Anul·lats gairebé 50 milions d’euros en sancions municipals el 2025

Sigui per infraccions de trànsit, incompliments d’ordenances o trencaments d’obligacions urbanístiques o comercials, milers de multes es dicten a l’any a Barcelona per un valor total que supera sempre 100 milions d’euros. La imposició dels càstigs no sempre comporta que es paguin immediatament ni en poc temps, tot i que es descompti la meitat de l’import en cas d’abonar-se al cap de 20 dies. Quan la Guàrdia Urbana, els inspectors de l’Ajuntament o altres agents municipals interposen una denúncia que comporta una amonestació, s’inicia un tràmit que es pot allargar uns anys i, a la fi, pot passar que les arques del consistori no rebin cap ingrés. De fet, la capital ha de renunciar a recaptar sancions per incobrables o indegudes que pugen a desenes de milions d’euros per cada anualitat. Segons les últimes dades disponibles, només el 2025 van arribar gairebé a 50 milions.

L’Ajuntament va deixar sense efecte multes per un import de 48,34 milions d’euros l’any passat, tal com figura en el compte general de la corporació. La quantitat dobla la del 2024, en què es van revocar sancions que pujaven a 24,6 milions d’euros. Al seu torn, l’última condonació és inferior a la que es va fer el 2023, quan es van eliminar amonestacions que sumaven 66,83 milions d’euros.

139,77 milions en tres anys

Els tres últims exercicis, Barcelona ha hagut de desistir de percebre 139,77 milions en penalitzacions per suposades faltes. El deute acumulat per diversos motius en sancions d’anys passats no és pas petit: el consistori va classificar 515,13 milions d’euros en ingressos pendents d’impostos i multes com a provisió de dubtós cobrament a finals del 2025.

Els càstigs que l’Ajuntament acaba per disculpar no se solen suprimir abans d’un any. El gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda (IMH) de Barcelona, Josep Medrano, afirma que en gran part es tracta de multes pendents de pagament que s’han arrossegat d’un exercici a l’altre. Es poden allargar durant diversos anys, fins que l’expedient es tanca, ja sigui perquè s’han resolt les al·legacions donant la raó al sol·licitant o s’ha constatat que resulta impossible ingressar els imports exigits. "Hi ha situacions legals que ens obliguen a fer aquestes anul·lacions", comenta el càrrec municipal.

Medrano manifesta que hi ha un "seguit de conceptes molt variats" pels quals es rescindeixen multes. Destaca "quatre grans conceptes" als quals atribueix que el gruix dels 48,34 milions en sancions revertides el 2025 quedessin en res.

El primer cas que esmenta és que els infractors demostrin que són insolvents. "Tramitem les multes, les notifiquem, la gent les pot pagar o no i, en cas que no les pagui, fem tot un procediment executiu i ens podem trobar persones que no tinguin cap bé", explica Medrano.

En tot cas, la renúncia al cobrament en aquesta hipòtesi no és definitiva i es pot tornar a requerir al deutor. "Si declarem una persona insolvent, perquè s’han fet totes les actuacions legals i el crèdit es considera fallit, posem aquella multa en standby i es podria recuperar si hi ha solvència sobrevinguda", diu el responsable.

Medrano assenyala que un altre motiu d’anul·lació són les prescripcions, pel fet de superar-se els marges en què cal notificar o liquidar les penalitzacions. El gerent de l’IMH aclareix que els termes no són uniformes i varien d’acord amb la llei, depenent del tipus de multa. Per exemple, les sancions de trànsit que es declaren fermes per via administrativa prescriuen al cap de quatre anys, tot i que els terminis es poden interrompre per les gestions que es duguin a terme per aconseguir el cobrament.

Derogacions per defunció

A banda, hi ha també derogacions per la defunció de l’infractor. "Sembla que no, però també tenim una part rellevant d’aquests casos", diu Medrano. "També tenim cancel·lacions si la persona vol substituir la sanció per una mesura alternativa", prossegueix el gerent. L’ordenança de civisme preveu la possibilitat de substituir el desemborsament per cursos i prestacions a la comunitat, conegudes com a "mesures sancionadores alternatives".

"Després també hi ha un volum de circumstàncies en què hem pogut errar", reconeix. Al·ludeix a errors en la identificació dels infractors, ja sigui per confusions de la Guàrdia Urbana o de qualsevol estament del consistori. El recurs pertinent i la comprovació que el segueix a l’obrir-se una revisió porten a l’abolició d’aquests càstigs inexactes. No són un impediment perquè es tramiti una nova multa adreçada contra una altra persona.

L’Ajuntament de Barcelona va dictar sancions el 2025 per un total de 114,31 milions d’euros. A la fi de l’any, havia recaptat 44,52 milions, gairebé el 39% de la quantitat reclamada. Els 69,79 milions d’euros restants constaven pendents de cobrament al final de l’exercici. Alhora, va obtenir 21,01 milions de multes que es devien d’anys anteriors, la quantitat més alta que ha aconseguit que es pagui els darrers sis exercicis.

Subscriu-te per seguir llegint