosos durant l'última setmana.

Com sol passar en notícies d'aquest abast, des del primer moment s'han viralitzat a les xarxes socials imatges i vídeos descontextualitzats per enterbolir la conversa. En les primeres hores es va difondre un vídeo de centenars de persones, suposadament magribines, que caminaven en una mateixa direcció per uns turons àrids. "Això és el que està baixant ara mateix del Marroc per continuar entrant a Ceuta", assegurava una publicació a X vista més de 310.000 vegades, que incloïa una petició: "Es demana difusió, necessitem veu per aturar això".

'Això', en realitat, era un pelegrinatge a la muntanya on, suposadament, es va aturar l'Arca de Noè després del diluvi bíblic, que també apareix a l'Alcorà. Es tracta d'una de les activitats estrella d'un festival musulmà que es va celebrar a Turquia a principis de juliol. Aquesta caminada religiosa ara s'ha reconvertit en una prova més d'una gran narrativa que parla d'"invasió".

Imatges descontextualitzades per promoure la idea d'"invasió"

La idea desinformativa de 'l'immigrant invasor' no només se sosté amb vídeos de molts suposats migrants: també es legitima amb la idea enganyosa que les persones nascudes a l'estranger són més violentes, o delinqueixen més, que les nascudes a Espanya. Una cosa que ja hem verificat en el passat: la ciència no ha aconseguit traçar una línia de causalitat entre el fet de ser immigrant i cometre més crims. Desigualtats d'oportunitats educatives i laborals, diferències econòmiques i biaixos policials i judicials són alguns dels motius que podrien explicar la sobrerepresentació d'estrangers en les xifres de detinguts i empresonats, segons diversos estudis.

En tot cas, durant la crisi migratòria de Ceuta s'han publicat multitud d'imatges de suposada violència per part dels migrants, però moltes estan tretes de context. Per exemple, un vídeo d'uns nois brandant matxets en un vaixell, acompanyat d'un text que buscava escampar el terror: "Més homes musulmans en edat militar continuen arribant a Europa en vaixell. Són soldats, i això és una guerra religiosa". Però aquest vídeo no és actual i, de fet, fa mesos que es publica en diferents contextos, sense proves que es tracti de persones migrants.

Tampoc és actual el vídeo d'un home sense samarreta colpejant el vidre d'un autobús, suposadament perquè la conductora havia rebutjat les seves insinuacions sexuals. Vox el comparteix des del 2021, però el seu origen no és clar.

Però si alguna cosa va aixecar el pànic en les primeres hores de dissabte va ser la notícia de la mort d'un jove immigrant a mans d'un altre, que l'hauria apunyalat. És fals. Es va viralitzar un vídeo gravat a plena llum del dia on un home colpejava un altre al coll, que queia a terra. Però a les imatges no hi ha rastre de cap arma blanca: la Guàrdia Civil va confirmar a Verificat que havia estat un cop de puny, i que la víctima estava bé. No hi ha cap informació oficial sobre cap homicidi. Això sí, hi va haver dos ferits per arma blanca.

Desinformació per IA, entre la sàtira i la crítica policial

La IA tampoc no hi ha faltat. Tot i que s'ha utilitzat per recrear de manera més vistosa imatges virals, com la d'un policia marroquí apedregant un migrant a la ciutat de Fnideq, al sud de Ceuta, la majoria dels casos que hem verificat s'emmarquen en una campanya de burla i estigmatització de les persones migrants, i de ridiculització de la policia fronterera.

Per exemple, la IA va generar un vídeo d'un tanc anomenat 'Bacon squad' (Escamot del bacó) llançant cansalada a persones musulmanes. O en un altre 'fake' que combinava masclisme i grassofòbia, es va inventar una situació en què una agent de la Policia Nacional deixava passar els migrants a través de la tanca mentre reduïa amb una pistola tàser un home espanyol que volia travessar legalment la frontera. Altres acusaven l'Exèrcit de tractar "massa bé" les persones migrants.

Una llei inexistent dels EUA que traspassa Ceuta al Marroc

A les xarxes socials s'ha especulat des del primer moment sobre el paper dels Estats Units, molt crítics amb Pedro Sánchez, en la crisi de Ceuta. Tot i que encara hi ha poca informació sobre què va fallar perquè 50.000 persones travessessin la frontera (l'Audiència Nacional ho vol investigar), hi ha qui ja ha trobat una explicació: una suposada llei dels Estats Units que va aprovar "el traspàs de Ceuta i Melilla al Marroc" fa tan sols dues setmanes, segons va denunciar un congressista republicà crític amb Trump.

Una evidència enganyosa: cap llei nord-americana no diu això. El text polèmic, que parla de "territoris marroquins administrats per Espanya", no és una llei, sinó un informe no vinculant d'una comissió parlamentària que, malgrat el llenguatge provocador, no demana ni aprova cap traspàs de sobirania. Una cosa que en cap cas es podria fer per aquesta via.

Meloni parla de tancar Schengen quan Ceuta ja és fora

Quan la situació a la frontera ja s'havia estabilitzat, qui va ocupar portades va ser la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, amb el seu pla de suspendre l'espai Schengen per a les persones provinents d'Espanya. Un missatge polític basat en la por segons el qual les persones que hagin travessat irregularment la frontera poden viatjar a la Península i, des d'allà, a altres països europeus com Itàlia.

Una suposada solució tan complicada des del punt de vista logístic com aparentment innecessària. L'espai Schengen, format per 29 països que permeten la lliure circulació transfronterera, no inclou Ceuta ni Melilla. En aquest sentit, les ciutats autònomes espanyoles estan aïllades del continent: per travessar la Mediterrània cal passar un control policial, cosa que impossibilitaria que algú que ha travessat irregularment la frontera amb el Marroc pogués volar o navegar fins a la Península. Per no parlar d'Itàlia.

Tracking Pixel Contents