Comiat a l'UCI a Alacant: l'últim adeu d'un yorkshire al seu amo

L'Hospital Universitari Sant Joan d'Alacant ha fet possible que un pacient ingressat a la Unitat de Cures Intensives (UCI) pogués acomiadar-se del seu gos durant les seves últimes hores de vida. L'actuació, desenvolupada dins del protocol d'atenció al final de la vida del centre, va permetre complir el seu últim desig sense comprometre la seguretat assistencial.

El pacient, un home d'edat avançada, patia una malaltia refractària al tractament mèdic, és a dir, que no responia de manera adequada als medicaments i les teràpies convencionals, fet que significa que els símptomes persisteixen o l'afecció continua avançant malgrat haver intentat les opcions estàndard recomanades pels metges. L'home havia expressat a l'equip sanitari el seu desig de tornar al seu domicili per morir acompanyat del seu gos i de la seva família. Tanmateix, el seu estat clínic feia inviable el trasllat, ja que necessitava tractament intravenós de suport vital que no es podia retirar sense provocar un desenllaç immediat.

L’estat clínic de l’home feia inviable el trasllat al domicili, ja que necessitava tractament intravenós de suport vital

Voluntat

Davant d’aquesta situació, els professionals de la UCI van buscar una alternativa que permetés respectar, en la mesura del possible, la voluntat del pacient sense comprometre la seguretat assistencial.

La cap del Servei de Medicina Intensiva, Gloria Pérez, explica que el pacient “estava plenament conscient i ens va manifestar que volia morir amb el seu gos. Com que no era possible traslladar-lo al seu domicili per la seva situació clínica, vam buscar la manera de complir aquest desig dins de l’hospital".

Humanitzar el final de la vida

L’equip va consensuar el procediment amb el Servei de Medicina Preventiva i la subdirecció mèdica de l’Hospital de Sant Joan. L’existència d’una habitació específica per a l’atenció al final de la vida, aïllada de la resta de la unitat, va permetre organitzar la trobada amb totes les garanties. Aquest espai prioritza el confort, la intimitat del pacient terminal i l’acompanyament permanent dels seus familiars, allunyant-se de l’entorn fred o purament clínic d’una unitat convencional, i és present cada vegada en més hospitals i residències de persones grans.

La família va traslladar a l’hospital el yorkshire terrier, company de vida del pacient, i el va portar fins a l’habitació, on l’home va poder acariciar-lo i compartir amb ell uns últims moments, acompanyat també pels seus familiars i pels professionals que l’atenien.

Segons Gloria Pérez, aquest tipus d’actuacions “reflecteixen la importància d’adaptar l’assistència a les necessitats individuals de cada persona quan l’objectiu terapèutic passa a ser el confort i l’acompanyament”.

Vincles afectius

Aquesta ha estat la primera ocasió en què una mascota accedeix a la Unitat de Cures Intensives de l’Hospital Universitari Sant Joan d’Alacant. L’experiència posa de manifest el valor de la humanització en l’atenció al final de la vida, entesa com una assistència que integra les cures clíniques amb el respecte als desitjos, els vincles afectius i les necessitats emocionals dels pacients.

L’actuació es va dur a terme amb l’autorització expressa de la família per a la seva difusió pública i preservant en tot moment la identitat i la intimitat del pacient.