L’impacte de la calor extrema en la gent gran eleva els ofegaments

Les onades de calor han disparat les morts per ofegament a Catalunya. Segons dades de Protecció Civil, des que va començar la temporada de bany han mort 30 persones a platges, piscines i rius. És la xifra més elevada que s’ha registrat fins ara. Durant tot l’estiu del 2025, per exemple, el còmput va ser de 28 morts, és a dir, en tres mesos es van ofegar dues persones menys que les que ara han perdut la vida en només un mes i mig. El perfil de la víctima més freqüent és el d’un home d’edat avançada, estressat a nivell tèrmic, que ja arrossegava patologies prèvies i pateix un xoc a l’entrar a l’aigua. Davant d’aquest repunt, la Generalitat, Salvament Marítim i la Guàrdia Civil fan una crida a extremar la prudència, però també donen context a aquest balanç i remarquen que les altes temperatures han multiplicat l’afluència de banyistes.

Sergio Delgado, subdirector general de Planificació i Programes de Protecció Civil de la Generalitat, explica que la temporada de bany ha arrencat a Catalunya amb molta calor i sense dies dolents per anar a la platja. Amb prou feines hi ha hagut jornades plujoses, ni tan sols ennuvolades. Cada dia de juny i juliol ha sigut bo per anar a fer un bany.

Gerardo Gantes, cap de Salvament Marítim a Catalunya, explica per la seva banda que, a més de l’augment de banyistes, la calor també ha incrementat les embarcacions recreatives pilotades, sovint, per persones amb poca experiència. I Enrique Ballesteros, cap del Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques del (GEAS) de la Guàrdia Civil, assenyala, per últim, que els accidents vinculats al busseig han sigut més que en anys anteriors. En definitiva, més activitat aquàtica i subaquàtica que, en conseqüència, ha fet que augmentin els incidents.

Ofegats silenciosos

A finals de juny tres menors, de 12 i 13 anys, van morir ofegats a la platja de l’Arrabassada de Tarragona. Aquest accident continua sota investigació, però les característiques que envolten les morts d’aquests nens suposen un fet aïllat, remarquen des de Protecció Civil, perquè el perfil de la resta de persones que han perdut la vida a l’aigua aquest 2026 és diferent.

La immensa majoria dels ofegats a Catalunya són homes, de més de 65 anys, i que arrossegaven patologies prèvies, sobretot problemes de cor. Aquests ofegaments, al contrari del que va passar a Tarragona, on els menors van morir enmig d’un onatge intens, es produeixen en dies de mar calmada. Moren, remarca el subdirector Delgado, perquè són persones sensibles a la calor –"arrosseguen un estrès tèrmic acumulat elevat", assenyala– i, a l’entrar a l’aigua i veure’s sorpresos per un canvi brusc de temperatura o per un corrent que els exigeix massa, pateixen un infart. Són els anomenats ofegats silenciosos, homes que sovint estan diversos minuts surant bocaterrosa sense que ningú al seu voltant s'hagi adonat que són morts.

De les 30 víctimes registrades durant aquest primer mes i mig d’estiu, 16 han mort a les platges, 9 a les piscines i 5 en aigües interiors: rius o llacs. A les platges i a les piscines, els ancians morts representen més de la meitat. A les platges, per exemple, 9 dels 16 ja havien complert els 70 anys i 3 superaven àmpliament els 89. A les piscines, les edats dels sis morts més veterans són 61, 78, 79, 82, 83 i 85 anys, respectivament.

Delgado recorda que la gent gran, sobretot la que té problemes de cor, no s’hauria de banyar sola. Tot i que sovint no resulta senzill que acceptin sotmetre’s a la vigilància d’un altre adult, des de Protecció Civil es remarca que cal acompanyar-les perquè, per a la resta de banyistes, pot ser complicat distingir si un desconegut ha perdut la consciència o està descansant amb el cap dins de l’aigua.

I si vigilar la gent gran a l’aigua és important, fer-ho amb els menors és fonamental. Només dues de les nou persones ofegades a les piscines eren menors d’edat: una nena de 6 anys en un complex esportiu de Balaguer i un nen de 8 anys que estava de vacances amb la seva família en un hotel de Calella. Però hi ha hagut molts ensurts, molts menors que han pogut ser reanimats gràcies a una ambulància del Sistema d’E mer gències Mèdiques (SEM). Vint dels trenta ferits per ofegament aquest estiu són nens, alguns de molt pocs anys. El més jove, un nadó de 10 mesos.

"Atendre una trucada de feina, entrar a la cuina a buscar alguna cosa, mirar el telèfon… són accions que un adult que està a càrrec de menors que s’estan banyant pot fer creient que serà només un moment però que poden resultar fatals. A partir dels quatre minuts sense oxigen, el cervell pot patir danys irreversibles", remarca Delgado, que demana que es posin els cinc sentits si hi ha nens a l’aigua. Protecció Civil també destaca que les cinc víctimes que aquestes primeres setmanes d’estiu s’han ofegat en aigües interiors (llacs, rius, pantans) eren persones que no residien a la zona i que, en conseqüència, desconeixien el medi on s’endinsaven. Delgado recorda que ningú s’hauria de banyar en llacs i rius si no hi ha un cartell o senyal que identifiqui el lloc com una zona de bany permesa.

Abans que s’acabi el 2026, Protecció Civil entregarà les conclusions tècniques que haurien de servir perquè el Govern redacti una llei que homogeneïtzarà els serveis de socorrisme.

Subscriu-te per seguir llegint