El 44% dels bars i restaurants de Barcelona pertanyen a estrangers

La multiculturalitat i el creixent pes de la població estrangera empadronada a Barcelona està transformant l’hostaleria de la ciutat a passos de gegant. En concret, gairebé el 44% dels titulars de bars i restaurants són forans, després de caure uns set punts els de nacionalitat espanyola en un any (56,2%), segons l’enquesta municipal de l’Activitat del Sector de la Restauració 2025. Passa el mateix entre els empleats: ja només el 42,6% són espanyols (baixa 4,2 punts) i per primera vegada els d’origen extracomunitari són majoria, amb pràcticament la meitat de la plantilla total (49,2%). En paral·lel, la forta rotació en el sector, que cada any suma més d’un miler de traspassos i noves llicències, redueix l’antiguitat mitjana dels negocis a 11,4 anys, de manera que amb prou feines un de cada deu són anteriors a l’any 2000.

Dins d’aquest 43,8% de nacionalitat estrangera, destaquen sobretot els xinesos (18,6% del total), seguits pels italians (4,6%), pakistanesos (2%, arran de la seva expansió a la Rambla i el Raval), argentins (1,5%) i indis (1,4%). En resum, un 8,5% va arribar de països de la UE, davant un 35,2% (sobre el total) de la resta del món.

El repartiment varia una mica segons la tipologia de llicència. Així, la quota de propietaris estrangers més alta (del negoci, que no del local) es dona en bars (45,7%), davant un 42,4% en restaurants. La mostra que utilitza aquest estudi municipal és àmplia, amb un miler d’enquestes en establiments que representen proporcionalment el territori i els diferents epígrafs. Els establiments més nombrosos són els bars-restaurants, gairebé el doble que els restaurants.

En aquest sentit, la consultora immobiliària especialitzada en hostaleria, Inmo Olaya, certifica l’evolució amb el balanç dels traspassos que van gestionar l’any 2025. Poc més d’una tercera part van ser per a ciutadans espanyols, seguits a continuació per xinesos (12,41%), pakistanesos (11,62%) i italians (9,66%). Els segueixen el conjunt d’altres països sud-americans (8,68%), d’altres europeus (7,59) i en concret de veneçolans (5,52%). Això no significa necessàriament que apostin per la seva cuina d’origen, sinó que moltes vegades desenvolupen la local o la del negoci al qual relleven.

Mitjana de 5,9 treballadors

Si s’enfoca cap a les nòmines en lloc dels empresaris, l’evolució és semblant, i encara més internacional. Entorn del 57% de treballadors d’hostaleria són forans, amb només un 7,7% d’europeus, davant el 49,2% d’altres procedències (el 2017 tot just representaven un terç del total), cosa que mostra el desinterès que l’ofici – sobretot en sala– ha generat entre la població local, especialment després de la pandèmia. Bars-restaurants i restaurants acaparen vuit de cada deu llocs de treball, ja que els bars solen tenir estructures més familiars .

La revisió sobre el personal de l’hostaleria revela també que la mitjana de persones que treballen per negoci és de 5,9. Però en empreses amb menys de 10 empleats és de 3,8. Del total dels equips, un 57,8% són assalariats base, davant un 23,2% de propietaris i un 19% d’encarregats o responsables. Sis de cada deu són homes, mentre que per franges d’edats té més pes el grup de 25 a 34 anys (30,3%), seguit pel de 35 a 44 anys, amb poques variacions respecte a un any anterior. Gairebé la meitat té estudis secundaris, davant gairebé un 30% amb la formació mínima obligatòria. Tres de cada quatre estan contractats a temps complet.

Relativament noves

El sondeig municipal també es fixa en l’edat dels negocis. De fet, conclou que els establiments d’hostaleria de la capital catalana són "relativament nous", ja que el 77,1% va obrir entre el 2010 i el 2024. D’aquests, el 39% ho ha fet en els últims quatre anys, seguit per un 23,4% entre el 2015 i el 2019. La mitjana d’edat ha caigut 0,2 punts en un any, però els locals oberts abans del 2000 ja només són el 9,8%, és a dir, 3,5 punts menys que en l’enquesta anterior, cosa que reflecteix la pèrdua de restaurants amb solera a la ciutat.

El retrat, més enllà de l’evolució dels preus dels productes més despatxats i del lloguer dels locals, mostra també molts altres aspectes. Com que la superfície mitjana és de 107 m2 (en les llicències de restaurant és de 144,5), que el 72,6% té terrassa (dada similar al 2024), que el 6,3% són franquícies, i que l’associacionisme baixa lleugerament fins al 23,1%.

És interessant constatar l’adaptació dels negocis a la demanda, malgrat que després de la pandèmia i la crisi de personal es van intentar ajustar horaris. El cas és que el 68,1% obre cada dia (puja 19,1 punts en un any), mentre que els diumenges només tanca el 21,6%, malgrat que el 2024 era gairebé un terç. En general, els dies de més activitat són els divendres i dissabtes, mentre que els dimarts són els més fluixos. Per mesos, juliol (33,9%) i juny són els més rendibles, mentre que gener, febrer i agost, els que menys.

Subscriu-te per seguir llegint